El dia 23 d’agost de l’any que ve a en Banya Verda ja no li podran cantar que “ha tornat vell” perquè el Dimoni se retira. Un passadís a la correguda del Pujol ha estat una de les més emocionants que recordarà en Joan Mesquida Llinàs, l’home que ha estat en Banya Verda des de 2002 i que també fou Cossier de 1994 a 2001. Abans de fer la darrera sortida, havia posat un missatge al seu compte d’Instagram que era l’anunci de l’acomiadament. “Moltes gràcies per aquests anys”, deia.
La festa, abans del final, havia començat amb la màgia de la dansa dels Cossiers, uns balls que es perden en el temps. Tothom en vol saber el seu significat o allò que representa, molta gent vol entendre per quin motiu ballen d’aquesta manera o d’on venen els seus vestits, els seus balls o els seus cants. Però tots aquests interrogants s’esvaeixen i queden en un segon pla quan cada 23 d’agost en Banya Verda, el Dimoni compareix amb la seva barrota i les escorretjades damunt la plaça de la vila. Els Cossiers pugen dalt del cadafal (els únics de Mallorca que ballen damunt cadafal) i el poble embogeix.
Desfermada la màgia, desfermades totes les passions i els sentiments a flor de pell entre els montuïrers, els dansaires han iniciat l’acapta. La volta pel poble per ballar davant les cases d’aquelles persones que així ho han demanat o que per un motiu o altre així ho volen. La gernació ha dificultat el pas dels dansaires que al cap de poc temps de ser al carrer ja havien remullat la camisa amb la seva suor. Qui no ha quedat darrere ha estat el Dimoni. Una figura que amb el pas dels anys ha anat canviant el seu rol dins la festa fins a erigir-se en protagonista i ser un element imprescindible de la baula que uneix la festa i el poble. I és que els Cossiers de Montuïri, igual que altres grans festes de l’illa són per ser viscudes, no són unes festes de mirar.
La volta per tot el poble, els balls, les corregudes del Dimoni i els jovençans i el retrobament d’amics i coneguts fa que les festes de Montuïri, la revetla sigui un espai on la màgia del passat ancestral de les danses (recordem que a Montuïri fa 273 anys que ballen Cossiers) serveixi per posar aquest punt de passat, d’història en ple segle XXI.
Avui, aquest horabaixa i fins ben entrada la nit, la festa s’ha desenvolupat igual que ho ha fet els darrers anys, això sí, cada any, sense donar-se’n compte la festa canvia, la festa evoluciona perquè sigui viva. De no ser així aquest fòssil només seria això un fòssil admirat per tots.
La nit d’avui ha d’acabar amb les rodelles i el pas del Dimoni per davall d’aquestes, un acte que ja ha superat els 250 anys d’antiguitat.
Demà, dia 24, Sant Bartomeu, patró de la Vila, la diada i la sortida dels Cossiers serà més tranquil·la. Aquest és el dia que aprofiten pares amb infants i gent major per a poder veure les danses sense crits ni empentes. Serà a partir de les 10 hores.
NOVETAT
La novetat de les festes d’aquest any ha estat la decoració dels carrers. Si a principi de la segona dècada d’aquest mil·leni tres veïnats es llançaren a recuperar la decoració amb canyes verdes a les façanes, ara ja és tot el poble qui en posa. I aquest any a les decoracions efímeres de cada casa o portal s’hi han afegit els carrers. Així, aquests dies hem pogut veure carrers tallats i gent enfilada per a decorar els carrers.
