Els resultats de les eleccions del passat dia 28 de maig ja els hem analitzat poble a poble. Ara toca fer una mirada global de tota la comarca.
Recordem que hi havia un total de 47 candidatures per aconseguir 148 regidors. Els dos pobles més grans, Porreres i Algaida n’elegien 13 respectivament i el més petit, Ariany sols n’elegia set.
De les 47 candidatures cinc no han obtingut representació. Tres de l’extrema dreta (Petra, Sineu i Sencelles) i dues del PSIB (Llubí i Porreres).
De les prop de 31.000 persones cridades a votar a la comarca exerciren el seu dret a vot un total de 21.293 persones.
Repartits aquests vots resultaren:
Un total de 6.107 vots pel Partit Popular i un total de 41 regidors.
El segon lloc en número de vots ha estat per Més per Mallorca amb 4.694 vots. Però en número de regidors aquesta és la tercera força del Pla amb 31 regidors.
El tercer lloc en vots i segon en regidors és el PI. Han resultat 37 regidors i 4.320 vots. Cal assenyalar que d’aquests 37 regidors un total de 23 els han aconseguit als tres pobles on han aconseguit unes majories absolutíssimes. Nou a Petra, vuit a Costitx i sis a Ariany. Dins aquest grup també hem inclòs els tres regidors de Futur Llubí que firmaren coalició preelectoral amb el PI.
El quart lloc en número de votants i regidors és pel PSIB-PSOE que ha aconseguit un total de 21 regidors i 3.174 vots.
La resta de formacions han obtingut gairebé 3.000 vots i 18 regidors. Entre aquests 18 cal assenyalar els 11 regidors de les dues agrupacions locals de Vilafranca (6 PxP i 5 Assemblea) o els 4 d’Endavant Lloret.
ELS VOTS AL CONSELL I AL GOVERN
A un article anterior parlàvem que el Pla a nivell local era la comarca menys blava de Mallorca. Sols en quatre municipis havia guanyat el PP. Però si miram les votacions al Consell i al Parlament la situació canvia de manera radical. Al Consell de Mallorca el Partit Popular ha guanyat a 9 municipis. És a adir, a cinc més que a les locals. I al Parlament i per només un vot de diferència el PP també ha guanyat a Petra. Tot plegat suma un total de 10 municipis al color blau del PP.
D’aquesta manera hi ha vuit municipis on la mateixa força política ha guanyat en cada una de les tres urnes.
El PP ho ha fet a Sencelles, Maria de la Salut, Montuïri i Sineu.
Els Socialistes sols ho han aconseguit a Santa Eugènia. En aquestes eleccions a les dues institucions supramunicipals, fins i tot, han perdut un dels seus llocs històrics al Pla de Mallorca com era el municipi d’Algaida.
Més per Mallorca té el seu fortí a Llubí.
El PI ha mantingut el vot als pobles de Costitx i Ariany al Parlament i, com hem dit, al Consell s’hi afegeix Petra.
DE QUI SERÀ LA PRESIDÈNCIA DE LA MANCOMUNITAT?
Per damunt de les institucions municipals hi ha la Mancomunitat del Pla. Una entitat que no s’elegeix per vot directe dels ciutadans sinó que són els representants dels ajuntaments els que elegeixen el president de la Mancomunitat i la resta de càrrecs.
Aquesta institució es va crear el 1982 per a mancomunar la gestió de la recollida de fems. I a poc a poc ha anat ampliant els seus serveis. La Mancomunitat sempre ha estat un punt de trobada i d’entesa entre tots els municipis. Així al llarg dels anys els representants de cada poble han elegit un president o altre. De les quatre forces polítiques amb més representació al Pla, PP, PSOE, PI i Més sols els socialistes no han tingut mai la presidència de l’entitat.
El primer president fou Antoni Pascual, batle d’Ariany per UM. El segon fou Joan Font, batle de Petra pel PSM (ara Més). Tomàs Campaner batle de Llubí pel PP fou el tercer president de l’entitat. Joana Maria Pascual, regidora d’UM i ara pel PI d’Ariany ha ocupat la presidència en dues ocasions. Enmig dels dos mandats de Pascual va ser Toni Mulet, batle del PP a Maria qui va presidir la Mancomunitat.
Ara, un cop constituïts els Ajuntaments aquests hauran d’elegir els seus representants. Poden ser del mateix partit del batle o batlessa o no. Després aquests representants hauran de ser els que elegiran la presidència i les altres figures de l’entitat.