L’escena musical del Pla de Mallorca ara mateix passa per Sant Joan. Allà, la motivació de poder tocar a la Mobofest ha fet que quatre amics hagin arribat a un punt on no s’imaginaven fa pocs mesos. Amb el cul pelat de tocar arreu amb Sa Sini Band, ara Ánimos Parrec és el grup de moda al Pla i més enllà. Julià Picornell, Joan Font, Biel Joan Bauzà i Guillem Portell, tres santjoaners i un vilafranquer, formen aquesta banda que debutarà el propvinent dia 29 de juliol a la Mobofest de Porreres. Acaben de treure el seu disc ‘Cançons velles, cançons urgents’. On amb 11 peces ens acosten a la realitat més propera de la nostra comarca i amb ironia i sense alçar banderes, però amb calçador ens fiquen dins els sentiments el missatge que volen transmetre. Abans d’aquesta estrena hem volgut parlar amb tres d’ells i conèixer els seus ànims pocs dies abans de pujar a un dels escenaris que més anhelaven.
– Sorpresos per l’acollida que heu tengut?
Joan Font: Personalment estic ben sorprès. Esperava que tengués una bona acollida a escala local, ja que tenim un cert recorregut dins la vila (Sant Joan), hem tocat moltes vegades a aquesta mateixa plaça des Centro. Però després comences a veure que més enllà parlen de nosaltres, l’altre dia a IB3 ràdio començaren un reportatge de sa Pobla amb la nostra cançó de Ses Fites Netes. Per tant, sorpresos d’haver transcendit el nivell local.
Julià Picornell: I el que ens sorprèn més és veure com gent que no coneixem els hi agrada el que feim. Nosaltres feim una temàtica hiperlocal, però crec que hem aconseguit que qualsevol s’hi pugui veure reflectit. Però en veure que hi ha gent que no coneixes de res i parla i fa difusió de les nostres cançons a les xarxes. Això és massa!
I ja no parlem quan miram l’Spotify i veim com en dues setmanes hem tengut 25.000 reproduccions i cada vegada que hi entres a mirar-ho sempre hi ha gent que ens escolta. Per tant, sí que estam sorpresos i satisfets. Tal vegada pel gènere sí que em podia esperar la resposta de la gent. És un gènere que a tothom li agrada i que fa anys ningú s’hi dedica massa a Mallorca. Fas una cosa més naïf o fas música urbana, electrònica, però el rock ningú en fa. Els nostres referents sempre han estat de fora, ja que no hi havia un lloc on mirar. Per tant crec que a la gent li fa ganes anar a concerts i sentir grups de rock.
Feim una temàtica hiperlocal, però crec que hem aconseguit que qualsevol s’hi pugui veure reflectit
– L’experiència d’anys tocant amb Sa Sini Band haurà estat fonamental per arribar a aquest punt?
JP: Ha estat la clau. Ens ha donat la base de saber tocar davant la gent. Hi ha grups que primer fan un disc i després toquen davant públic.
JF: En Biel i jo ens vam posar a tocar a la plaça amb 13 anys. Anàvem a escola de música i ens reuníem els horabaixes pel gust que passàvem.
Biel Joan Bauzà: Fèiem versions, música bona de fer…
JP: Al llarg d’aquests anys de Sa Sini hem tocat a les quatre o les cinc de la matinada, a les vuit de l’horabaixa, hem tocat amb un bater de sol, hem tocat amb fred, hem tocat amb molta gent i hem tocat tot sols, i clar arriba a un punt que t’hi avesés i saps tractar en cada entorn i cada context. I, si vols llegir com reacciona la gent, veus quines cançons agraden, el que la gent li agrada que facis i que no i, tot això, ho hem plasmat al disc. Estam molts contents, després de 15 anys de fer concertillos i per amunt i per avall que la gent et reconegui et deixa més tranquil.
– Ho heu plasmat amb 11 cançons…
JP: Crec que és un disc molt equilibrat. És molt divers, hi ha un country, hi ha un punk rock, un ska, rock dur, una balada… però molt equilibrat les cançons no grinyolen entre si, hem triat un ordre que camina tot sol, no hi ha cap cançó que vulguis passar sense escoltar-la. I al final, com dèiem, tot això ho hem fet pel bagatge que tenim a les nostres espatlles. Per aquest motiu en just mig any hem tret una dotzena de cançons.
– Amb el Covid es va aturar Sa Sini, creis que ha estat un punt d’inflexió per pensar que volíeu fer o cap on anar?
JF: Crec que el Covid ha estat circumstancial. Tant dins la història de Sa Sini com de nosaltres mateixos com amics.
JP: Sí, amb l’arribada de la Covid Sa Sini ja estava mig moribunda i, sense cap mena de dubte l’imput necessari per posar en marxa aquest projecte va ser la crida de la Mobo. Quan ells ens diuen si feis quatre o cinc cançons vendreu a la MoboFest.
BJB: Això sens dubte va ser el motor que ens va donar força.
JP: Va ser una cridada a la confiança plena. Ens digueren sabem que ho podeu fer. Si ho feis teniu un lloc. Per tant, per nosaltres era una assignatura pendent. En Biel deia som un músic frustrat, en Font deia aquests són més bons…
JF: Això és vera, crec que tendim sempre a fer-nos de menys. I sí, tal vegada no ens hi hauríem d’haver fet tant.
JP: Jo sempre li deia el mateix, més bé o menys, però el que feim nosaltres ningú ho farà com ho feim. I ara amb aquest disc s’ha vist això, a la gent li ha agradat no per una qualitat brillant, sinó per ser una cosa genuïna. Això no ho farà un grup de Palma.
BJB: És un disc talment com som nosaltres.
JP: Per tant, el detonant ha estat la cridada de la Mobo. En el meu cas, jo no crec que hagués tornat a fer cançons ni res. Estava desanimat, desencantat, com tots… i va ser assajar amb aquest horitzó i les cançons anaven sortint. I així com al gener en Joan deia: cagondeu farem el ridícul a la Mobo, al mes de març ja estic més tranquil i ara…
JF: Ara ja estic entusiasmat.
A la gent li ha agradat no per una qualitat brillant, sinó per ser una cosa genuïna. Això no ho farà un grup de Palma.
– A la MoboFest serà el primer concert?
JP: Sí. I realment això és el que ens agrada. Hem fet el disc perquè l’havíem de fer, però a nosaltres el que ens agrada és tocar en directe, fer quatre bromes i passar gust. Jo estic més còmode dalt de l’escenari que a baix. I sí, amb la Mobo havíem acordat fer el primer concert allà. Ara ens han sortit algunes propostes, però les hem descartat per deferència i per ser agraïts amb la Mobo. Això sí, ja podem dir que dia 25 d’agost hi haurà concert a Sant Joan.
– Heu sabut compaginar la música i la lletra. Passau gust de tocar?
JP: Ara als assajos passam molt de gust. Segurament de tots els fans que ens han dit vendré aposta al concert de Porreres, idò, allà qui passarà més gust serem nosaltres. Disfrutam tocant plegats. Nosaltres tres ens entenem molt i als concerts quan la gent veu que tu passes més gust que ningú la gent ho nota. Sobre quin pes té la música o la lletra diria que està empatat. Són músiques en les que ens sentim representats, i això ens fa sentir còmodes i passam gust.
JF: També influeix molt haver passant tantes hores junts i escoltant aquella mateixa música. Així a l’hora de treure el suc a una cançó ens és més fàcil per la coneixença que ens tenim.
BJB: Arriba un punt que ens coneixem tant que sense xerrar ja saps el que has de fer tu i el que farà l’altre.
JP: Això sí, el tema de les lletres era bàsic. Tots hem escoltat gegants de la música i pots fer una mirada analítica de la lletra o pots fer fil musical. Però hi ha algunes lletres que dius a aquesta gent com li han permès fer això. Nosaltres amb les lletres intentam ficar-hi una lletra cuidant el vocabulari, les metàfores. La majoria de les cançons hi ha molta ironia, però de forma subjacent hi ha un poc de crítica. No és allò de la cançó protesta que en el primer moment ja diu: la terra està podrida qui curarà les arrels… no, això ja ni l’Escola Mallorquina.
– Aquestes lletres reflecteixen la realitat del Pla, el vostre dia a dia…
JP: Tal som, tal són les nostres lletres. No hem tirat de disfresses ni res. Hem agafat el coret i hem dit això és el que hi ha. I tal vegada per això molta gent s’ho ha fet seu. Gent de més de setanta anys que passa molt de gust d’escoltar una lletra… gent molt jove.
BJB: Això ha estat molt guapo, que hagi arribat a gent molt jove. Al·lotets petits que s’han enganxat a les nostres cançons. I també gent gran. Gent de moltes edats i això ha estat molt interessant i ens ha satisfet.
JP: Al final el que hem fet ha estat reflectir la realitat que vivim. I ho hem fet amb humor, també reflectint la nostra filosofia de vida. No som gent seriota, ni catastrofistes i, al final, a les cançons s’hi veu això.
JF: A vegades si vols despertar consciències a vegades t’acabes fent l’harakiri a tu mateix. A vegades és més interessant deixar que sigui el públic qui acabi de donar el sentit a la cançó segon allò que li sembli millor que no voler dirigir l’audiència cap allà on tu vols.
JP: El disc és molt transparent i reflexa com som nosaltres. I per això estam còmodes defensant-lo. Si la música no ens agradàs, si la lletra no la defenses no passaríem el gust que passam i la gent, el públic ho notaria.
– La pregunta imprescindible. Qui era en Parrec i per quin motiu li havien de donar ánimos?
JP: La teoria que ens contaren diu que a la Granja, un bar que hi havia al carrer Major, als anys 50 quan no hi havia entreteniment pels joves, ni tele, ni llum, idò a aquell bar, els vespres, un pic a la setmana apagaven els llums i pegaven a algú. Normalment, sempre rebia el mateix, però les hores prèvies parlaven i pactaven entre ells, avui pagarem a aquest, avui a aquest altre, però un cop s’havien apagat els llums sempre rebia en Parrec. I ell deia: no em pegueu, som en Parrec. I els que pegaven li deien ánimos Parrec. Aquesta frase ha quedat dins la memòria de Sant Joan i la gent encara l’utilitza. Vam triar el nom ràpid.
JF: El nom no vull dir que em preocupàs, però sí que hi anava molt endarrer. Volíem que fos una cosa que ens descrivís molt, alguna cosa molt nostra com ho és el disc. I no hi ha millor manera que una expressió tan santjoanera com és aquesta. Crec que al final és un encert.
– Ara mateix el futur també passa pel Sona9?
BJB: Aquest mateix diumenge hi ha la votació del vot popular (podeu votar clicant aquí) i després dins l’agost el jurat tria la resta de finalistes. I si arribam a passar haurem d’anar a part o banda actuar. Ara mateix, el nostre objectiu és la Mobo i el concert de les festes de Sant Joan. Més tard, l’any que ve a gravar un altre disc.
JP: Per aprofitar el moment, que tots tenim toquera i passam gust. I si podem fer una minigira a la tardor-hivern de presentació del disc tal vegada estaria bé. Ens han dit per anar a Can Lliro a Manacor i després fer alguna cosa pel Raiguer i a Ciutat. Fer concerts ben fets.