El projecte ‘Biela y Tierra‘ va recórrer 944 quilòmetres per les quatre illes per donar veu a iniciatives agroecològiques i alertar que, per exemple, Mallorca només cobreix el 15 % de la seva demanda alimentària.
66 dies, 944 quilòmetres pedalats i 40 iniciatives visitades. Aquest és el balanç de la ruta que l’equip de Biela y Tierra va dur a terme per Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera durant el primer trimestre d’enguany. L’objectiu: no era altra que visibilitzar la realitat d’aquelles persones que cultiven, pesquen, crien ramat i treballen la terra lluny dels circuits i postals turístiques.
El diagnòstic de l’expedició, realitzada en el marc del projecte «Pedaleando por la sostenibilidad» i amb el suport de la Universitat de Saragossa, reflecteix la gran pressió a la qual està sotmès l’arxipèlag. Amb més de 18,7 milions de visitants anuals per a una població resident d’1,2 milions, els recursos com l’aigua o el sòl agrícola es troben al límit.
Aquesta situació es tradueix en una elevada dependència de l’exterior: actualment, la producció local només cobreix un 15 % de la demanda alimentària a Mallorca, una xifra que cau al 3,9 % a les Pitiüses i se situa al voltant del 16 % a Menorca.
PLA DE MALLORCA
En el cas concret de Mallorca, la ruta ha posat l’accent en la necessitat de reconnectar la població amb el seu entorn rural. És aquí on assenyalen que comarques interiors com el Pla de Mallorca juguen un paper clau: un territori on la tradició agrícola resisteix com a motor de sobirania alimentària i on floreixen nombroses iniciatives agroecològiques que cerquen recuperar varietats locals, mantenir la gestió sostenible de l’aigua i promoure el compostatge i la feina a petita escala.
«A Mallorca hem conegut projectes que intenten refer els vincles entre el camp i una societat cada vegada més desconnectada d’ell», expliquen des de l’organització. «La pagesia no només produeix aliments sense químics; preserva els sabers locals, l’autonomia i la gestió justa dels recursos en zones crucials com el Pla».
RECLAM
Entre les principals dificultats que s’han detectat al camp balear destaquen l’encariment del sòl per l’especulació immobiliària, l’alt cost de la vida, la manca de relleu generacional i la competència deslleial amb el sector turístic.
Per tot plegat, les impulsores de la iniciativa fan una crida a l’acció de les administracions: «No podem deixar la responsabilitat del canvi únicament en mans de qui produeix o consumeix. Calen polítiques públiques fermes que protegeixin el sòl agrari, facilitin l’accés a la terra i l’habitatge, i garanteixin que els productes de proximitat arribin als mercats i menjadors escolars».
Tots els detalls de la ruta, així com els vídeos i els Quaderns de Camp enregistrats durant el viatge per les Balears, ja es poden consultar a la web oficial del projecte Biela y Tierra.
Notícies relacionades: