Després de les eleccions de 2027, Magdalena Perelló Frontera de Can Coramet (Llubí, 1966), deixarà de ser batlessa del seu poble després de 12 anys. Han estat tres mandats en què, segons ha publicat recentment el seu partit, MÉS per Llubí, s’han executat inversions per valor de 12 milions d’euros. Se’n va de forma natural i, de fet, marxa tranquil·la perquè la persona que la substituirà al capdavant de la candidatura té experiència a la Sala, ganes i il·lusió. Deixa coses pendents que li hauria agradat fer, però té clar que l’adeu arriba en el moment just. Tampoc dubte en parlar-nos del seu futur en el món de la política.
– Vos queden vuit mesos per acabar el mandat, com vos sentiu després de tants anys de venir cada dia a la Sala?
– La veritat que ja sent un poc de nostàlgia perquè aquests dotze anys a la Sala no els oblidaré. És cert que hi ha èpoques que penses «on m’he ficat», però si fem balanç és positiu. Durant aquests dotze anys he après moltíssim de la gestió, de conviure amb tots els llubiners i llubineres, i m’enduc moltes amistats i coses molt positives. Però vulguis que no dotze anys són dotze anys, he de donar pas a altra gent i jo necessito un descans per atendre la meva família, que això és una de les coses que a la balança que esmentava pesen, i no és que ho hagi descuidat, però hi ha moltes coses que no les fas perquè estàs dins un càrrec públic i l’Ajuntament sempre passa davant i, per exemple, deixes de banda anar a sopar amb els amics, amb la parella… i això ho he de recuperar.
– Idò ja estau ben decidida o heu tengut moments de dubte?
– No, no he tingut dubte, sé que ho he de deixar perquè ja són molts d’anys. Això no vol dir que no tengués il·lusió per continuar, perquè hi ha moltes coses per fer. No està tot fet amb aquestes tres legislatures i tenc molts de projectes. De fet, encara don voltes i dic als regidors «hauríem de fer això i allò» i ells m’han de dir que freni.
– I quins projectes són?
– Un, per exemple, és que voldria haver vist acabat el Centre de Dia i també hi ha projectes que hauré començat, però que no veuré d’acabats, i que això també seria un al·licient per continuar, però el cos i el cap també em diuen que he de fer una pausa.
– Dels projectes que heu dut a terme aquests anys n’hi ha algun que vos faci especial il·lusió?
– Jo crec que hem fet molts de projectes. Per exemple, no teníem escoleta i en tenim; s’havia de comprar en el seu dia Ca ses Monges i ningú va apostar per fer-ho i noltros l’hem comprada i, de fet, ja hi ha el projecte de remodelació perquè aculli el nou Centre de dia, la Biblioteca i el Casal Jove. Hem construït el centre cultural sa Farinera, un lloc que estava abandonat. Ara hem comprat el solar per a una nova escola, perquè la nostra ja ha quedat petita. El poliesportiu ha canviat, perquè hem fet una piscina nova, hem reformat els vestidors que hi havia, ara tenim un vestidor nou, una pista coberta, hem reformat la pista de tenis… També hem remodelat places i carrers i hem fet tota una xarxa de pluvials que no s’ha acabat que és una millora a la qual molts pobles no dediquen ni un cèntim i són obres costoses que no llueixen perquè no se veuen, però són molt necessàries. El poble ha crescut i això vol dir que has de donar solucions als problemes que t’han creat els nous habitatges. També hem canviat tot l’enllumenat públic a LED, entre altres coses.
– I quins projectes són aquests que faríeu?
– Idò lluitar per l’escola nova, que com he dit ja hem comprat el solar, i després reconvertir l’escola vella en centre cultural per a les associacions del municipi. Això és a llarg termini perquè depenem que la Conselleria d’Educació construeixi la nova escola i tot i que ha posat la de Llubí a mitjà termini això jo crec que són uns 10 anys. Hem sembrat molts d’arbres, però en volem sembrar més, perquè de cada vegada farà més calor i necessitam més ombra. Remodelar els parcs i fer-los més naturalitzats, és a dir, llevar ciment i aquests materials; també fer més aparcaments dissuasius a les entrades al poble perquè en el centre hem demanat a propietaris d’alguns solars, però prefereixen fer habitatges que aparcaments i ho entenc perfectament.
Les illes no han de ser un lloc només per a rics, també són per als mallorquins que hi varen néixer
– Quin ha estat el millor moment i quin el pitjor d’aquests 12 anys si és que n’hi ha?
– Pitjor, no n’hi ha cap; difícils, sí. Jo crec que tots els batles que han viscut la pandèmia de la Covid-19 et diran segurament la pandèmia. Aquella incertesa et feia tenir l’ai al cor perquè no sabíem què passaria ni quant de temps estaríem tancats ni com resoldríem situacions que es podrien plantejar. Això jo crec que fou l’època que vaig viure amb més angoixa. I després, els moments bons són molt senzills i venen en el moment quan algú et dona les gràcies per qualsevol cosa que tu has solucionat, això és el que et dona més satisfacció. O sortir al carrer i veure aquells infants que saben qui ets, això també et dona molt d’ànims.
– Heu esmentat que no trobau solars per fer aparcaments al nucli urbà perquè la gent prefereix fer habitatges, com està a Llubí i al Pla?
– Ho veig fatal, ho veig molt malament. Perquè des d’un municipi tu no tens eines per regular l’habitatge. L’única cosa que pots fer és habitatge de protecció oficial i aquest també ja s’ha encarit moltíssim i que jo crec que els joves tenen dificultats per accedir-hi perquè qualsevol jove té una nòmina de mil i pocs d’euros i s’hauria de fer un préstec de 200.000 euros. Els joves només se salven, en principi, si tenen qualque herència dels seus pares, que els seus pares tinguin dues cases que n’hi puguin o que tenguin un solar. Perquè, si no, és molt difícil. I si això no es regula de qualque manera, veig mala solució. A Llubí tenim cases que mai haguessin dit que valien un milió d’euros aquí dins el poble. A foravila encara n’hi ha de molt més cares, però aquí n’hi ha que valen un milió d’euros i ningú mai s’ho hauria imaginat. I són cases que tu la veus i si l’haguesses de comprar és evident que no tenen aquest valor que els han donat ara. Hi ha gent que els paga? Sí, però no són llubiners.
– Com veus l’impacte en els pobles del Pla amb la immigració, els nous residents o segons residents i el model turístic? Creis que perilla l’essència de poble, de la Mallorca tradicional?
– Jo crec que sí, però sobretot sempre quan xerram d’immigració només xerram de la immigració del sud, que són els que venen a fer les feines que ningú vol fer aquí. Però ningú xerra de la immigració del nord. Són unes persones que venen aquí un mes, dos mesos, no s’integren. Després aquesta gent fa servir aquest habitatge per deixar a cosins o germans, etc. I aquests no s’integren i aquí manca habitatge però aquestes cases només habitades en l’estiu o per Nadal, i després queden buides. Això, també afecte l’essència de poble perquè els habitatges han de ser perquè les habiti gent tot l’any i fa vida de poble, dur els infants a l’escola, s’integra en l’idioma, etc. És molt complicat trobar solucions, però hi ha illes que sí que ho han aconseguit. Primer la solució hauria de ser estatal i després d’Europa, però s’ha de fer alguna cosa perquè hi ha territoris que ja no donen més de si i no ha de ser una illa de rics, les illes també són pels mallorquins que hi varen néixer.
– Una altra de les conseqüències que pateix el Pla cada estiu en omplir piscines particulars, però també les que es destinen als turistes, és la manca d’aigua? Com està a Llubí?
– Noltros per ara a Llubí tenim aigua potable, però això no vol dir que l’any que ve o d’aquí a dos anys Llubí no pateixi una manca d’aigua per nitrats o pel que sigui. Al Pla hi ha pobles que ho passen molt malament i ho assumeix tot la Mancomunitat. Si no es fa aviat la xarxa amb alta, continuar amb les camionades és insostenible en el temps. Però van passant governs, tothom ens diu «sí, sí» i veuen la idiosincràsia i les necessitats del Pla, però hi ha altres projectes que passen davant i el Pla també és important, perquè tota la costa està massificada per gent que ve de fora i consumeixen i els que vivim en el Pla que és un reducte arribarà un moment que no tendrem aigua.
– En l’àmbit personal, com heu viscut ser dona i batlessa? Com ha evolucionat la situació en aquests dotze anys? Hi ha hagut situacions incòmodes?
– Ha canviat… Bé, no és que hagi fet un canvi de 180 graus, però sí que quan vaig començar hi havia situacions un poc incòmodes. Per exemple, jo encomanava una feina, i aquesta havia de ser revalidada per un regidor. Per exemple jo deia ‘hem de fer això’, i la persona a qui li havia demanat anava a un regidor a demanar-li a ell. I això, sí, ara ja no, tot i que encara hi ha alguns rampells. Això costarà molt, perquè sembla que n’hi ha que pensen que nosaltres per ser dones segons quines feines encara no les sabem desenvolupar o no sabem com es fan. Però bé, a poc a poc es va superant, però sempre ho hem de demostrar.
– I en l’àmbit supramunicipal, al Consell, al Govern, com és el tracte en aquest sentit?
– Pel que fa a l’atenció i el tracte no hi ha problemes, però el que veim és que per exemple les batlesses som minoria als ajuntaments i un exemple el veim a la Mancomunitat on també som minoria -hi ha 4 batlesses i 10 batles-, és a dir, a tots els estaments estem en minoria.
– I els motius?
– Són molts, però el tema de la conciliació és important. Cadascú ha de trobar l’equilibri entre el càrrec i casa seva. Jo he tengut la sort de tenir un home que ha sabut que jo era la batlessa i ha fet les responsabilitats, però unes responsabilitats que li tocaven, però hi ha dones que després de dedicar moltes hores a la Batlia després han de fer moltes feines a casa i això esgota.
A Llubí hi ha cases que valen un milió d’euros i ningú mai s’ho hauria imaginat; n’hi ha que les paguen, però no són llubiners
.- Com veis la funció de la Mancomunitat? Ara mateix gestiona aigua, residus, serveis socials i promoció turística, creieu que va camí d’assumir més competències compartides o està bé així com està?
– La Mancomunitat per a jo és molt positiva. I una de les coses que és més agradable és que hi ha una barreja de partits, d’ideologies, i que més o manco tothom mira per objectius comuns perquè els problemes dels municipis són comuns i es fa un front comú malgrat tota la ideologia mesclada que hi ha allà. Això passa a molt pocs llocs. I l’altra cosa és que també, com a moltes administracions petites, li falta personal per absorbir més competències. Jo crec que en serveis socials n’hi ha prou, i després encara hi ha el tema d’aigua, fems i ara que ens hem embarcat en turisme. De fet, aquest Pla de Sostenibilitat Turística en Destí que hem dut a terme els darrers anys -amb una ajuda d’Europa- ens ha vengut un poc gros també per aquest motiu perquè hi ha una manca de personal com passa a totes les administracions petites.
– Precisament aquest cap de setmana Pla de Mallorca XXI ha promogut el debat parlat a Lloret sobre el futur del Pla, com el veis?
– El Pla és com un pulmó de Mallorca perquè vas per la costa, és la comarca que manté el paisatge de Mallorca, no és hotels, sol i platja. Però per això s’ha d’anar molt amb cura de no massificar la comarca perquè si no arribarem a ser com Pollença, Andratx, que a cada tros de terra veurem un xalet. La finca abandonada i el xalet allà enmig.
– I per on creis que passa la solució?
– És complicat. Jo crec que el Govern balear s’hauria de fer una moratòria de fer pous i piscines. Perquè si no feim un pou i una piscina, ja no es farà una casa, ja que el que vol el turista és tenir aigua. A partir d’aquí hem d’estudiar com podem regular el consum d’aigua. El que no té massa sentit és donar mil permisos per fer pous i dir que tenim poca aigua, perquè al final tots bevem d’allà mateix, del subsol i no plou tant com necessitam. Després hi ha el ciutadà que veu que a un estranger li han deixat fer un pou i una piscina i ell que té quatre gallines no pot fer un pou i té tota la raó, però en qualque moment haurem de tallar o aturar per estudiar-ho, però crec que és important la moratòria i que no se’n facin més perquè si no ho feim així no arribarem mai a posar un límit ni a marca una línia de cap on anar. Sembla que sempre esperam a intentar posar solucions quan tot està perdut.
– Xerrant de solucions d’àmbit autonòmic, deis un adeu definitiu a la política activa o teniu la porta oberta anar a Ciutat?
– No. És un adeu definitiu. El que passa és que sempre seré d’agrupació de MÉS per Llubí. Ajudaré en tot el possible, en tot el que sigui, mentre em demanin ajuda… però no em presentaré cap altra vegada per batlessa ni aniré a altres llocs.
– Com veis les eleccions que venen?
– A les nacionals veig que com sempre molta gent farà vot útil per por que no entri la dreta i tot això i això aquí és el que ens passa moltes vegades com a partit. Llevat del 2015 que vàrem treure uns bons resultats que ningú no s’esperava. Ho veig difícil tot i que podria ser que es donin uns resultats que no t’esperes i que la gent voti cansada del bipartidisme. Però un dels problemes és aquest vot denominat útil. Però passa sovint que fins i tot simpatitzants del teu partit et diuen que perquè no entri aquest votaran a l’altre.
– I de l’avanç de l’extrema dreta a molts països, amb opcions d’entrar en el pròxim Govern d’Espanya, què en pensau?
– No ho entenc com pot entrar una extrema dreta que va en contra de les dones, de la immigració i que tengui gent que estigui a favor d’aquest partit. Crec que també que la gent està desenganada amb temes com per exemple l’habitatge i es van a aferrar a un partit que crec que no coneixen bé com és. I ara ja l’haurien de conèixer perquè allà on ha pactat ha llevat drets fonamentals. És un poc el que han fet aquí amb les subvencions a la llengua catalana. No veig un futur massa agradable.
– Xerrant de futur, què fareu en haver deixat la Batlia? Perquè vos agrada la gastronomia i vàreu tenir una empresa de càtering, no?
– Sí, vàrem tenir aquesta empresa amb una cosina meva i vàrem gaudir molt de fer-ho. De fet, ella va seguir un temps amb el càtering però ho va deixar i ara continua amb el blog de Taula posada. Jo el que he de fer ara és tancar aquesta etapa política, reposar i després ja veurem cap on m’encamin. He de tenir unes vacances que no he pogut tenir durant dotze anys i després ja veurem.
– Com s’ho ha fet Llubí per tenir tanta agilitat a l’hora de demanar i executar subvencions en comparació amb altres pobles?
– El primer any que vaig ser batlessa vaig aprendre una cosa: que si tu no tenies projectes dins el calaix, no hi ha res a fer, perquè quan surt una subvenció, tu encara has d’encomanar el projecte, passa la subvenció i no has tengut res per presentar a aquella subvenció. Això vol dir que m’he invertit molt en projectes, amb una línia marcada d’allà on volíem arribar, i això m’ha facilitat moltes coses. Quan surt la subvenció moltes vegades som els primers que la demanem. Quan surten ha ho tenim tot preparat per licitar i som ràpids. Tenc un bon equip, tant a arquitectura com de secretari i el personal, també s’ha format un bon equip per aconseguir totes aquestes coses.
Durant dotze anys he perdut ser na Malen de «Can Coramet» per ser la batlessa i m’agradaria que em recordin pel meu nom no pel càrrec
– I l’heu pogut mantenir els dotze anys a aquest equip? Perquè un dels problemes als pobles és que els secretaris se’n van…
– Bé, al 2016 el secretari se’n va anar en comissió de serveis dos anys i quan va tornar li vaig dir que no li donaria pus (riu) i ell s’ha mantingut. La veritat és que mos duim molt bé i si m’ha de dir que això i això altre no ho puc fer m’ho diu clarament, però sempre em dona una solució per arribar al mateix objectiu. Després també vaig trobar un arquitecte perfecte que també ens fa els projectes i a més la seva visió és la mateixa que noltros i això ajuda molt. Jo crec que són unes circumstàncies que s’han donat i ho hem pogut dur amb aquesta agilitat i també perquè ens han donat moltes subvencions i les hem executades. De totes les que hem demanat només n’hem deixada de fer una que ha estat l’ampliació de l’escoleta perquè no hi va haver empreses per fer l’obra.
– A les eleccions MÉS va fer cinc regidors i pactàreu amb Joana Maria Perelló de Feina per Llubí, com ha estat la relació?
– Tots els anys que hem governat amb pactes ha estat molt agradable fer feina amb aquests partits i, de fet, hem funcionat com un equip de govern cohesionat. És cert que hem tengut les nostres discussions, però el debat ha millorat moltíssim les nostres relacions i com vaig dir a l’acomiadament, ha estat com una família, som tot un equip i lluitam pel mateix.
– Vàreu fer l’acte de relleu al capdavant del partit amb substituta Xisca Bauçà que serà la candidata a la Batlia el maig de 2027, què ens podeu dir?
– Estic molt contenta. És una regidora que ha estat amb jo vuit anys a l’equip de govern i ara agafa el relleu i estic contenta no només de deixar el poble amb un relleu i que ja el tenguem ara perquè sé com és de complicat trobar algú que vulgui anar de cap de llista a unes eleccions. Trobar una persona com ella que té il·lusió i que hi vol ser és com si m’hagués tocat la loteria perquè me’n vaig més tranquil·la sabent que hi ha una persona substituta. No me’n vaig deixant-ho tot enlaire i sense saber qui hi haurà. A més és un relleu molt natural perquè ella ha estat vuit anys a l’equip de govern i sap tot el que hem fet.
– Com vos agradaria que et recordessin al poble?
– No ho sé, és la veritat. Perquè no som molt de reconeixements. De fet, no hem inaugurat res del que hem fet. La meva feina ha estat feina d’un equip, no d’una batlessa, ha estat un equip que ha fet tot el possible per reformar o revitalitzar el poble… No ho sé, però crec que com que durant aquests dotze anys he perdut ser na Malen de Can Coramet per ser la batlessa, crec que m’agradaria més que amb el temps em recordin com na Malen de Can Coramet i no com a batlessa, perquè al final la teva identitat és un nom i no un càrrec polític.