Els 14 pobles del Pla de Mallorca ja tenen clar qui els vol comandar a partir del pròxim 28 de maig. En total s’han presentat 47 candidatures.
En alguns pobles, Ariany, Costitx, Santa Eugènia i Vilafranca, sols hi ha dues llistes electorals. A l’altre extrem hi ha el cas de Sencelles (3.659 habitants el 2022) amb sis candidatures i Llubí (2.392 habitants el 2022) on concorren fins a cinc candidats que aspiren a la batlia del municipi. Així, en total, de les eleccions del #28M han de sortir els lògics 14 batles i, a més, 148 regidors.
Entre les curiositats podríem assenyalar que hi ha un total de sis agrupacions de caràcter local.
El cas més paradigmàtic d’això és Vilafranca on les dues úniques candidatures són d’àmbit local. Parlant col·loquialment diríem que hi ha la de dretes i la d’esquerres. El batle, Montserrat Rosselló lidera el PxP, una agrupació que sorgí quan José Ramón Bauzá no va voler el batle de candidat pel PP per la imputació d’aquest. L’altra candidatura la lidera Joan Nicolau, que aspira per segon cop a la batlia de Vilafranca amb l’Assemblea per Vilafranca.
A Sant Joan i Sineu el propvinent 28 de maig, per primer cop en molts d’anys, no hi haurà agrupació local.
A Sant Joan l’Assemblea per Sant Joan ha donat pas a Més per Sant Joan. Una candidatura que lidera Richard Thompson, un santjoaner nascut a SouthWick, al sud d’Anglaterra.
A Sineu, Gent per Sineu, també ha donat pas a Més per Sineu que recupera una figura històrica com és l’exbatle Andreu Matas. Aquest ja va liderar Sineuers Independents entre el 1991 i el 1999, ocupant el càrrec de batle. Del 2001 al 2003 tornà a la batlia després d’una moció de censura que serví per llevar el PP de la batlia de Sineu.
En el cas d’aquestes dues formacions, Més per Sineu i Més per Sant Joan també hem d’assenyalar que sense cap mena de dubte han fet i fan, almenys a les xarxes socials, la precampanya més innovadora i fresca. Els seus posts a xarxes criden l’atenció a més d’un.
A l’altre extrem hi ha aquelles formacions que ara com ara gairebé no se sap de la seva existència.
Entre aquestes agrupacions locals també cal assenyalar el cas de Santa Eugènia. On Feim Santa Eugènia, ara mateix al capdavant de la batlia del poble, ha optat per no tornar-se a presentar. Ara sols hi haurà dues candidatures PP i PSOE.
Altres dos casos singulars serien Sencelles i Llubí. Els dos municipis, sense tenir un número molt elevat d’habitants tenen sis i cinc candidatures respectivament. I en ambdós casos el número de regidors a elegir és d’onze. A Llubí hi ha dues agrupacions d’àmbit local, Feina per Llubí i Futur Llubí, en aquest cas en coalició amb el PI.
En el cas de Maria de la Salut, les disputes viscudes aquest darrer mandat tornaran a estar damunt la taula. Ara mateix govern un pacte entre el PP i Més. Ara s’haurà de veure si les divergències i el pacte ‘anti natura’ afavoreixen més a uns o altres.
Dones
De les 47 candidatures presentades als 14 municipis sols 13 d’elles estan liderades per dones. Aquí Llubí torna liderar ja que tres de les cinc candidatures presentades tenen una dona al capdavant. El segueixen Algaida, Montuïri, Porreres i Sant Joan amb dues. Amb una candidatura que opta a la batlia una dona hi ha els pobles de Costitx i Sencelles. En la resta de municipis totes les candidatures les lideren homes.
Malnoms
Una cosa per la qual han optat diferents agrupacions és la de posar el malnom de cada un dels integrants de la candidatura. Així hem pogut veure com hi ha Massoles, Covetes, Xeremia, de ca na Lluïssona, de can Porro, de Tirasset o de can Bonjesus.
Partits estatals
Ni Unides Podem, ni Ciudadanos han aconseguit posar arrels al Pla de Mallorca. Un cas singular és el de la marca morada, Podem, en cap dels 14 municipis han assolit fer llista. Un fet estrany, ja que recordem que ha estat una formació que durant els darrers quatre anys ha tengut quota de poder dins el Consell de Mallorca i el Govern.
El cas contrari seria Ciutadans que sense poder i, en franca baixada, no ha pogut fer llistes, una fita que si va aconseguir fa quatre anys.
Els que sí que han pogut fer llistes han estat els de l’extrema dreta. Presenten candidatura a Petra, Algaida, Sineu i Sencelles.
El PP i el PSOE a més del cas ja esmentat de Vilafranca tampoc han aconseguit fer llista en els 14 pobles.
Un cas a destacar és Petra. Allà cap de les dues formacions han assolit fer llista. I és que en el cas del PP la desfeta de l’exconseller de José Ramón Bauzá, Martí Sansaloni, va deixar tocada de mort a l’agrupació del PP a Petra.
A Costitx el PSOE no hi té cap representant.
Partits autonòmics
El PI i Més igual que els estatals tampoc han aconseguit fer candidatura a tots i cada un dels municipis del Pla. Així, ni a Vilafranca ni a Santa Eugènia hi seran representats cap dels dos.
A Algaida, Montuïri, Sineu, Lloret o Maria tampoc hi ha llista electoral del PI.
Mentre que Més per Mallorca no tendrà representació a Ariany, Lloret i Costitx.
Personatges
Si miram fil per randa les llistes electorals podem trobar persones com l’exconseller de Turisme del Govern de Francesc Antich, Celestí Alomar que tanca la llista com a suplent de Feina per Llubí, tot i que hi ha llista socialista al municipi.
A Algaida Més presenta un veí de Pina que també va formar part del Govern, és el cas de Biel Barceló, vicepresident per Més amb Armengol. A aquest municipi també hi concorren els dos darrers consellers insulars de Cultura del Consell. Bel Busquets (Més) com a suplent i Francesc Miralles (PSOE) en setè lloc. Qui va més endavant, de número dos, a la llista de Més per Algaida és el fins ara diputat montuïrer, Joan Mas ‘Collet’.
A Lloret qui ocupa la segona posició en la llista socialista és la consellera insular de Drets Socials, Sofia Alonso. Al poble veí, a Sineu també a la llista del PSOE i com a segona suplent hi figura la ex diputada i ex consellera insular, Rosa Maria Alberdi Castell.
A Montuïri hi ha el cas curiós del PSOE, on fill i pare, Toni Miralles i Biel Miralles, encapçalen i tanquen la llista respectivament.