El febrer d’aquest any s’ha commemorat el 150è aniversari de la proclamació de la Primera República (1873). Malgrat que fou un període que sols durà 11 mesos i que es caracteritzà per la inestabilitat política, provocada en gran part per les guerres que patia el país, volem analitzar quines foren les aportacions en la societat i la política mallorquina que deixà la República i recordar els protagonistes d’aquell moment, sobretot recuperar el paper dels republicans de les diferents localitats del Pla i els seus líders locals.
Abans de conèixer el que ocorregué en aquests pobles, primer de tot cal tenir en compte que la Primera República (1873) s’emmarca dins un període conegut com a Sexenni Democràtic (1868-1874). Durant aquest 6 anys a l’Estat espanyol es varen intentar bastir els ciments d’una democràcia per primera vegada en la història. Tot començà amb la Revolució de Setembre de 1868, coneguda popularment com la Gloriosa, a través de la qual es proclamaren una sèrie de principis com el sufragi universal, la llibertat d’impremta, la llibertat de cultes religiosos, l’abolició de les quintes i matrícules de mar, l’abolició de la pena de mort, la supressió de l’impost de consums i fer fora als Borbons, entre d’altres. En certa manera aquests eren els ideals del republicans, un nou corrent polític que gràcies a les llibertats decretades i que poc després quedaren recollides en la Constitució democràtica de 1869, pogueren organitzar-se lliurement i fins i tot accedir al poder, tant a les Corts, a les diputacions o als ajuntaments. Els trets identitaris que millor definien aquesta ideologia eren el federalisme en oposició al centralisme, la lluita contra les quintes, la laïcitat de l’Estat, la creença amb la igualtat, l’establiment de la democràcia, l’enderrocament de la monarquia i la ciutadanització. A més, cal tenir en compte que el republicanisme era un moviment popular bàsicament urbà i arrelà sobretot a les ciutats i pobles grans amb una economia diversificada. Ara bé, hi hagué excepcions i en alguns pobles de la comarca del Pla, tot i la dedicació a una economia plenament agrària, hi trobem un moviment republicà gens menyspreable com fou el cas d’Algaida, Porreres o Sineu. En aquests pobles es lluità de valent contra el fort caciquisme que imperava al món rural i que era proper a una de les forces polítiques conservadores i tradicionalistes com era el carlisme.
Als pobles del Pla els canvis foren més lents, tot i així, el Sexenni Democràtic també suposà el creixement i la visibilitat dels republicans. Va ser el moment en que es crearen casinos republicans i comitès del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) a diferents pobles. Les seves files es nodriren de gent provinent de la petita i mitjana burgesia, de la menestralia i les classes obreres i populars, en aquest cas del món de la pagesia on hi havia des de petits propietaris de terra fins a jornalers del camp.
La revolució de 1868 al Pla
La Revolució de Setembre va suposar també revoltes al Pla, on les classes populars també sortiren al carrer a proclamar la revolució i feren seus el lemes «Fora quintes» i «Fora els Borbons».
A Porreres, aquells dies, varen cremar l’arxiu municipal per tal de posar fi a qualsevol registre de la propietat i llistats d’impostos de recaptació, però també hi hagué aldarulls a altres localitats. A Costitx un nombrós grup de gent anà a l’Ajuntament i llançà a la foguera el quadre d’Isabel II i, tot seguit, marxaren a les escoles i feren el mateix amb els quadres de la reina llançant-los a la foguera.
A Llubí els aires revolucionaris també arribaren i d’aquí en coneixem el nom del líder de la revolta, Esteve Perelló, un moliner del poble que va ser també acompanyat per un grup nombrós de gent que es personaren davant els poderosos del poble. Anaren a cal vicari, al qual li demanaren pujar al campanar per repicar les campanes en honor a la revolució; a cal metge del poble, al qual demanaren que dimitís com a metge titular i feren una foguera davant casa seva on cremaren els seus papers; també visitaren al propietari de l’estanc que va veure com saquejaven tot el tabac, els segells i les begudes alcohòliques. A més dels saquejos, les masses revoltades de Llubí demanaren a cada una de les cases que assaltaren pa i sobrassada i les seves peticions foren concedides. Sembla que ningú pagà per aquells excessos i segurament el líder d’aquella nit, Esteve Perelló, simpatitzava amb el republicanisme. També a Petra durant els dies de la revolta es varen subhastar els béns de l’església, en una mostra per acabar amb el poder de l’Església catòlica.
Republicans al Pla
Després del triomf de la Gloriosa, el 1869 s’obriren casinos republicans a la comarca del Pla i uns dels primers va ser el de Santa Eugènia. Els casinos eren espais de debat i reunió, on a més s’hi programaven activitats recreatives i solien tenir una escola i un gabinet de lectura. Malauradament en el cas de Santa Eugènia no en tornam trobar notícies a la premsa republicana i sembla que finalment el republicanisme no s’hi acabà d’organitzar. Aquell any 1869, també es creà un casino a Porreres. Un poble molt proper a una zona de Mallorca on el republicanisme hi calà fort, Llucmajor. Els porrerencs participaren en diferents actes polítics, fins i tot fora del poble. Per exemple, el 1870 hi hagué una manifestació a Santanyí amb presència de republicans de Porreres, Felanitx i Campos i la banda de música de Llucmajor. Per les eleccions d’abril de 1872 es comentà que Porreres es col·locaria al nivell de pobles com Sóller, Llucmajor, Pollença, Felanitx, Manacor i Andratx en la implantació del republicanisme. Durant la Primera República (1873) el president del Comitè Republicà Federal de Porreres era Joan Roig Sitjar.
És possible que pel que fa a Algaida la proximitat amb Llucmajor també hi influís, perquè juntament amb Porreres va ser on hi va haver-hi més mobilització republicana. En el cas d’Algaida els líders del republicanisme federal eren Antoni Pericàs Campins, secretari del jutjat municipal d’Algaida i propietari, i Joan Oliver Mudoy que era menestral. La seu del casino es trobava a un carrer pròxim a la plaça d’Algaida, al carrer de l’Esperança número 8. També simpatitzava amb el republicanisme el propietari de la possessió de Castellitx, Eduard Sureda (el 1871 va vendre la possessió a Josep Quint Zaforteza, carlí). Algaida comptava amb un casino i comitè republicà durant la Primera República i davant l’embranzida del republicanisme algaidí en les eleccions municipals de 1873, els republicans federals denunciaren les malifetes dels carlins. Coneguts carlins com Miquel Mariano Ribas de Pina, Josep Quint Zaforteza i Pere Font i Roig amenaçaren els electors de Randa i Pina amb retirar-los els arrendaments de les terres i els coaccionaren passant casa per casa demanant el vot.
També a Algaida cal destacar que un any abans de la proclamació de la República, el març de 1872, els republicans algaidins s’havien manifestat contra les quintes i s’hi visqueren incidents que provocaren la intervenció de les forces de carabiners i la guàrdia civil. Era corrent que a Mallorca en aquells moments s’hi celebressin manifestacions contra les quintes, era la promesa de la Revolució que no es va arribar a complir mai. Les diferents guerres com la de Cuba, la guerra carlista i els aixecaments cantonals feren impossible suprimir-les. En el cas del Pla de Mallorca la manifestació que se celebrà a Algaida és l’única que hem pogut documentar.
Foto: Catalina Martorell Fullana
També a Sineu el 1869 foren molt combatius contra les quintes. Tal com havia fet l’Ajuntament de Palma, l’Ajuntament de Sineu feu arribar al Congrés dels Diputats a Madrid una petició el mes de maig de 1869 en favor de l’abolició de les quintes. El batlle en aquells moments era Francesc Gacias Garau, un monàrquic demòcrata que havia format part de la Junta Provincial del Govern de les Balears creada el 2 d’octubre de 1868 (integrada per progressistes, gent de la Unió Liberal i republicans) i, a més, era un dels màxims contribuents de la vila. També els sineuers s’ajuntaren l’estiu de 1869 i demanaren armes davant l’amenaça d’una conspiració carlista.
Més endavant el febrer de 1872 un grup de republicans de Sineu participaren a Palma en l’enterrament civil del pare del republicanisme federal de Mallorca, Miquel Quetglas. Ja durant la Primera República el republicà Joan Pericàs va ser el representant del Comitè Provincial del Partit Republicà Federal per Sineu.
Altres localitats que comptaren amb un nucli republicà fou Lloret. El 1871 s’hi creà un casino i una escola per tal que la classe pagesa es veiés lliure d’explotadors, cacics i del clero. També a Montuïri hi hagué presència republicana i el febrer de 1872 els republicans montuïrers també participaren en l’enterrament civil de Miquel Quetglas a Palma.
Malgrat tot, als nuclis de l’interior de Mallorca fou on hi hagué manco presència del republicanisme. Es tractava bàsicament de nuclis rurals amb un fort pes del catolicisme i conservadorisme, a excepció de Porreres i Algaida i en menor mesura Lloret, Sineu i Montuïri. En aquestes localitats el republicanisme intentà fer de contrapès. En certa manera eren els pobles més grans del Pla. Segons el Calendario para las Islas Baleares para el año 1873 Porreres tenia 4.660 habitants; Sineu 4.453 habitants; Algaida 3.675; i Montuïri 2.108.
Després de la Primera República el republicanisme quedà molt tocat, no es reorganitzà fins el 1881 i en sorgiren diferents tendències tot i que el Partit Republicà Democràtic Federal seguí essent el més important. Curiosament els pobles de Montuïri, Porreres, Sineu i Algaida varen ser els primers del Pla en reorganitzar-se l’estiu d’aquell any. Els primers republicans del Pla tornaren a la vida pública.
BIBLIOGRAFIA:
Duran, Miquel: Repercusiones de la Revolución de 1868 en Mallorca. Palma, 1980.
Fullana, Pere: «Les reivindicacions populars a Mallorca del setembre de 1868. El cas d’Algaida», Lluc, 833-834, (2003), p. 3-8.
Martorell, Catalina: El republicanisme federal i la cultura liberal democràtica a Mallorca (1840-1900), Tesi doctoral, UAB, Barcelona, 2015.