Aquest article és només una primera part de les moltes dones que cal que recuperem de l’oblit. En ell hem tractat de recuperar el nom d’algunes dones que participaren en la vida social i política dels pobles de la comarca del Pla. Elles, segurament pel fet de ser dones, no transcendiren ni foren homenatjades amb noms de carrers ni medalles i mai se’ls va reconèixer la seva tasca. Però el cert és que de pioneres n’hi hagué i fa relativament poc que les estam recuperant. A més, existeix un interès per part de la societat per saber què feren i com exerciren les seves professions en un món dominat pel masclisme i el patriarcat i que fins aleshores no els ha tingut prou en compte.
La majoria d’elles han nascut a un poble del Pla o bé hi han treballat gran part de la seva vida o hi han desenvolupat iniciatives prou transformadores. Parlam sobretot de mestres, d’intel·lectuals que impulsaren premis literaris, però també de les primeres apotecàries… i com no podia faltar, de dones que lluitaren pels drets dels treballadors i les treballadores i que militaren en sindicats transformadors com la Confederació Nacional del Treball (CNT). Tot això en un indret com el Pla de Mallorca marcat per una economia agrària i una mentalitat conservadora.
LES PROTAGONISTES:
A finals del segle XIX les dones podien accedir a estudis superiors com el magisteri o realitzar estudis de comerç i telegrafia. Ara bé, eren molt poques les dones que estudiaven. A partir de 1910 varen poder accedir als estudis universitaris i les professions escollides continuaren essent les de magisteri, però també altres professions que avui diríem feminitzades, com per exemple els estudis d’infermeria o també en els seus inicis els estudis de biblioteconomia. En el cas de les Balears no hi havia universitat i s’havia de partir a fora i no totes les famílies tenien recursos per fer-ho, només les adinerades. En canvi, els estudis de magisteri suposaven una sortida prou atractiva per les dones que es volien emancipar i podien fer-ho a l’Escola Normal Femenina de Palma.
El col·lectiu de mestres és el més ampli i, fins i tot, hem trobat alguns homenatges a mestres durant la Segona República (1931-1936). Per exemple, en aquest moment històric es va voler retre homenatge a la mestra Catalina Balaguer al poble d’Algaida. Poc coneixem de la seva trajectòria, no sabem d’on era i l’únic que sabem és que a finals del segle XIX havia treballat a l’escola pública d’Algaida. El 1936, durant el govern del Front Popular, el consistori algaidí dedicà un carrer a la que va ser la mestra del poble, ja que consideraven que havia estat una de les mestres més important del poble. Intuïm que Catalina Balaguer degué estar una gran part de la seva vida exercint com a mestra a Algaida, però desconeixem quan es va retirar.
Durant la Segona República els mestres foren una peça clau en el procés de creació d’escoles i l’alfabetització de la població. El nom de carrer dedicat a Catalina Balaguer durà molt poc temps, ja que poc després esclatà la guerra civil el 18 de juliol de 1936. El que sí que sabem és que se li va dedicar un carrer proper a la plaça i és possible que fos el primer nom de carrer dedicat a una dona que no formava part del món religiós ni monàrquic. Si observam bé els nostres carrers i ens fixam en els noms escollits difícilment trobarem noms de dones i els únics, com passa avui en dia en aquest poble, és el dedicat a la Beata Santa Catalina Tomàs.
Altres mestres dels pobles del Pla foren les que a partir de la Guerra Civil varen ser depurades o bé patiren de manera directa o indirecta la repressió. En tenim diferents exemples que cal anar ampliant i recopilant com per exemple Andrea Bordoy Sansó, mestra de parvulari d’Algaida que va ser la companya del mestre català Lleonard Galià, qui estigué molt implicat amb la política local d’Algaida i s’acabà suïcidant perquè no suportà la repressió feixista. També cal recordar a la mestra llosetina Maria Morro, que estigué entre altres centres exercint com a mestra a Maria de la Salut i fou depurada per haver militat a Esquerra Republicana Balear, o la mestra depurada Apol·loni Gelabert Obrador que havia estat mestra d’Algaida. També a la localitat de Montuïri tenim un altre cas de depuració, el de la mestra Jerònia Juan que el 2021 va ser recuperada pel consistori i se li dedicà un carrer.
Per altra banda, dins el col·lectiu de mestres tenim el cas a part de la mestra pollencina Magdalena Cifre Cerdà que es convertí en batlessa de Lloret durant la Segona República i estigué al capdavant del consistori durant cinc mesos. També, retrocedint en el temps cal esmentar a la mestra felanitxera Catalina Mesquida Massutí que a principis del segle XX va ser mestre de Porreres i va impulsar la primera vetllada literària que se celebrà al poble. Durant la seva estada a Porreres va aconseguir que augmentàs de manera considerable el nombre de nines que assistien a l’escola pública.
A més dels estudis de magisteri, els estudis superiors per a les dones a poc a poc anaren augmentant i entre els anys 20 i 30 més dones s’animaren a estudiar una carrera. L’exemple clar d’una dona pionera i d’empenta en el Pla de Mallorca és el cas de Jerònia Verd Palou de Montuïri, que va estudiar la carrera de Farmàcia a Granada i es convertí en una de les primeres apotecàries de Mallorca. Fa pocs anys l’Ajuntament de Montuïri el 2021 li dedicà una placeta amb el seu nom i la va homenatjar. Es diu que va ser la primera dona de Montuïri que es va casar de blanc, la primera que va entrar tota sola a un cafè, la que va fer un viatge Alacant-Granada custodiada per una parella de la Guàrdia Civil perquè era l’única dona que viatjava sola i de nit en tren.
A un altre poble del Pla també hi trobam una altra de les primeres llicenciades en Farmàcia, Margalida Monjo Perelló de Maria de la Salut. S’havia llicenciat el 1929 i treballà com a farmacèutica al poble i també a l’Hospital Provincial on fou la responsable de farmàcia. Durant la Guerra Civil es va haver d’exiliar a Mèxic juntament amb el seu marit, l’exbatle republicà Jaume Ginard Mestre, i retornaren a Mallorca el 1975.
Per acabar, mencionar a una jove militant del sindicat anarcosindicalista CNT, Maria Vanrell de Lloret que era mestra d’escola, i de la qual no en tenim més coneixement. O una jove entusiasta de Pina seguidora d’Aurora Picornell i que animava a lluitar pels drets dels treballadors i treballadores de Mallorca en els anys efervescents de la República.
Tots ells són noms que cal recuperar de l’oblit. Avui només n’hem pogut escriure unes línies perquè encara ens manca conèixer tot allò que aportaren a la nostra societat i als nostres pobles. Completar les seves biografies és la nostra tasca pendent com a poble, recordar-les amb motiu del 8 de març és una primera passa.
BIBLIOGRAFIA
Antoni Aulí i Joan Pons, «La depuració del magisteri. Mestres de les escoles públiques d’Algaida, Pina i Randa, 1936-1943)» a les I Jornades d’Estudis Locals del municipi d’Algaida, Ajuntament d’Algaida, 2023.
Andreu Ramis, «Lloret: 125 años de noticias» a Última Hora, 28-06-2018.
Diversos autors, Dones a les Illes: treball, esplai i ensenyament (1895-1945), Govern Balear, 1997.