Una de les primeres notícies que va publicar aquest mitjà va ser sobre el col·lapse que pateixen els dos únics instituts del Pla, el de Sineu i el de Porreres. La principal causa que s’apuntava d’aquesta situació era el degoteig constant d’alumnes de famílies que abandonen Palma per anar a viure als municipis situats a la comarca del centre de l’illa, provocat, principalment, per l’increment exorbitat dels preus de l’habitatge a la capital.
Més enllà d’aquest fet concret, és evident que la fisonomia poblacional dels municipis del Pla ha canviat molt en poc més de vint anys. Si feim una visita al lloc web de l’Institut Balear d’Estadística –practicada en moderació, una activitat força saludable però no exempta de perill–, ens adonarem d’aquests importants canvis. Si l’any 2000, entre els catorze pobles que formen la nostra comarca, hi havia 29.436 habitants, el 31 de desembre de 2002, érem 41.884 ànimes, la qual cosa suposa un increment de població del 45,7 %. Cal destacar que aquest increment no és homogeni: per una banda, hi ha poblacions com Petra o Montuïri en què la pujada no supera el 10 %, mentre que, per altra banda, a municipis com Algaida, Costitx i Llorito, l’increment supera el 60 %. Si ens fixam en els extrems, a la part més alta, s’hi situa Sant Joan, amb un espectacular augment del 72,2 %, mentre que a la part baixa hi ha Maria, que, talment aquella petita aldea gal·la que resisteix la fúria romana, ha aguantat l’envestida poblacional, i en vint vint-i-dos anys només ha incrementat el nombre d’habitants en 9 individus.
Aquestes dades encara es poden perfilar un poc més i és possible analitzar-les des del punt de vista de l’origen de la població, cosa que també ofereix resultats interessants. L’any 2000, un 87,4 % dels habitants del Pla era d’origen autòcton, és a dir, havia nascut a les Illes Balears, un 6,5 % havia nascut a altres comunitats de l’estat espanyol i el 6,1 % restant havia nascut a l’estranger. L’any 2022, el percentatge de persones nascudes a les Balears baixa fins al 70,7 % de la població, mentre que la dada de persones nascudes a altres territoris espanyols se situa en el 9,7 % i la d’estrangers, en el 19,6 %. Així, aquests resultats semblen indicar que el fort creixement demogràfic que ha viscut el Pla de Mallorca durant aquest gairebé primer quart de segle es deu fonamentalment a l’augment del col·lectiu al·lòcton, és a dir, a les persones que han nascut fora de les Illes Balears, ja sigui a la resta de l’Estat o a l’estranger.
Aquesta alteració poblacional té conseqüències diverses. Tal com apuntava la notícia, una d’elles és l’augment de la demanda d’infraestructures i de serveis socials, però, a més, puja la demanda d’habitatges, creix la pressió sobre els recursos naturals de la zona, hi ha un impacte més elevat sobre l’ecosistema local i, per la part que ens interessa, també es produeixen canvis lingüístics destacables.
El conjunt de la població crea, d’una manera o d’una altra, el paisatge lingüístic del Pla. Les seves particularitats, els orígens diversos, les cultures diferents, etc., condicionen el comportament lingüístic de la comarca. Si fins fa poc anys, els usos lingüístics de la població del centre de l’illa afavorien gairebé en exclusiva l’ús del català, a hores d’ara, la intensitat del fenomen immigratori que hem viscut des de l’inici del segle fa trontollar aquesta situació i obre la porta a canvis lingüístics importants.
La primera repercussió que ha provocat el canvi demogràfic sobre el paisatge lingüístic de la comarca és la multiplicació dels sistemes lingüístics que cohabiten en els municipis. Fins a l’any 2000, amb una població molt homogènia, en què gairebé la totalitat dels habitants era d’origen autòcton, les llengües en contacte eren mínimes: es reduïen al català, llengua majoritària de la població, i al castellà, d’una manera molt poc significativa. Les altres llengües romanien “amagades” en el contacte social, bàsicament perquè el nombre d’al·lòctons era molt baix o perquè aquestes persones utilitzaven el castellà amb les seves relacions amb la població autòctona. Amb el pas dels anys, aquesta situació ha evolucionat i s’ha tornat més complexa. En primer lloc, ha crescut el ventall de llengües parlades pels diferents habitants del municipi. Ara, a part de les dues llengües oficials i de les llengües europees majoritàries, s’hi han d’afegir altres llengües, de les quals en destaquen, pel pes demogràfic dels seus parlants i per la seva visibilitat, l’àrab o l’amazic de les persones d’origen marroquí.
A part d’això, l’increment d’immigrants i l’alt percentatge que actualment suposen sobre la població absoluta han anat afavorint la “guetització” i la manca de relació entre les persones d’origen diferent, la qual cosa ha dificultat la integració dels nouvinguts dins en conjunt de la població, sobretot en les persones d’edats adultes. Hem de suposar que aquest no és el cas de les franges d’edat més joves, que, gràcies al sistema educatiu, deuen presentar alts graus d’integració lingüística en el conjunt de la població. Ara bé, si abans era habitual veure que en les estones d’esbarjo i de joc el català era la llengua d’ús prioritari, ara com ara, hom té la sensació –i dic sensació perquè s’hauria de comprovar amb dades reals– que el castellà li està prenent l’hegemonia.
Una altra conseqüència provocada pel canvi demogràfic incideix sobre el nombre de possibles parlants de català. Com ja hem destacat abans, a principis de segle, gairebé tota la població dels municipis del Pla era d’origen autòcton. Aquesta circumstància permet aventurar que gairebé tota la població tenia com a llengua primera el català. L’augment de la proporció de persones al·lòctones, tant espanyoles com estrangers, que no tenen el català com a llengua pròpia, debilita la posició de la llengua catalana com a majoritària en els usos lingüístics que es produeixen en la nostra comarca.
La nova situació demogràfica ha fet que s’incrementessin les probabilitats de contacte entre persones que tenen com a pròpies llengües diferents. En aquests casos, tothom sap que la llengua castellana posseeix el lloc privilegiat per a convertir-se, sigui quina sigui la raó principal, en l’eina de comunicació elegida. D’aquesta manera, l’ús del castellà, ha anat augmentat gradualment durant els darrers anys i es fa cada vegada més visible en els usos lingüístics del Pla.
Solem dir «com més serem, més riurem» quan algú s’afegeix a un grup o colla, i generalment és una expressió d’alegria. Per desgràcia, en qüestions lingüístiques, aquest «més» no ha estat gaire favorable per a la salut del català, i n’ha suposat una aparent disminució de la presència ambiental en el nostre territori. Tenint en compte aquesta situació, ens hem de demanar si serem capaços de conservar l’ús de la nostra llengua i què podem fer per a aconseguir aquesta fita. El que és clar és que necessitarem la implicació i l’esforç de tothom.