Sor Francinaina Cirer i Carbonell a Sencelles, Margalida Amengual i Campaner Cativa a Costitx o la historiadora Maria Barceló i Crespí a Porreres són les úniques dones del Pla que han estat reconegudes pels seus municipis com a Filles Il·lustres. Entre els 14 pobles sols aquestes tres dones han rebut el màxim reconeixement de la seva respectiva localitat.
A aquests tres noms hi podem afegir els de Sor Ignàcia Cicuéndez, filla adoptiva d’Ariany i el de Sor Margalida Jordà, reconeguda l’any passat amb la Prima d’Or, la màxima distinció honorifica del poble de Sineu.
A les tres dones les acompanyen, penjats a les parets de les sales de plens de cada Ajuntament, més d’una trentena d’homes que han estat reconeguts, al llarg dels anys, amb aquest títol.
Els Ajuntaments, els batles, les batlesses i la societat del Pla, de cada un dels pobles, són ben conscients d’aquest biaix. Tal vegada és per això que els darrers anys han proliferat les polítiques de posar els noms d’alguna dona destacada en el municipi a carrers o places de la vila. Tot i això, bona part dels pobles sols tenen el carrer de Santa Catalina Thomàs dedicat a una dona.
VIQUIPÈDIA
A Tot Pla, però hem volgut anar més enllà davant la manca de referents femenins penjats a les parets dels nostres ajuntaments i hem consultat la Viquipèdia com a referent del reconeixement de possibles dones en cada un dels municipis. Aquí, de fet, hi ha més referències femenines.
A l’apartat d’algaidines il·lustres hi ha els noms de l’expolítica Maria Rosa Puig Oliver o l’escriptora Roser Amills. A Ariany, com hem dit, tenen una filla adoptiva, Sor Ignàcia Cicuendez, però la Viquipèdia no assenyala cap altra dona destacada a la vila, tot i que podríem ressaltar la figura de la presidenta de la Mancomunitat Pla, Joana Maria Pascual. A l’enciclopèdia en línia, i dins la pàgina dedicada al poble de Costitx tampoc hi figura cap dona destacable. La seva filla il·lustra, Margalida Cativa o la que fou la seva batlessa durant anys, Maria Antònia Munar, ambdues tenen entrada pròpia a l’enciclopèdia.
A l’entrada de Lloret hi trobam una completa ressenya de la història del poble i, al costat dels dos fills il·lustres oficials del poble hi ha un espai per a la jove cantant lloretana, Maria Jaume Martorell. A aquest nucli del centre de Mallorca d’uns anys ençà també tenen un record per Sor Josefa Mayol, qui dona nom al festival de música que acull el claustre del convent i a qui fa poc li dedicaren un caparrot. A Llubí, al costat d’un bon grapat d’homes il·lustres hi apareix només una dona, Maria Perelló Ferrer, a qui es descriu com “una persona molt activa en pràcticament totes les iniciatives socials, parroquials i culturals dels anys 60 i 70”. A Maria de la Salut, segons la Viquipèdia hi ha tres personatges que es consideren il·lustres, que no vol dir que tots ells tenguin el títol d’Il·lustre de manera oficial, però no hi figura cap dona. Tot i que com ens explicà a Tot Pla, Catalina Martorell, hi ha la figura de Margalida Monjo. El poble de Montuïri és qui més recentment ha honorat un veí amb la figura de fill il·lustre, Joan Miralles i Monserrat, però tampoc tenen cap dona amb aquest títol. I a la xarxa hi trobam dues dones montuïreres amb entrada pròpia, per una part la primera farmacèutica de Mallorca, Jerònia Verd i la historiadora de l’Art i exdirectora del Museu de Mallorca, Joana Maria Palou Sampol.
A Petra tampoc figura cap dona entre el llistat d’il·lustres de la vila i no n’hem trobada cap a la Viquipèdia, però per anomenar-ne alguna podríem citar el nom de Maria Josefa Botelles Santandreu, persona que va tenir un paper rellevant en la recompra del convent després de la desamortització de Mendizábal. A Porreres a l’enciclopèdia en xarxa hi ha un espai pels personatges cèlebres. Allà hi figuren 12 persones i només una d’elles és la ja anomenada Filla Il·lustra de la vila, la historiadora Maria Barceló i Crespí.
Al poble de Sant Joan, a l’enciclopèdia en xarxa hi figuren els fills Predilectes de la vila i altres fills il·lustres, en total hi ha 19 persones, tots homes. Tot i això, dins Sant Joan podríem destacar algunes dones com Antònia Costa Bauzá, catedràtica d’Universitat en el departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut. La periodista de TV3 i Catalunya Ràdio, Caterina Karmany Jaume o la política Caterina Mieras i Barceló llicenciada en Medicina i Cirurgia, diputada al Parlament de Catalunya i consellera de Cultura de la Generalitat en el govern de Pasqual Maragall. Aquestes dues darreres amb entrada pròpia a la Viquipèdia.
A Santa Eugènia, com a la majoria dels pobles del Pla, no hi ha cap figura femenina que s’hagi distingit amb la màxima distinció del poble. Així i tot, a la Viquipèdia hi ha Magdalena Mulet, qui fou batlessa durant el franquisme i considerada la segona batlessa de Mallorca. Al nucli veí de Sencelles per damunt de tot hi figura la Beata Sor Francianaina, una figura molt estimada a la vila i que fou reconeguda com a filla Il·lustra. La Tia Xiroia té la seva pròpia entrada a la Viquipèdia. Cap dona més té reconeixement a l’enciclopèdia virtual.
El nucli de Sineu té una entrada força completa a la Viquipèdia i al seu espai de sineuers il·lustres hi figuren 12 persones, cap d’elles dona. Finalment, el poble de Vilafranca, independitzat de Petra fa poc més de dos-cents anys, no figura cap dona amb entrada a l’enciclopèdia en línia.
BATLESSES
A aquest llistat de dones amb un nom als catorze pobles també hi hem volgut afegir les batlesses. Encara no són tots els nuclis els que hagin tengut la figura femenina al capdavant de l’Ajuntament. La primera batlessa de tota Mallorca, com ens explicà la historiadora algaidina Catalina Martorell, fou la pollencina Magdalena Cifre Cerdà, que fou batlessa de Lloret de gener a maig de 1933. La segona batlessa de Mallorca també fou al Pla, en aquest cas a Santa Eugènia, fou Magdalena Mulet qui va ser batlessa de Santa Eugènia de 1969 a 1976.
Ja en democràcia l’han seguida més batlesses entre elles i sense seguir un ordre cronològic podríem parlar de Maria Antònia Munar (Costitx), Caterina Mas (Petra), Margalida Miquel (Llubí), Maria Antònia Mulet (Algaida), Maria Teresa Munar (Sant Joan), Catalina Gayà (Sant Joan) i les actuals batlesses d’Algaida, Margalida Fullana; Llubí, Magdalena Perelló, Montuïri, Paula Maria Amengual i Porreres, Xisca Mora.