Avui, fa un any que els habitants del Pla de Mallorca elegiren els seus representants polítics per als pròxims anys, ara en queden tres. Aquella nit electoral, la primera d’aquest mitjà digital, fou una “Nit de sorpreses al Pla“. Així ho titulàvem aquell vespre. I és que a alguns pobles el partit que aleshores tenia la batlia no va guanyar aquelles eleccions. A Porreres, Montuïri, Sencelles o Sant Joan guanyaren altres formacions. A Santa Eugènia els més votats foren els socialistes, però ja formaven part del pacte de govern. A la resta de municipis es va mantenir, més o menys, l’hegemonia dels mateixos partits que governaven aleshores.
Ja ha passat un any i aquell mapa resultant de la nit electoral i després de les anàlisis corresponents i dels pactes es constituïen els nous ajuntaments amb algunes sorpreses.
Com està la situació dels Ajuntaments del Pla el dia d’avui, un any després i quin paper juguen els grups de l’oposició?
Els dos municipis en els quals els batles optaren per governar en minoria, Algaida i Lloret, en ambdós casos han aconseguit aprovar els pressuposts municipals per aquest any 2024. En aquest sentit, cal destacar que és un tràmit que a alguns ajuntaments en majoria o en pacte consolidat no s’ha fet encara. En el cas de Lloret qui ha donat suport al govern han estat els socialistes. Així i tot, tant ells com el PP segueixen fent la seva tasca d’oposició. A Algaida qui ha donat suport als comptes del govern socialista de la batlessa és MÉS. A aquest municipi semblava que un cop passat el rebombori postelectoral es podria consolidar un pacte entre les dues formacions, però, de moment, no ha arribat a port i ara mateix sembla llunyà.
Als pobles més petits del Pla, Ariany i Costitx, la força del PI i el carisma dels seus batles, que ja fa anys que estan a l’ofici, els fa mantenir el control de la situació i la tasca d’oposició en el cas de Costitx, per exemple, és gairebé inexistent. A Ariany recordem que per segon mandat consecutiu, el PSOE, segon grup del Consistori i que té un regidor, també forma part d’un govern de concentració.
A municipis com Santa Eugènia, governat pel PSOE o Maria de la Salut i Sineu, governats pel PP o Petra pel PI, els batles duen la batuta amb mà ferma. En el cas de Maria de la Salut on hi ha hagut més moviment ha estat a les files del PSOE a l’oposició. El candidat Rafel Aulet, ja no agafà l’acte de regidor i després un seguit de dimissions i renúncies han fet que s’hagués de recórrer a mitjan llista electoral. A Sineu i Petra és allà on més els regidors de MÉS de cada poble miren de fer més oposició i adesiara alcen la seva veu amb notes o comunicat de premsa.
En el cas de Sant Joan, qui tampoc agafà l’acte de regidor fou el candidat del PI i exbatle del poble, Francesc Mestre. Allà la victòria de Més i el posterior pacte amb la regidora del PSOE, deixaren fora de joc als regionalistes que feia anys que tenia una certa hegemonia al poble i que fa cinc anys havia quedat a tres vots de la majoria absoluta. Ara El PI passa per les seves hores més magres. Això contraposat a l’energia i la força amb què ha entrat l’equip de govern sembla que serà mal de fer tornar a veure el PI o el PP en un govern d’aquí a tres anys.
Al municipi de Sencelles, tot just després de les eleccions ja va quedar clar que hi ha uns durs enfrontaments entre l’equip de govern PI-Volem-PSOE, que revalidà el pacte i els dos grups de l’oposició. Per un costat el PP que guanyà les eleccions locals se sent amb la força de fer una oposició contundent amb el suport dels governs de Ciutat. I a l’altre costat el regidor de MÉS-Unides que també espitja l’equip de govern. Aquest fet provoca que hi hagi constants encreuaments d’acusacions entre els dos costats, com és el cas de la darrera plenària.
A Porreres el pacte de govern entre el PI i el PP, després de la victòria electoral de MÉS que fou la força més votada, ha fet que per la vila es parli del govern de les dues batlesses. Xisca Mora (El PI) serà batlessa fins al mes de febrer de 2026 i Maria Agnès Sampol (PP) de març del 2026 fins a juny de 2027. El pacte fins ara no mostra fissures i hi ha bona sintonia entre els integrants de l’equip de govern. A l’oposició, MÉS per Porreres continua amb la seva tasca d’oposició propositiva que dugué a terme la passada legislatura, però durant aquest any ha accentuat la fiscalització i crítica a la gestió l’equip de govern.
Al municipi de Vilafranca, amb només dos grups al Consistori, el batle de PxP, Montserrat Rosselló, continua al capdavant amb mà ferma amb sis regidors. A l’oposició, pels cinc edils de l’Assemblea per Vilafranca la vida aquest mandat continua igual. Duen a terme una oposició propositiva, però topen constantment amb la manca d’atenció del batle qui fins i tot ha arribat a abandonar un ple deixant l’oposició amb la paraula a la boca i sense aixecar la sessió.
A Montuïri, la novella batlessa, Paula M. Amengual (MÉS), ha sabut agafar les regnes de la Sala amb la col·laboració dels dos regidors socialistes que formen el pacte de govern. A l’altre costat el PP té la seva maquinària molt ben engreixada amb un conseller i diferents càrrecs al Govern i Consell que ajuden a espitjar per fer oposició. Ara, després d’un any s’haurà de veure si li quedarà curta la batlia a MÉS per arribar a les pròximes eleccions, ja que el desembre del 2025 l’ha de cedir als socialistes.
A Llubí el pacte del partit de la batlessa, Magdalena Perelló (MÉS) i Feina per Llubí, continua aquesta legislatura tirant endavant molts projectes i iniciatives. Una mostra és el fet que darrerament ha aconseguit una ajuda de Fons Europeus de dos milions d’euros per a millores en els entorns urbans d’elements patrimonials. A l’oposició es fa una tasca de control que va poc més enllà de les crítiques als plens i a les xarxes socials.