Ara que s’acosta Sant Jordi i que tothom parla de llibres hem volgut aturar-nos a parlar amb una persona que viu envoltada de llibres. Tot i que molts dels infants que s’acosten a la Biblioteca de Sineu creuen que Antònia Real Noguera (Sineu, 1966), la bibliotecària, dorm, fins i tot allà, no és així. La biblioteca de Sineu s’ha fet un nom pel seu dinamisme i activisme cultural i bona part de la culpa és de la seva bibliotecària. I és que Antònia Real n’està al capdavant del 1992 ençà. Real és llicenciada Filosofia i Lletres, especialitat en Història i entre els llibres de la biblioteca i els papers de l’arxiu municipal de Sineu, i en un espai tan emblemàtic com el convent dels Mínims, ha trobat el seu espai de vida.
– Aquesta biblioteca ha crescut amb vós, no és així?
– Sí, jo crec que sí. Quan vaig arribar estava al primer pis, i molt més petita, era una sala, només. I sí, jo som un poc massa… el cap me duu a planificar un poc massa. També en aquell moment, a Sineu hi havia la biblioteca de la Caixa, que tenia la seva xarxa de biblioteques. Després, varen obrir aquí, quan el Consell Insular va fer la xarxa de biblioteques de Mallorca, però no hi veníem. Molta gent ni sabia que existia. Així que quan vaig començar deia i aquí que faré? Però llavors, des del centre coordinador de Biblioteques varen començar a organitzar cursos, tallers de formació. Record que el primer que vaig fer va ser de dinamització lectora. Així que vaig començar intentant a posar en marxa el conta contes, no sé per quin motiu, però ha estat com a clau. Vull dir que jo no sabia ni si m’aniria bé això de contar contes… però ara fa més de trenta anys i els nins pel carrer me diuen n’Antònia contacontes. Aquells inicis tot era manual, perquè no hi havia ni internet, ni ordinador, i tot era retallar i aferrar, però manualment. Des del primer moment, vaig veure que la biblioteca no era una habitació amb llibres, sinó que l’havia d’activar, l’havia de donar a conèixer.
– Amb aquests conte contes enganxau els infants de petits. Aquí hi ha una clau de l’èxit?
– Crec que és fonamental començar pels petits. Els engresques molt més, i després als pares. De fet, hi havia companyes que s’estimaven més que els pares no quedassin. Jo sempre m’estimava més que hi hagi els pares. Pens que sobretot de molt petits, hi han de ser, crec que és molt guapo que ton pare o ta mare estiguin amb tu. I al principi no ho veia tant, però ara com més va, crec que els pares mateixos, la societat, tot fa que siguin grans massa aviat. I, per exemple, un conte, una història, n’hi ha de totes les edats. Però quan passen gust de veres d’escoltar i entendre-ho bé, és a partir de 7, 8, 9 anys. I a partir d’aquesta edat, 8, 9, 10 anys es despengen un poc, i a vegades, com dic pels mateixos pares que els fan grans massa aviat. Així que a partir d’aquí vam optar per altres activitats, teatre, un club de lectura infantil… però després va venir el confinament i ja no ho vam reprendre talment, ja que una al·lota ens va presentar una proposta, el Tinta Negra, un club de lectura creativa i amb jocs, una cosa molt guapa. Però, així i tot, quan toquen l’institut n’hi ha molts que s’aturen i més tard tornen. Ara tornen a estudiar. Alguns continuen enduent-se llibres de lectura, però n’hi ha que s’aturen.
Crec que és fonamental començar pels petits. Els engresques molt més, i després als pares.
– És nota aquest buit d’adolescents?
– Sí, tot, i com més va. Per tot. Totes les biblioteques tenim la mateixa situació. I després, clar, ara ho veus, perquè són 32 anys, jo ara tenc pares que les he tenguts de nins, de nins i de joves.
– Els adolescents a més de llegir els llibres obligatoris a l’Institut llegeixen? Ho fan en format digital o encara opten pels llibres en paper?
– N’hi ha que llegeixen. També hi ha companys, o algunes persones en general que estan en contra del que ha sorgit, com pugui ser el Wattpad. Lectures que tal vegada no són les que consideren d’una narrativa que seria la que per a alguns està bé. Jo pens que si llegeixen… I això ho comparteixen molt, hi ha tota una xarxa que nosaltres els ho mostram quan venen a les visites de cultubers. N’hi ha de molt jovenets que recomanen llibres. I llavors, ara també, es llegeix molt de còmic, es fa molt de còmic infantil i també juvenil i té molts de seguidors. Tal vegada són lectures més fàcils, que tenen més dibuix introduït, això és la majoria, però ja n’hi ha que llegeixen narratives per a adults. En Harry Potter, això encara continua.
– Els adults també tenen una presència constant a la biblioteca de Sineu?
– Sí, tenim des de fa… crec que és del 2006, tenim un club de lectura que començà amb pocs, però que ara som una quarantena, i ve gent d’altres municipis. De fet, quan vaig plantejar el calendari hi ha biblioteques que fan cada mes un títol, nosaltres no. N’hi ha cada mes o mes i mig o dos, perquè hi ha gent que ve llegeix altres temàtiques, altres llibres que els interessa.
– També vos encarregau de l’arxiu municipal. Fins fa pocs anys eren els grans oblidats. En quina situació es troba?
– Aquí hi va haver don Bartomeu (Mulet) que l’hi havien encarregat en aquell moment la custòdia de l’arxiu i va fer una feina ben feta. De la seva manera, perquè ho va catalogar tot, va tenir les seves fitxetes. De fet, quan jo ja era a la biblioteca amb una regidora que hi havia posarem en marxa la catalogació que havia començat a fer el Consell i van considerar que no era necessari fer el catàleg.
– Sineu és un poble amb història. Quin tipus de documents podem trobar a l’arxiu de Sineu?
– Els primers documents daten del 1300 i són documents de Cúria Reial. Llavors hi ha tots els llibres de clavaria, talles, que són com a factures, diguem,
d’aquell temps. De les obres, de l’església… els amirallaments que aquests les consulten moltíssim, investigadores, escriptors. I molta correspondència. Ara dia 9 de juny és el dia dels arxius i fa uns anys que feim una jornada de portes obertes per donar a conèixer l’arxiu, però aquest any es fa una exposició conjunta i havíem d’escollir una peça i hem triat un llibre de contagis de la pesta.
– Amb l’experiència que teniu d’aquests 30 anys d’estar en les biblioteques, cap a on vols que s’hagin d’encaminar el dia de demà a les biblioteques de poble?
– Nosaltres, ja fa anys, quan va començar a sortir el llibre electrònic, la veritat és que estàvem… però n’hi havia que ho veien de manera catastròfica. Desapareixeria el llibre, hi va haver biblioteques que ja implantaren alguns llibres electrònics per prestar. Però així com seguim veim que no substituirà els llibres. Hi ha gent que sí, que ha optat pel canvi, per exemple hi ha una plataforma que es diu eBiblio, que és de L’Estat, noltros tenim eBiblio Balears, i just amb el carnet i un pin pots accedir a tot. Llibres per a totes les edats, revistes, cine, a la premsa d’aquí… però molta gent continua amb el llibre. Jo mateixa m’agrada molt més el físic, la gent encara compra llibres.
I després, per una altra banda, jo a la biblioteca vull que tothom hi pugui venir, que tothom hi trobi el seu lloc. La part d’ordinadors per facilitar que puguin venir a fer feina, que puguin venir a estudiar tranquils. Nosaltres, per exemple a la sala gran, on hi ha la zona infantil, aquí no feim silenci ni molt manco, de fet jo no n’he fet fer mai molt de silenci. Sí que tenim l’altra sala, que allà sí, perquè hi va la gent d’estudiar o fer feina. Jo entenc la biblioteca no com un centre cultural, però sí un lloc on… i sobretot també ve la gent nouvinguda i aquí troben un lloc on puguin trobar informació, que puguin fer moltes activitats, que s’ho sentin seu per utilitzar-lo. Tenim la sala d’actes aquí dalt i que les associacions o altres entitats l’usin com un gran centre cultural.
Jo vull que a la biblioteca tothom hi pugui venir, que tothom hi trobi el seu lloc.
– Abans heu parlat de la relació amb les escoles i l’Institut. Com és aquesta relació?
– Aquí també és allà on primer vaig anar. En els inicis no hi havia institut a Sineu, hi havia l’escola de la Quintana, i va ser allà on primer vaig anar. I ho vaig trobar bé, sempre he estat ben rebuda i ja els vaig proposar fer visites. Havia fet com un projecte per cada edat i activitats, ja en aquell moment era els contacontes, i jo sempre he fet un taller relacionat amb el sol compte que m’he explicat. I de llavors ençà ho hem fet sempre, ara ja són ells els que m’ho demanen. Per exemple per Sant Jordi abans venien ells, fèiem la festa per aquí, fins que un any decidirem què ho faríem allà. I ara tenim activitats al Rodamilans, a l’escoleta sa Rota de zero a tres anys o activitats puntuals a l’IES Sineu. També mantenim les visites a la biblioteca que solen ser pel febrer, i ara hem començat amb els laboratoris de lectura. A la vegada, i això ho fa més el meu company, Juanjo Bonnin, feim visites pel poble, és el Sineu de llegenda, on combinam el patrimoni del poble amb les llegendes de la vila.
– Per acabar no vós demanaré una recomanació per Sant Jordi, però sí una recomanació per tot l’any, per anar llegint al llarg de tot l’any.
– Ui, ui, ui. Aquí tenim gent, molts usuaris, molts, de lectura negra i lectura ben negra. Per exemple, si els agrada aquest tipus de lectura, hi ha els llibres de Pierre Lemaitre. Després, a mi, el que m’agrada també és na Dolores Redondo, que té la trilogia de “El Guardià Invisible”. Una que he descobert i que té molts lectors és na Maggie O’Farrell, per exemple amb el llibre “Hamnet” o més recentment amb “El retrat de matrimoni”, aquest no l’he llegit encara. “Estimada Mirta” de la Maria Escalas, molt bo. Però a mi el que me va agradar més d’ella és el primer que és “Abans que el teu record torni cendre”. I aquest el recoman sempre quan la gent me demana lectures. A jo me va tocar molt, me va agradar molt. Som una fan d’en Lluis Llach. Sempre m’ha agradat com a cantant i vaig arribar al seu llibre “Memòria d’un ulls pintats” amb poc de por, passava pena que una persona que m’ha agradat tant com a cantant… a veure què farà com a escriptor… m’encanta. “Les dones de la Principal” també el recoman a tothom. “Joana E.” de Maria Antònia Oliver si no l’han llegit que el llegeixin, per favor. Què més? Ara a la biblioteca hem posat com a novetat i crec que tendrà èxit aquest Sant Jordi, “El temps de les magranes” de Caterina karmany, té molt bona pinta. “Port Amagat” de María Oruña, o els llibres de Paloma Sánchez-Garnica…
– I un jove d’aquests que no llegeixen per on el farieu començar?
– Per joves… per exemple, “Adreça desconeguda”. “Contra el viento del norte” i “Cada siete olas”. El primer és com un format carta i el segon format e-mail i, a més, la història està molt bé i això pot fer que comencis, que estiris. que comencis o que estiris als joves. Després n’hi ha un altre, que també és en format carta, que és “84, Charing cross road”. “La mal contenta”, “Miracle a Llucmajor” i “Reis del món” de Sebastià Alzamora o “Els dies bons” d’Aina Fullana. També hi ha tot el que sigui format còmic, com per exemple els “Heartstopper”, que també hi ha una sèrie de televisió.
A les visites que rebem dels alumnes de primer d’ESO els posam taules amb llibres de narrativa, de coneixements, còmics, què tractin les emocions,
el bullying, tot el tema de refugiats… Bé, diferents temàtiques. I els agrada, hi ha interès, i després venen, això també ho hem notat, no venen tots, però… I també tenim la Joveteca.