Tania Serafini (Córdoba, Argentina, 1998) va cursar el grau superior en vitivinicultura a l’IES Felanitx i des d’aleshores és la cap de celler de Galmés i Ferrer de Petra. Ha viscut a aquest municipi del Pla de Mallorca i ara resideix a Sineu. Parlam amb ella de la importància de la formació, les sortides professionals i un món, el del vi, que pren de cada vegada més importància en l’economia i el paisatge de la comarca.
-Primer Petra, després Sineu, com és la vida al Pla de Mallorca?
Petra està bé i Sineu com a poble m’encanta, és molt bonic, tot és molt antic i ben conservat i la gent és molt bona gent. A més vaig aconseguir un estudi a fora vila i pago 550 € amb tot inclòs, no em puc queixar. Hi tenc les meves gallines alguns animals més… hi ha molta pau i m’hi trob molt a gust. Avui dia, així com estan les coses és un luxe. Estic enamorada del lloc.
– Com neix el vostre interès pel món del vi?
Jo diria que a l’adolescència. Fins i tot les meves amigues recorden que quan érem més joves en lloc de beure gintònics jo anava a la vinoteca i elegia un vi. No sé, sempre em va atreure, en tenia molta curiositat i sempre em va agradar, però mai vaig pensar que em dedicaria al món de la viticultura fins que fa un parell d’anys vaig començar a conèixer gent bastant influent en el món del vi com ara enòlegs francesos, propietaris de cellers argentins i això em va anar obrint portes fins que vaig arribar a Mallorca on em varen recomanar fer el curs de vitivinicultura a l’IES Felanitx. La meva idea original era fer enginyeria agrònoma que és el que estudio ara, però vaig voler començar amb una formació de més curta durada perquè no estava segura de si m’agradaria.
-Com valorau el grau que heu fet a Felanitx?
És un grau superior de dos anys de Formació Professional. Està molt bé perquè és molt pràctic i ho aprens tot de la teva feina. A l’hora de sortir a fer feina o aconseguir feina ja ho saps tot. Està molt bé perquè no és només teoria. Ara a la universitat sí que és tot pura teoria i t’adones que la pràctica en la formació és molt important.
-I el grau d’enginyeria agrònoma?
És més teòric i més difícil i ho faig a poc a poc perquè soc conscient que no ho puc abraçar tot i aquesta feina requereix molta dedicació. Agaf dues o tres assignatures per semestre i acabaré quan deu vulgui. El curs de vitivinicultura em va donar moltes eines i, de fet, vaig poder començar a fer feina a Galmés i Ferrer gràcies a aquest aprenentatge.
-Recomanau fer el grau de vitivinicultura?
Sí. És un curs que recomano al cent per cent. Els professors estan molt capacitats i es nota que els agrada molt el que fan i ho transmeten. Tenen moltes ganes d’ensenyar i donar unes classes que són molt didàctiques i les pràctiques són al·lucinants. Tenen tots els mitjans per anar introduint en el tast com per exemple una trentena de potets per olorar i comparar-los amb els aromes dels vins, entre altres coses. També vàrem sembrar empelts de diferents varietats per al curs següent… està molt bé i a més l’institut col·labora amb molts cellers del Pla i Llevant i pots anar-hi a veure la feina de camp i parlar amb l’enòleg que t’explica el que sap i el que fa amb tots els detalls.
-És habitual acabar la formació del grau i trobar feina o vàreu tenir sort?
És normal acabar i tenir feina. Del meu curs érem deu o dotze i tots els que vàrem acabar aconseguiren feina en el sector. Fins i tot n’hi va haver que no havien acabat el grau i ja feien feina.
-En el vostre cas vàreu entrar com a cap de celler…
Jo personalment tenc cura de la part administrativa i estic aportant i aprenent molt. Faig presentacions semestrals o anuals de vi de la terra, del consell; faig la declaració de verema, de raïm, faig feina amb els clients, exportacions, facturacions i tema comptabilitat. Un poc tota aquesta part més administrativa. Ara mateix també faig una formació en un nou programari de cellers que va des de l’entrada del raïm fins a la sortida que és molt avançat. També coordino el disseny la remodelació del celler que és molt interessant… Ara mateix la part més administrativa m’agafa tot el temps.
-Amb quines varietats feis feina en el celler?
En negre enguany tenim Montenegro, Gorgollassa, Cabernet Sauvignon, Syrah i Melort. En blanc hi ha Sauvignon, Premsal, Giró Ros…
-Quina és la vostra preferida?
Diria que és el giró ros. En general, és una varietat que no em sol agradar, però n’Arnau Galmés (enòleg del celler) el vinifica de tal manera que m’acaba agradant molt. És un vi amb cos perquè ha passat per bota de roure francès i té cos, és untuós… és espectacular.
-Anant a la terra, com afecta el canvi climàtic al sector?
Està afectant moltíssim. Hi ha més malalties i afecta el raïm.
-Creïs que el vi de Mallorca està més ben valorat aquí o el valoren més a fora?
Pel que he sentit a dir, sí que fa uns anys que la gent pensava que era molt car i no ho entenien. Ara crec que això ha canviat. Si ho comparam amb altres zones com ara Rioja o Ribera del Duero, salvant les distàncies, el procés és distint i nosaltres a Mallorca tenim un procés de vinificació molt diferent. I a més tenim unes varietats autòctones molt bones. El vi pot ser car, però el cost és molt elevat. Hem de ser realistes, tot ve de la península. És normal que sigui un poc car, però jo crec que ho val.
– Quins objectius teniu a curt i llarg termini? Vos agradaria tenir el vostre celler?
Tota aquesta experiència administrativa que agafo aquí amb n’Arnau m’està donant moltes eines per si un dia jo vull obrir el meu celler que possiblement no seria aquí sinó a Argentina on tindria els mitjans al meu abast. Però no ho penso com alguna cosa a curt termini sinó per d’aquí a molts d’anys. M’agradaria viatjar molt per conèixer de primera mà el que es fa a altres bandes. El que fan a França a Austràlia, a Califòrnia, a la Xina…
– La Mancomunitat Pla vol fer de la comarca una mena de “La Toscana” per atreure un turisme sostenible, com ho veis?
-Trob que és una bona idea i que la comarca reuneix les condicions perquè a banda de la calma i el paisatge, hi ha molts de cellers diferents amb bons vins i molt pintorescos.
– Ara que acabam l’any i que venen sopars i dinars, quin vi recomanaríeu per acomiadar 2023?
Si els lectors aconsegueixen un vi argentí de Malbec els demano per favor que el tastin. Té molt de potencial per acompanyar qualsevol menjar. I del nostre celler recomano el Negre Galmés i Ferrer que és molt bo. Té un pas per bota de 6 mesos i després criança en botella.