Les jornades “El Pla davant la seva transformació”, organitzades per l’entitat Pla XXI a l’antic convent dels Dominics de Lloret de Vistalegre i coordinades per Biel Vicens, han servit per posar negre sobre blanc les amenaces, i també les virtuts, del cor de Mallorca.
Durant dos dies i amb una bona assistència de públic s’ha debatut entre experts de diferents àmbits per deixar una radiografia de la situació que viu l’interior de l’illa. Això sí, concloent de manera unànime que el model actual està asfixiant el territori agrari a causa de la forta turistització, la pressió de la residencialització del sòl rústic i la instal·lació d’usos industrials i energètics a fora vila, la qual cosa provoca una desagrarització accelerada i posa en risc recursos bàsics com l’aigua o la pagesia.
En les dues jornades, com hem dit, gent del Pla o experts forans parlaren sobre aquesta comarca. Divendres es començà parlant de desenvolupament rural amb Mateu Ginard de moderador i Nofre Fullana, Joan Gaià, Joan Roca i Bàrbara Mesquida.
Dissabte 31 d’octubre el dematí començà parlant de la sostenibilitat amb la moderació de Gabriel Vicens i amb Macià Blàzquez, Tonina Siquier, Maria Orts, Antoni Martínez i Joana Maria Garau; la cultura i el patrimoni fou moderat per Climent Picornell i hi participaren Joan Melià, Joan Vanrell, Marcel Pich, Joana Maria Palou i Joana Maria Serra; i l’horabaixa sota la batuta de Maria Lluïsa Dubon s’acabà debatent sobre gestió territorial amb Jaume Ferriol, batle de Maria, Joana Maria Pascual, presidenta de la Mancomunitat i Maria José Frau, Antoni Alorda i Miquel Rosselló Xamena.
DEBATS
La residencialització del sòl rústic —agreujada per la turistització generalitzada— s’ha convertit en una apisonadora. Els experts van advertir que l’arribada d’usos residencials de luxe, combinada amb la implantació indiscriminada d’infraestructures energètiques i industrials al mig del camp, està provocant una desagrarització irreversible.
Es criticà el fracàs de l’actual llei agrària per no protegir realment el sòl rústic ni incentivar sectors clau com l’horticultura i la fructicultura, a més de denunciar la poca implicació de la indústria turística en el consum de producte local, una assignatura pendent per assolir la sobirania alimentària.
El fòrum va posar de manifest la paradoxa d’una illa saturada de turistes que continua d’esquenes a la producció local. Es va criticar la falta d’implicació real del sector turístic i hoteler en el consum de producte de proximitat, dificultant la viabilitat de les explotacions tradicionals.
Més enllà del vessant purament econòmic o mediambiental, les taules de debat van abordar l’impacte sociològic. S’està gestant una mutació profunda en les estructures tradicionals dels pobles del Pla, acompanyada d’una preocupant regressió i transformació lingüística que dilueix la petjada cultural pròpia de la comarca.
Davant d’aquest escenari, des de l’entitat Pla XXI s’assenyalà que s’enllestirà pròximament un document amb les conclusions d’aquestes taules de treball orientades al desenvolupament rural, medi ambient, patrimoni i planificació territorial, amb l’objectiu de presentar-lo públicament i exigir a les administracions que passin a l’acció abans que sigui massa tard per al paisatge en mosaic i la identitat del Pla de Mallorca.
Els assistents a les jornades també van poder veure les exposicions «Foravila fora grues», de Terraferida, i «Cases que no existeixen», de Miquel Rosselló Xamena.