El vinent 29 de novembre la ciutadania torna a estar cridada a les urnes per a unes eleccions generals. Una cita crucial on el Pla de Mallorca mesurarà novament la solidesa dels blocs polítics i comprovarà si es manté la tendència marcada en les darreres eleccions generals, quan el color blau del Partit Popular es va imposar amb claredat als 14 municipis de la comarca.
Hi ha qui veu en els darrers comicis siguin generals, autonòmics o locals un gir en la tendència de vot més influenciat per les xarxes socials i els mitjans de comunicació estatals. La piconadora d’aquells partits més grans o amb més recursos mediàtics passa per damunt del vot més pròxim, el del batle o regidor com a veí del dia a dia.
A això no podem obviar la recent tragèdia dels trens a Urda, Toledo, que també tendrà la seva influència damunt la pròxima campanya electoral.
DOMINI INCONTESTABLE
En la darrera contesa electoral d’àmbit estatal, el PP va signar una victòria incontestable a la comarca: va ser la força més votada a tots i cadascun dels pobles del Pla, aconseguint penetrar fins i tot en places fortament vinculades al PSOE o al sobiranisme d’esquerres. Els populars van superar de forma generalitzada el 35% del suport electoral, registrant el seu sostre a Ariany (48%) i situant el seu mínim a Algaida (32%).
A més, en municipis com Sencelles (33,8%), Sant Joan (39,1%), Costitx (34,9%), Lloret i Vilafranca (35%), Llubí o Algaida, la formació conservadora va arribar pràcticament a duplicar el seu nombre de sufragis respecte a les anteriors generals del 10 de novembre de 2019. Destaca especialment el cas d’Ariany, Costitx i Petra —pobles on El Pi (Coalició per Mallorca – CxM) manté una gran hegemonia en l’àmbit municipal—, on el PP també se’n va endur el primer lloc en la votació d’àmbit estatal.
ELS SOCIALISTES
El Partit Socialista es va situar majoritàriament com a segona força al Pla de Mallorca, amb un volum de vot que va girar entorn del 25%. Els socialistes van trobar els seus millors registres a Algaida i Santa Eugènia (on van fregar el 30%), Sineu (26,8%), Sencelles (27,5%) i Maria de la Salut (on va superar el 31% creixent en més de cent vots). Per contra, els seus pitjors resultats van ser a Porreres (19,9%) i Llubí.
A municipis, com Sant Joan, Costitx, Ariany o Maria, el PSOE va aconseguir augmentar la seva xifra de votants respecte a les eleccions de 2019.
SUMAR-MÉS
La coalició SUMAR-MÉS (ara seria Ara-Més Front Ampli) va mobilitzar un suport mitjà pròxim al 25% dels vots al Pla, convertint-se en la tercera força comarcal, tot i que va assolir la segona posició a Llubí (30%), Lloret (26%), Vilafranca (25%) i Porreres (24%).
El comportament d’aquesta formació va reflectir el transvasament i mobilització del vot d’esquerra i sobiranista local cap a la candidatura estatal. A Sineu, la candidatura va aconseguir millorar lleugerament els registres de MÉS a les locals; a Sencelles va assolir els 405 vots (aglutinant el vot tradicional de MÉS i de Volem); i a Petra es va plantar en un 22%. El seu resultat més feble es va registrar a Ariany, on va ser quarta força amb un 12%.
EXTREMA DRETA
Pel que fa a la formació d’extrema dreta (Vox), la seva representació es va mantenir continguda per davall del 15% de sufragis en pràcticament la totalitat dels 14 municipis. Algaida va ser l’únic punt del Pla on va aconseguir superar lleugerament aquest percentatge (15%), coincidint amb el municipi on ja havia aconseguit representació a les municipals, i té un regidor.
A la resta de pobles, els seus percentatges van oscil·lar entre el 9% (a Montuïri i Maria de la Salut) i el 14% (a Porreres i Petra). A Ariany, malgrat no arribar al 15%, la formació va aconseguir la tercera posició per davant de SUMAR-MÉS.
I EL 29-N?
Amb aquests antecedents sobre la taula, els 14 municipis del Pla de Mallorca arriben a la cita del 29 de novembre amb incògnites obertes. Tot i l’hegemonia de les darreres eleccions generals, el fet que CxM no es presenti i el camí fet pel Govern de Margalida Prohens tot fa pensar que el Pla tornarà a ser blau.
Les preguntes a un més de les eleccions convocades per Pedro Sánchez, per tant, són: Es mantindrà l’hegemonia absoluta del PP a tots els pobles de la comarca? Aconseguirà el PSOE retallar distàncies i recuperar el primer lloc en feus tradicionals? Quin camí farà MÉS i el nou Front Ampli? Com evolucionarà el vot de l’extrema dreta en una comarca on, tot i que la seva ruralitat fa pensar el contrari, fins ara ha tingut un sostre molt definit?
El desenllaç a tot això ho sabrem la nit de la revetla de Sant Andreu.
Notícies relacionades: