Skip to content
ActualitatAlgaidaCulturaDestacatReportatges

Alan Lomax, l’amo en Joan ‘Tiu’ i la BBC

cossiers 1973
Primers Cossiers que ballaren el 1973 amb l'amo en Joan 'Tiu' de Dama.

Va sonar la música dels Cossiers d’Algaida a la BBC (British Broadcasting Corporation) als anys cinquanta del segle XX?

El pròxim 16 de gener, festivitat de Sant Honorat, els Cossiers d’Algaida tanquen el cercle del 50è aniversari de la seva recuperació. Per sumar-mos a la fita volem publicar les cartes existents entre el folklorista americà, Alan Lomax i Joan Llaneras Tiu, antiga Dama dels Cossiers d’Algaida i primera Dama que ballà en el moment de la recuperació de la dansa en el 1973 (vegeu imatge superior).

L’existència d’aquestes cartes ja l’apuntaren, Gabriel Mayol i Joan Socies, en la publicació Els Cossiers fora de la festa. El cas de Cal Dimoni que el propvinent dia 26 de gener es publicarà dins el llibre de les I Jornades d’Estudis Locals del Municipi d’Algaida de 2021 i que el passat mes de juliol la revista Es Saig ja publicà en un monogràfic que podeu llegir aquí.

lomax
Imatge de Lomax a la plaça de toros de Ciutat al juny de 1952.

El cas és que Alan Lomax el 1952 va estar present al festival que s’organitzà a la plaça de toros de ciutat de balls i música folklòrica. Allà, Lomax enregistrà els grups que hi assistiren, entre ells l’agrupació de Cossiers d’Algaida.

Lomax va fer diferents enregistraments dels Cossiers algaidins. En concret va fer els quatre que podeu escoltar aquí. Ses Bombes (Exit music); Marquensó (Danza de Cossiers II); Obriu-mos (Danza de Cossiers I) i Mestre Joan (Entrance music).

Una vegada el nord-americà ja no era a Mallorca, quasi un any després, estableix correspondència amb Joan Llaneras, com a màxim responsable de l’agrupació folklòrica algaidina. Lomax escriu una primera carta en la qual s’excusa per la precipitació del dia de la gravació i que no va poder anotar els noms dels balls ni va poder recollir gens d’informació entorn de l’agrupació. A més explica a l’amo en Joan Tiu que la BBC té intenció d’emetre un programa educatiu en el qual volen utilitzar el material gravat per Lomax a Espanya. Aquesta lletra enviada des de Londres no té data.

Quan si tenim una data és en la resposta de l’algaidí. Llaneras data la seva resposta el 15 de maig de 1953. L’amo en Joan no signa la carta ell, ho fa Miquel Bibiloni per autorització (P.A.). Els algaidins mostren el seu agraïment per haver recordat a “nuestra modesta agrupación de antíquisimos y típicos bailes”.

Després, li explica de manera breu, allò que aleshores se sabia sobre la història dels Cossiers, és a dir, molt poca cosa. A la carta enviada a Londres ho expliquen així: “Nuestro grupo de bailes es el mantenedor de una larga tradición de bailes conservados de un modo autentico, de tal forma que, a pesar de que datan de siglos, bailamos los cossiers sin ninguna innovación, es decir, con el mismo tipismo y sabor de antaño“.

A més d’aquesta “ressenya històrica”, l’amo en Joan explica quines són les cançons que tenen i que ballen i les que va gravar Lomax aquell dia d’estiu a la plaça de toros de Ciutat.

Llaneras ens parla de Flor de Murta, Titoieta, Mestre Joan, Els Reis, Obriu-mos, és Mariansó (sic), ses Bombes, l’Oferta, Mitja Nit i els Mocadors. De totes aquestes en l’actualitat l’agrupació de Cossiers d’Algaida ja no ballen ni els Mocadors ni la Mitja Nit.

A més, el nom que utilitza l’amo en Tiu per anomenar el Mergançó (com és coneix ara a Algaida) és el de és Mariansó. Aquesta dansa que també trobam amb el mateix nom als Cossiers de Montuïri o de Porreres, segons l’historiador Gabriel Mayol, el mot podria venir de l’occità i recomana que per anomenar aquesta dansa seria el nom correcte seria el de Marquensó.

Pel que fa al ball dels Mocadors, aquest es conserva a Montuïri, indret on també fa uns anys van recuperar el ball de la Mitja Nit que tampoc és balla a Algaida.

Finalment, sobre la petició de reproduir els enregistraments fets per Lomax a la BBC, la Dama algaidina ho té ben clar dient “no vamos a mostrarnos exigentes”, tot i que “Pero no olviden que los que formamos los que formamos la agrupación somos gente modesta y que, por consiguiente, tenemos que luchar con serias dificultades para conservar con todo su esplendor a nuestro grupo y a nuestros bailes. Les estimaríamos, pues, que al hacer uso de nuestra música contribuyeran con algun óbolo al sostenimiento de nuestra agrupación de Danzas”.

No sabem si finalment els Cossiers algaidins van percebre algun tipus de remuneració.

Anys després, el 1956 i gairebé coincidint amb el que hem anomenat l’inici de la privatització dels cossiers algaidins, és a dir, el començament dels seus balls pels turistes, Lomax escriu una nova carta a Llaneras on li explica que està fent un àlbum amb danses mallorquines i en el que hi voldria incloure una de les cançons gravades, concretament diu Lomax la que té una durada d’1 minut i 45 segons. El folklorista li diu en la carta que per aquest fet li pagarà un total de 350 pessetes i que els nom de l’agrupació figurarà en els crèdits. Finalment, Lomax, també li reclama una fotografia de l’agrupació.

Un document que Joan Llaneras va firmar i en el que hi afegeix què vol dues còpies de l’àlbum i que li tornin la fotografia. Així i tot, sembla que la cançó no s’arribà a publicar en el disc The Spanish Recordings: Mallorca: The Balearic Islands.

Aquestes són les cartes entre el reconegut folklorista americà i l’amo en Joan Tiu i que es conserven a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

Back To Top