skip to Main Content
ActualitatAlgaidaDestacatReportatges

Cossiers d’Algaida i Cal Dimoni: la plagueta del vicari Morey

quadern

La troballa d’un quadern amb anotacions sobre els Cossiers d’Algaida acompanyat d’un bon grapat de fotos va servir a l’historiador Gabriel Mayol i l’historiador de l’art, Joan Socies, per presentar una comunicació a les I Jornades d’Estudis Locals del Municipi d’Algaida amb el títol de Els Cossiers fora de la festa. El cas de Cal Dimoni. El treball ha vist la llum tot coincidint amb els 50 anys de la recuperació dels Cossiers i el número 500 de la revista Es Saig d’Algaida.

Mayol i Socies, fa anys que investiguen les figures dels Cossiers, i amb aquest treball aporten el seu granet d’arena a la història dels Cossiers algaidins. En el seu text assenyalen que “la comunicació vol servir per posar llum als inicis del que hem anomenat la privatització que patiren els Cossiers d’Algaida”. I és que la plagueta atribuïda a Baltasar Morey, vicari d’Algaida, en el moment que els Cossiers començaren les seves actuacions al Van-Bar (després Cal Dimoni), detalla amb exactitud com fou aquell inici dels Cossiers d’Algaida amb la seva relació amb Guillem Vanrell, l’empresari i propietari del negoci.

En el treball, els dos investigadors montuïrers, expliquen com els balls dels Cossiers, el de les dues agrupacions que van superar la primera meitat del segle XX (Algaida i Montuïri), en aquell moment veien la seva exhibició i els seus balls com una obertura i un fet positiu que els turistes els veiessin en bons ulls.

Al treball també s’hi veu com les dues agrupacions pateixen un procés de privatització cada un a la seva manera. Algaida amb la figura de Cal Dimoni i d’un empresari que va aixecar el seu negoci entorn d’aquesta dansa i de l’altre, l’amo en Joan Niu, el flabioler dels dansadors montuïrers que s’erigeix en ‘propietari’ dels Cossiers, fet aquest que també, molt probablement, ajudàs a la seva conservació al llarg del segle XX.

LA PLAGUETA

El quadern que arribà a les mans dels historiadors està manuscrit i sense signar per ningú. D’aquí l’atribució feta a Baltasar Morey. La datació dels texts del manuscrit van entre el 14 de gener de 1956 i el 31 de març de 1957. I entre aquest poc més d’un any i dos mesos hi ha un total de 15 entrades, cada una d’elles amb la data.

A la primera pàgina s’explica el primer dia de ball dels Cossiers al local de la plaça d’Algaida, el Bar Amengual (ara Ca n’Esteve). Allà s’iniciaren els famosos balls pels turistes del que després seria Cal Dimoni. Fou un 14 de gener, dos dies abans de les festes patronals de Sant Honorat.

Primera pàgina de la plagueta del Vicari Morey.

A partir d’aquí el quadern recull les diferents vicissituds que patiren els Cossiers per poder ballar davant els turistes. A aquest text també s’hi veu molt clarament com la privatització no va ser una decisió exclusiva del propietari de Cal Dimoni, com molts d’anys s’ha volgut fer veure. El batle, el rector i el mateix rotle de Cossiers amb unes importants retribucions per ballar pels turistes hi van donar el seu vistiplau.

Els inicis no van ser fàcils, com explica el quadern, ja que no fou fins al 26 de maig del 1956 quan «El sr. empresario recibe del Fomento de Turismo el permiso para que pueda actuar la agrupación folklorica». Mayol i Socies expliquen que “en el document també hi figura la redacció d’uns estauts que segurament van servir per regir les normes de l’agrupació amb la seva relació amb l’empresari”.

imatges video
Imatges d’un vídeo del 1958.

El quadern sols explica la primera temporada de balls. El 1958 sabem que el vicari Morey abandona Algaida. “En aquest moment també deu ser – expliquen els investigadors- quan hi ha les primeres desavinences entre els balladors. I per això al vídeo del 1958 ja veim com la Dama és la filla del flabioler de Montuïri. Una al·lota que havia participat amb l’agrupació montuïrera i altres al·lotes d’un concurs de balls regionals a Madrid”. En algunes fotografies també s’hi veu com la filla de l’antiga Dama dels Cossiers d’Algaida, l’amo en Joan Tiu també ballà pels turistes.

Un cop construït el bar a la carretera de Manacor, Cal Dimoni va centrar les exhibicions dels Cossiers. “Un vell Cossier ens va explicar -diuen els investigadors- que guanyava més anant un dia a ballar a Cal Dimoni que fent feina tota la setmana a la fusteria”. Però aquell ‘ofici’ i aquella exigència devia consumir els ànims dels balladors i al no tenir balladors Guillem Vanrell anà a cercar els de Montuïri per continuar amb el negoci, tot i que aquests declinaren l’oferta. Després s’apostà pels infants i més tard dones. Així i tot, aquest procés va provocar la desaparició dels Cossiers tant del restaurant com de les festes, sols la figura del Dimoni, encarant per l’amo en Llorenç Massoles, va seguir d’atractiu turístic.

No fou fins al 1973 que sota l’aixopluc de l’Obra Cultural Balear, un grup de joves d’Algaida apostà per recuperar aquella tradició i tornaren a treure els Cossiers al carrer. Un retorn que, com havia passat amb la seva privatització, tampoc va ser fàcil.

Ara, tot això el documental Cossiers, abans i sempre de Joan Martí Mir ens ho explicarà.

cossiers 1973
Sant Honorat de 1974. Els Cossiers s’havien recuperat l’estiu abans, per Sant Jaume.

Back To Top