Fa unes setmanes la historiadora algaidina, Catalina Martorell Fullana (Algaida, 1984) va presentar la publicació Els orígens del republicanisme i el primer moviment obrer a Mallorca (1849-1868), obra finalista del IX Premi Font i Roig d’assaig 2023 editat per Lleonard Muntaner, Editor amb la col·laboració de l’Ajuntament de Maria de la Salut. Una petita publicació que surt de la seva tesi doctoral que sota el títol d’El republicanisme federal i la cultura liberal democràtica a Mallorca (1820-1900) defensà el 2015. Martorell és bibliotecària de Cort i ha estudiat diferents aspectes del republicanisme, l’anarquisme i el feminisme del segle XIX i principis del segle XX a les Illes Balears. És autora de Temps de revolució. El republicanisme federal andritxol durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), que va ser guardonat amb el Premi Pere Ferrer d’investigació 2013; i d’Anarquisme i lliurepensament a Menorca (1898-1923). Catalina Martorell també ha col·laborat amb Tot Pla, amb temes com La Primera República als pobles del Pla de Mallorca o Magdalena Cifre Cerdà, la primera batlessa de Mallorca.
— Una vegada finalitzada la carrera d’història teníeu clara la vostra vessant investigadora?
Sí. En acabar em vaig animar a fer un màster. Vam ser la primera promoció que va fer el màster de Patrimoni cultural, ja que tenia molt clar que volia fer una tesi doctoral. Ja tenia la curolla d’investigar i necessitava els crèdits per tenir accés a un doctorat. A l’hora de fer el doctorat sabia que volia investigar republicanisme federal, especialment el segle XIX a Mallorca que estava molt poc investigat. Després vaig haver d’elegir si optava per un director de tesi a la UIB o cercava a altres indrets. Així que vaig pensar amb Pere Gabriel, catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, qui acceptà la meva proposta. És una tesi que té 800 pàgines i de la que fins ara no m’havia animat a publicar res. La tesi la podeu trobar a les xarxes, però no n’havia sortit cap publicació.
— Foren els premis Font i Roig de Maria de la Salut els que la dugueren a ‘tornar a mirar’ la tesi?
Sí, els premis de Maria foren aquest incentiu que em dugueren a fer un petit projecte sobre els antecedents que són un capítol de la tesi i sintetitzar una mica que és allò que més costa després d’haver fet l’esforç d’investigar, d’escriure. Del 2015 fins ara havia deixat aparcada la tesi. Sí que havia anat fent cosetes, conferències, articles, però no una cosa que la gent pogués trobar a les llibreries. I n’estic molt contenta, ja que és una publicació on la gent pot descobrir com s’origina i s’organitzen els primers republicans abans que fossin tan fàcils les coses. Abans que fos possible i hi hagués una legislació que permetés l’associació, els partits es poguessin crear… per tant, uns moments de clandestinitat, com van creant els seus propis espais a Ciutat o en els pobles més grans i van a poc a poc fent els seus models dels ideals republicans. Apropar l’educació, instruir el poble, difondre la seva idea. Així van creant espais on es promocionen escoles obreres, societats de socors mutus per ajudar als obrers, ja que no hi ha una previsió social com avui seria la seguretat social que l’estat empara els treballadors. Per tant, ells promocionen les societats de socors mutus que a més amb aquestes entitats en cas de patir un accident laboral, malalties, viudetat… tenies un petit subsidi amb el qual podies sobreviure. En conseqüència, els republicans, aquests tipus d’entitats les van difondre molt i a part de tenir un àmbit mutual també s’hi organitzaven actes culturals, vetlades literàries, balls, etcètera. O sigui que també es combinava l’oci i, per tant, serà on aquest ambient popular es reunirà entorn del republicanisme.
El capitalisme ja començava a mostrar les seves urpes, i els obrers davant l’encariment dels productes o per tenir preus més assequibles van començar a organitzar les seves pròpies cooperatives
— També és el moment en què surten algunes cooperatives, no és així?
Sí, és un altre tipus de societat que organitzen. Són les cooperatives de consum. El capitalisme ja començava a mostrar les seves urpes, i els obrers davant l’encariment dels productes o per tenir preus més assequibles van començar a organitzar les seves pròpies cooperatives. Aquestes idees comencen a néixer a Mallorca en els anys cinquanta i seixanta i serà a partir de 1868 quan hi ha un canvi bastant significatiu. Arran de la revolució de la Gloriosa que donarà pas al període conegut com el sexenni revolucionari o sexenni democràtic. Un temps que no és més que un intent d’implantar les bases de la democràcia per primera vegada a l’Estat espanyol. Amb una constitució de caràcter democràtica on quedaran recollides tota una sèrie de llibertats que són els principis del republicanisme, com la llibertat de culte, llibertat d’associació de pensament, etcètera. També hi ha el sufragi universal que dels anys 50 ja s’anava reivindicant, ja que fins aleshores només un 10% de la població tenia accés a les urnes. Per tant, hi ha un interès per voler democratitzar el país.
— Com arriben aquests ideals a un poble petit com poden ser els del Pla?
Aquests models, per exemple de societats de socors mutus sí que arriben als pobles més grans, per exemple a Llucmajor es crea la societat El Porvenir i vulguis o no a un poble com Algaida hi ha contactes amb aquest municipi més gran i el mateix passa a la resta de pobles. En el cas d’Algaida aquest moviment va arrelar entre els burgesos i els obrers. Hi havia alguns funcionaris de l’Ajuntament que sabem que eren republicans que també s’organitzaran. A la plaça, centre neuràlgic del poble, muntaran un casino republicà, se subscriuen als diaris republicans d’aquells moments com El Iris del Pueblo i aquestes idees aniran calant. I sobretot el fet que arrelàs a pobles diguem agraris, com puguin ser els del Pla, que ja ho analitzarem en el reportatge, una de les mesures que va fer que la gent del poble baix donàs suport al republicanisme van ser les quintes. És a dir, el fet de creure que s’aboliria el sistema forçós de quintes. Això va ser el que va empènyer al poble a creure amb aquests ideals i creure que República voldria dir que no aniries a fer el servei militar, que no aniries a una guerra estranya que res tenia a veure amb tu. Unes de les que més van reivindicar l’abolició de les quintes eren les dones. Aquestes eren les que veien com els seus germans, pares, fills o parelles se n’anaven a una guerra, entre cometes, absurda. I això serà una de les causes populars per l’embranzida brutal que té arreu entre les classes baixes.
El 1869 a Palma es crea una escola obrera dins el casino republicà. Aquí, ja hi ha classes per nines i dones adultes. Les notícies de la premsa republicana ens diuen que cada dia hi anaven més de cent ciutadanes.
— Així i tot, la dona no hi té un paper actiu en aquest moviment?
Encara no. Però veurem com molts d’aquests republicans llegien els pensadors socialistes, com els utòpics com Charles Fourier. Aquests són els primers que defensen el paper emancipador de la dona i aquest missatge de què elles també s’haurien d’instruir va calant. El 1869, després del triomf del 1868 d’aquestes idees, a Palma és quan es crea una escola obrera dins el casino republicà. Aquí ja es diu que hi ha classes, per nines i dones adultes. Les notícies de la premsa republicana ens diuen que cada dia hi anaven més de cent ciutadanes. Ells també s’instrueixen. És veritat que no hem recollit cap nom de dona que hagués pogut estar ficada dins aquests centres democràtics republicans, però després dir que trobarem els primers grups republicans on elles hi són. I posteriorment sí que trobarem dones que lideren el republicanisme a Mallorca. El cas més significatiu és de Magdalena Bonet Fàbregues, que és filla de teixidors de Palma i que serà una de les que reivindicarà els drets de les dones.
— Llegint el seu llibre hem vist que hi ha un gran ventall de publicacions, de diaris. Quin és el paper que juguen tots els diaris i publicacions? I per quins motius en surten tants i alguns duren tan poc?
Juguen un paper importantíssim, ja que són clau per la difusió de les idees democràtiques. El fet que el 1855 es publiqui el primer diari de caràcter demòcrata a Mallorca es deu al període històric del moment, pel fet que durant el Bienni Progressista (1854-1856) va haver-hi més permissivitat en la llibertat de premsa. A més, els mallorquins ja tenien una experiència prèvia que era a través del diari progressista “El Genio de la Libertad” (1839-1857) que és on s’iniciaren alguns dels homes que el 1855 tiraren endavant el projecte demòcrata de El Iris del Pueblo. En aquest sentit, per exemple, fou molt important la figura de l’editor i llibreter Pere Josep Gelabert, que a més de premsa fou l’editor d’obres de caràcter republicà. A més, a la seva llibreria de la plaça de Cort s’hi podien trobar les obres dels principals líders del republicanisme com Francesc Pi i Margall o Fernando Garrido i novel·les socials que es feren molt populars com les d’Ayguals de Izco.
Pel que fa a la poca durada dels diaris demòcrates es deu bàsicament per la manca de llibertat d’expressió i premsa que existia en aquell moment. Obrien un diari i al cap de poc es tancava per multes. En canvi, a partir del Sexenni Democràtic (1868-1874) hi hagué una eclosió de premsa de tota classe, premsa liberal, conservadora, carlista, republicana, etc. gràcies a les llibertats bàsiques recollides a la Constitució democràtica de 1869.
— La segona República l’associam molt a la creació d’escoles i de la importància de l’educació. En aquest moment de naixement de la democràcia del que parlau també hi ha aquesta importància o està en una fase molt embrionària?
Està en un moment molt incipient, però reivindiquen instrucció per al poble i a part de les societats que ells organitzen que sempre inclouen una escola comencen a veure com haurien de ser els ajuntaments els que promocionin escoles i començar a agafar-se seriosament el fet de dotar de pressupost per escolaritzar els infants, i que hi vagin. Moltes vegades el que es trobaven era que aquests nins als pobles el que feien era anar a ajudar a ca seva. Per això és important la instrucció dels obrers i s’amplien els horaris i es farà l’opció de les escoles nocturnes pels obrers perquè puguin aprendre a llegir i escriure. Una de les seves dèries serà lluitar contra les taxes tan altes d’analfabetisme, en uns moments en els quals ronden el 90% de les dones que no sabien ni llegir ni escriure.
– Què suposa pels investigadors que hi hagi guardons com és ara el Premi Font i Roig?
És un incentiu per treure del calaix una feina que s’havia de fer. És una motivació, llàstima és que n’hi hagi tan pocs de premis de recerca o de difondre el tema assaig. Literaris tal vegada hi ha més opcions, però l’assaig… a Mallorca hi ha aquest, l’Alexandre Ballester i poca cosa més.
– De la vostra tesi encara queden altres coses per donar a conèixer?
Sí, sí, queda l’os. Això és més feina de sintetitzar. Si ja m’ha costat entregar un treball de 35 pàgines com és aquest cas…
Acceptaria que les dones poguessin ser Cossiers o fer de dimoni. El feminisme ha trencat les tradicions
– Ja teniu propostes per publicar-ho?
Sí. Just haver acabat la tesi ja em van dir jo et vull editar aquesta tesi. Però en aquell moment vaig dir, té 800 pàgines i ara mateix no puc fer l’esforç. Ja havia fet l’esforç per presentar la tesi. Així que vaig optar per tenir-la un temps aparcada. Ara tenc en marxa les presentacions d’aquest llibre. El pròxim dia 19 de gener serà el torn d’Algaida i després pel febrer a Ciutat, i més endavant a Inca.
– En aquests moments quines dèries investigadores teniu entre mans?
Bé, hi ha una cosa que m’interessa especialment que és la història del feminisme a Mallorca. I com tot, què diuen no, aquí no hi ha res a estudiar i comences a gratar i surten dones totalment oblidades que encara és més difícil la recomposició, no hi ha documents i és molt difícil la recomposició de la història d’aquestes dones. Com és el cas de Magdalena Cifre Cerdà, la vaig descobrir gràcies a un article de David Ginard sobre la repressió a Mallorca i parlava de dones a part d’Aurora Picornell, Matilde Landa i feia una referència a aquesta batlessa de Lloret, però d’ella és impossible trobar més informació. Així que les més recerques giren entorn del feminisme, el republicanisme i l’anarquisme també sempre és una cosa que m’ha interessat bastant. A Mallorca la CNT els anys 20 i 30 també hi era amb bastants d’obrers sindicats, especialment a Menorca.
– Com està la situació del feminisme avui en dia?
El que veig és que hi ha bregues entre elles i diferents tendències. Però a part d’això crec que el feminisme està per damunt de tots aquests malentesos que hi pugui haver i al final és la igualtat. Igualtat entre tots i totes. Crec que una de les coses que m’ha sorprès més és veure aquests pilars del segle XIX quin és el que ha pogut triomfar, i el que me sorprèn és el feminisme. Ja no té marxa enrere. El feminisme és inclusiu.
– I com a veïna d’Algaida, un poble amb tradició de Cossiers, com veis l’accés de les dones al món de les tradicions?
Acceptaria que les dones poguessin ser Cossiers o fer de dimoni. El feminisme ha trencat les tradicions. Això fa que la societat ho vegi amb més bons ulls i és més positiu per tothom. No ens n’hem adonat, però s’ha obert un camí impressionant, ara les nines poden tenir els seus referents, per exemple en el món del futbol. S’ha obert una autopista de possibilitats en la que ja no hi ha retorn. Ja no s’aturarà.