Cadascú té les seves manies i aficions. En el meu cas, m’agrada revisar amb certa freqüència un famós portal web immobiliari. M’agrada tafanejar sobre allò que passa al meu poble, Sant Joan. Mentalment, vaig fent el meu camí: «Aquest ven allò, aquell altre ja ho ha venut», «Els fills d’aquell altre no volen saber res del poble i ara ho venen tot»… Fa uns anys que segueixo de prop el trull immobiliari de Sant Joan, i amb perspectiva, un pot anar fent càbales i analitzant l’escenari que vivim.
A casa ens dedicam a fora vila, i en aquest mateix escenari, pràcticament cada mes, algun dels propietaris a qui tenim terres de conreu llogades es posa en contacte amb nosaltres. Ens demanen de parer: «Quin preu de venda pot tenir això que conreau vosaltres? És que ho voldríem mirar de vendre, perquè, tanmateix, a cap hereu li interessa, no saben ni a on és, i pel que pagau de lloguer…». I és ver, un pagès no pot pagar més que una minúcia per conrear un tros de terra tenint en compte els costos d’explotació i els preus de venda dels productes del camp.
Amb tot plegat, i amb màniga ampla a l’hora de construir en sòl rústic només amb la condició de sumar els metres reglamentaris (o pot ser ni això), tenir una parcel·la de 13.999 m2 o tenir-ne una de 14.000 m2, pot suposar que el metre quadrat passi de tenir un preu de mercat d’entre 1,5-2,5 €/m2 a 5-20 €/m2. Per què? 13.999 m2 no són edificables. 14.000 m2 sí que ho són. És per això que les immobiliàries han posat l’ull sobre terrenys mitjanament grans en venda, per intentar aglutinar 14.000 m2 i treure’n una bona tallada. Fins i tot, en alguns casos, ja el venen amb el projecte de construcció inclòs, que sigui fàcil. Tenir un quartó que formi part d’una d’aquestes peces pot fer que el teu tros passi a valer de dues a cinc vegades més que si el vens de forma aïllada. Tot està inventat.
Llavors, quan la immobiliària toca a la porta, és quan moltes d’aquelles persones que quasi no sabien on era la seva parcel·la, perduda en la immensitat de fora vila, passen a saber ben de memòria la ubicació de cada fita. Com arribam aquí? L’explicació és senzilla. Mallorca es ven. El Pla es ven. Amb les zones costaneres ultra massificades, la Serra també ja ben explotada dins les seves possibilitats, el Pla és la diana perfecta per seguir esprement l’illa fins que doni de si. És complicat determinar de qui és la responsabilitat de tot plegat, pot ser la culpa no és del propietari: els governs no han sabut trobar mecanismes de control per posar fre a l’especulació del sòl rústic i les immobiliàries veuen una oportunitat de negoci que, evidentment, no volen deixar escapar. Potser, com a país, tampoc hem sabut crear un esperit d’estima i valor cap a la nostra terra.
Posem el focus on el posem, així és com aquests paratges quasi verges, aquestes extensions homogènies i harmonioses que muten dels colors terrosos a la tardor, passant pel verd clorofil·la a la primavera, fins a arribar al daurat de l’estiu, de cada vegada són i seran menys. De cada vegada veim i veurem més “bolets” brotar enmig dels sementers. En voler fer una foto, haurem de cercar l’enquadrament apropiat perquè els dos xalets quedin al marge del nostre marc. Ei, ho aconseguirem i la foto quedarà molt bé a l’Instagram, però els xalets hi seguiran essent, amb els seus Porsches perfectament aparcats davant.
Una cosa hem de tenir clara: excepte grans canvis, allò que venem avui, segurament mai més ho podrem recuperar. Estam davant un gran canvi de paradigma on la impertorbabilitat del camp del centre de Mallorca, només trencada per quatre casetes de marès aixecades durant el segle passat per poder-hi tenir el motor de treure aigua i les xapetes, donarà pas a urbanitzacions rurals amb cases i xalets cada 40 o 50 mil metres quadrats. Construïdes sense miraments, sense valorar l’impacte visual ni ecològic d’aquestes accions, sense pensar en qui viu aquí tot l’any.
Si param l’orella, els podrem sentir com ens diuen: «Construirem on ens roti. Veis aquí on els vostres padrins feien l’hort? Ara serà la nostra living room. I tu, estimat indígena, mentrestant, mira el teu compte bancari, amb 3.000 € més que ahir. Gràcies per vendre’ns el teu quartó, ves-te’n de viatge quinze dies amb aquests doblers, que en tornar, ja haurem fet els fonaments del nostre xalet».
Per sort, triar si volem vendre o no i a qui ho volem fer, encara depèn de nosaltres.