La sorpresa esclatà el passat 23 d’agost a Montuïri. Durant la volta el secret més ben guardat pel Dimoni caigué com una escorretjada fugisera a tall de garró. El dimoni se retira!!!
Joan Mesquida Llinàs (Montuïri, 1978) és de malnom, Serra, per part de pare. Xoroi, per part de mare. Gip, per part dels amics i, és i serà, el Dimoni per part de moltes generacions de montuïrers. Aquell jove, que el 1994 s’estrenà de cossier amb els seus companys de quintada, arribà, de rebot, a ostentar la barrota i les escorretjades de Dimoni. El primer any, el grup de cossiers que no ballaven aquell primer 15 d’agost de 2002, sortiren al carrer amb una camiseta on s’hi llegia, Precaució! Dimoni Novell. De llavors ençà, any a any, Joan Mesquida va anar agafant el control de la festa i la se va fer seva.
Tota generació de montuïrers té el seu Dimoni, el Dimoni Coll, en Matarino, en Joan ‘Panxo’, en Juanjo i ara en Gip. Tothom troba que el Dimoni que ha viscut amb més estima o proximitat, ja sigui per edat o amistat, és el seu. També cada generació té els ‘seus’ Cossiers.
Com explicà la batlessa, Paula Maria Amengual, en el comiat de les festes, en Joan ha evolucionat amb la festa i alhora l’ha canviada per mantenir viva la tradició. El Dimoni, a Montuïri, és qui fa que una festa que sols podria ser ‘de mirar’, com els balls dels Cossiers, sigui una festa ‘de participar’. On el poble la viu, la fa seva i la participa en primera persona. En Joan ha tallat celló a tort o dret, en Joan ha mantingut viu l’esperit d’independència del Dimoni entorn de la colla de Cossiers. Un fet, aquest, que ha caracteritzat tots els dimonis del segle XX a Montuïri. Durant la festa el Dimoni és qui du el maneig, no hi ha autoritat, ni eclesiàstica ni civil que li pugui fer el contrari. Per Sant Bartomeu el Dimoni és el Dimoni, i punt.
A més, en Joan, tal vegada sigui el primer Dimoni que ha volgut ser Dimoni sense els prejudicis que això suposava a la societat. És ben sabut que representar aquesta figura (en la que un dels insults és Rostoll: Gent baixa, menyspreable. Segons l’Alcover-Moll) no era ben vist, ni a Montuïri ni a Santa Margalida per la Beata ni a cap altre poble. És per això que en Joan haurà estat el primer Dimoni de la generació dels que ho viuen amb orgull.
En Joan s’acomiadà amb sorpresa per a tots, inclosa la seva família més propera que tampoc en sabia res. A Montuïri s’estableix que el Dimoni i els Cossiers no es poden retirar el mateix any, car llavors la gent, els joves, és ‘menjarien’ Dimoni i Cossiers. Així, ara, l’any vinent els Cossiers amb l’experiència que els hi donen els 15 anys de dansa i de festa (dos menys per la Covid), segur que seran una gran ajuda pel nou Dimoni. A això cal sumar-hi l’efemèride de l’any vinent quan el flabioler Tomàs Salom complirà 30 anys al cap davant de la colla.
QUI SERÀ?
Si es segueix el mateix criteri que es va fer amb l’entrada de Joan Mesquida al lloc de Juanjo López, i tot sembla indicar que serà així, qui tendrà prioritat per agafar la llendera serà algun dels actuals Cossiers. Ells ja no han d’aprendre els balls (el Dimoni també balla) i són ben coneixedors de les interioritats de la festa. On es balla, on s’ha de fer lloc, a qui s’ha de tenir en compte, on es pot córrer… En el cas que cap dels actuals membres de la colla de Cossiers no ho volgués ser després ja s’hauria d’encetar el meló a la resta de persones joves del poble. Això sí, en cas de ser així se li haurien d’ensenyar els balls i les particularitats de l’ofici de Dimoni, el crit, els cops a la barrota per indicar la seva posició, etcètera.
Paula Maria Amengual, batlessa de la vila explica que “la persona que s’ha d’elegir ha de conèixer la festa, la feina del Dimoni no només és córrer, la seva tasca és importantíssima pel bon funcionament de la festa i ha de ser algú que la conegui, entenguí el seu funcionament i tengui seny. El Dimoni és la baula fonamental de les festes”. Amengual afegeix que “tot allò que no es veu i que fa el Dimoni és per a molts el més important del seu paper i que fa que la festa funcioni. Manté l’ordre, facilita la circulació entre un ball i un altre, i especialment ara que s’ha massificat, ajuda a evacuar si és necessari i tot això va lligat al rol que haurà d’assumir el nou Dimoni”.
Pel que fa a l’elecció, la batlessa assenyala que “el comiat d’en Joan ens ha agafat desprevinguts a tots i ara, en les setmanes vinents s’haurà de convocar la Comissió de Cossiers per a decidir el relleu. No hi ha res escrit, però s’assumeix que tenen prioritat les persones de dins la colla de Cossiers, però tampoc no sabem, ara per ara, si cap d’ells voldrà fer aquest paper”. “El que sí que està escrit -diu Amengual- és que en el moment de l’elecció el dimoni sortint té l’opció de fer valer el seu vot doble, com un vot de qualitat”.
RUMORS
Un cop acomiadat el Dimoni, a l’acaballó de les festes s’han disparat els rumors sobre qui serà el nou Banya Verda. El poble, la gent, ja ha donat per fet el nom d’alguns dels actuals Cossiers, alguns ja sonen amb força a les tertúlies dels Graons, però cap d’ells s’ha manifestat. De fora de la colla també hi ha noms que han sortit enmig. Fins i tot hi ha qui planteja la possibilitat de tenir dos Dimonis i així tenir les espatlles cobertes si hi ha un de nou. Per evitar repetir escenes com les de finals dels anys vuitanta quan amb un mateix dia va haver-hi tres o quatre ‘Dimonis’ diferents.
