Skip to content
ActualitatDestacatLlubiReportatges

Ca ses Monges de Llubí, un edifici molt familiar ple de sorpreses

Biel Alomar en l'inici de la visita.

Dies passats es va tancar l’activitat “Els dissabtes passejam per Llubí” del present curs 2023/2024. La darrera sortida aixecà gran expectació i acceptació. Més de 50 llubiners i llubineres se sumaren a l’activitat per visitar un edifici molt vinculat a la memòria col·lectiva del municipi, l’antic convent de les Franciscanes, Ca ses Monges.

Cal destacar que el solar i edifici de més de 1200 m² va ser adquirit per l’Ajuntament a finals del 2022 per 410.000 euros. La visita comptà amb les explicacions de la batlessa, Magdalena Perelló Frontera, qui comentà en quin punt es troba el procés de reforma i adequació d’aquest edifici que l’Ajuntament llubiner vol destinar a diferents usos municipals. En el moment de la visita informà que s’havia d’elegir el projecte guanyador d’entre els quatre finalistes que sortiren dels 14 que es presentaren al concurs d’idees convocat per l’Ajuntament de Llubí. El concurs va ser presidit per un comitè de tècnics amb representació del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears entre d’altres. A més, explicà que després de fer un procés de consulta i participació ciutadana, a Ca ses Monges s’hi ubicarà un centre de dia, la biblioteca municipal i el casal de joves.

Posada de Son Bernat al carrer de la Creu, primera posada de les monges a 1863.

Seguidament, l’investigador Gabriel Alomar Serra, va ser l’encarregat de fer les explicacions de caràcter històric. Alomar explicà que les monges Franciscanes arribaren a Llubí el 1863 i s’instal·laren a la posada de Son Mulet, al carrer de la Creu.

El 1865 ja es traslladaren prop de l’església parroquial de Sant Feliu, just enfront del “portal dels homes”. En principi ocuparen una petita casa que a poc a poc es va anar engrandint. A finals del XIX es tornaren a fer obres, així com als anys 20 del segle XX. Cal destacar que en aquestes obres hi col·laboraven molts veïnats aportant materials, eines i feina. Per això el vicari demanà al bisbe la dispensa de l’obligació del descans dominical perquè la gent pogués treballar en la construcció del Convent.

Els assistents a l’activitat pogueren recórrer totes les antigues dependències del convent: antigues aules, pati, cuina, rebosts, menjador, bugaderia i les habitacions. Cridà molt l’atenció la quantitat de cel·les, prop d’una quinzena. Això indica l’elevada quantitat de vocacions i de monges que van arribar a estar al Convent.

LES VISTES

Però, sens dubte, el que cridà més l’atenció dels llubiners i llubineres assistents eren els dos terrats i les espectaculars vistes que tenien damunt el poble per una part i per l’altra sobre la Serra de Tramuntana. El terrat que dona al carrer rector Thomàs permet visionar una perspectiva poc coneguda de les teulades de l’església i del Centre parroquial.

Malgrat tot, els assistents també corroboraren el mal estat en què es troben gran part de les instal·lacions. Cal recordar que ja fa 25 anys que les Franciscanes partiren de Llubí i de llavors ençà pràcticament no s’han fet tasques de manteniment. Només es va mantenir l’activitat entre 1999 i 2022, un període en el qual varen continuar funcionant com a escoleta les quatre aules de la planta baixa i les dues de la primera planta per impartir-hi els diferents cursos i tallers que organitza anualment l’Ajuntament de Llubí. Aleshores per a utilitzar aquests espais l’ajuntament pagava un lloguer a les Franciscanes.

Gabriel Alomar també va fer esment la darrera gran obra que es va fer al convent: la capella, que va ser inaugurada el 1963 i que per desgràcia la comunitat va desvestir totalment i no deixà res del mobiliari original ni els ormejos sagrats ni les imatges que la vestien i que havien estat donades per diferents famílies llubineres. Tal com recorden les cròniques de l’època. L’investigador va apuntar, per exemple, que segons s’ha pogut saber “el Sant Crist que presidia la capella era obra del famós escultor Tomàs Vila i ara no sabem ni a on està dipositat ni si es conserva”.

La visita acabà amb una nota curiosa i de total actualitat quan Alomar relatà a partir de la documentació històrica que ha pogut consultar: al convent de Llubí cap a 1870 hi hagué un intent de cisma com el que protagonitzen aquests dies les clarisses de Belorado (Burgos). Resulta que una monja, Sor Clara, i el vicari de Llubí, Miquel Reynes, volgueren deixar la regla franciscana i crear al convent una nova congregació. Tengueren un parell de seguidores, però finalment la qüestió no avançà i sor Clara deixà els hàbits.

Així es va cloure aquesta darrera passejada si bé els assistents ja pensaven en possibles sortides pel curs vinent: es parlà d’anar a fer una ruta per l’indret anomenat La Serra pel Llevant del terme. Sembla que l’activitat i el cicle tenen assegurada la continuïtat. L’organització i els fidels assistents s’acomiadaren “Fins al proper curs!!”.

Back To Top