Els ajuntaments del Pla de Mallorca ja no saben què han d’idear per posar fi a la problemàtica a la brutícia que provoquen els veïnats incívics, una problemàtica especialment greu pel que fa als excrements de ca als carrers i espais públics dels municipis.
Campanyes de conscienciació, amenaces de sancions via ordenances municipals, obsequis de porta bosses i dipòsits per a neteja… res no arriba a la consciència dels irresponsables especialment als propietaris de cans. De fet, les restes de tota casta, però especialment els excrements dels cans a la via pública és l’eterna assignatura pendent dels gestors municipals.
Ara, l’Ajuntament d’Algaida fa una passa més en un nou intent de tocar el viu a la ciutadania. Si normalment es fan rutes patrimonials i culturals, visites guiades històriques o sobre llegendes, Algaida n’ha realitzada una de caràcter escatològic. El títol ho diu tot: “Ruta de la caca” i l’afegitó per a més informació: “passejades comunitàries” i “visita guiada als punts negres del municipi”.
És una activitat que s’ha celebrat a Algaida i Pina, però que es podria dur a terme a tots i cadascun dels municipis de l’Illa. De fet, al Pla, fa uns mesos els ajuntaments de Lloret, Montuïri i Santa Eugènia foren els darrers a anunciar campanyes de conscienciació i sancionadores. La resta dels de la comarca o n’han fetes o en faran. Cap però, per ara, com la del municipi algaidí.
La primera “Ruta de la Caca a Algaida i Pina” ha consistit en dues passejades comunitàries que han aplegat una vintena de persones. L’acte, que s’inscriu en una campanya de sensibilització impulsada per l’ajuntament, ha consistit en una visita guiada a alguns punts bruts del municipi per descobrir aquest “patrimoni” de tothom. A diferència d’una visita guiada convencional, en aquest cas el recorregut l’han escollit les persones participants.
Les passejades han servit per obrir converses entre veïns i veïnes relacionades amb la brutícia a l’espai públic, la responsabilitat individual i col·lectiva i diferents estratègies per mantenir carrers, places i solars nets.
Tot i el protagonisme dels excrements, les burilles, llaunes i plàstics també han estat ben presents.
“Sí que puc agafar una bossa o una llauna del terra, però no agafaria mai una caca de ca“, comentava una de les veïnes. “Resulta molt violent dir-li a algú que faci el favor de recollir l’excrement del seu ca”, responia un altre.
El que sembla clar és que rere la brutícia s’amaga un tema de convivència. “Les generacions més joves ja no fem la carrera, com les nostres padrines”, comentava una tercera veïna referint-se al costum de granar davant del portal de casa.
Amb cada recorregut, en el que també han participat persones de l’equip de govern, s’han recollit propostes concretes que haurien de servir perquè no sigui necessària una segona edició d’aquesta ruta.
