CANVIS URBANÍSTICS
Per molts avesats a veure una determinada cosa sempre de la mateixa manera, això no significa que hagi de ser etern. Això és el que els ha passat aquests darrers mesos als veïns de Santa Eugènia. El Lloc Sagrat és la petita esplanada triangular que hi ha davant el portal de l’església. D’allà sempre hi havia hagut unes vistes que els permetien mirar enfora. Ara, però la construcció d’un edifici en un solar proper ha canviat la perspectiva i la visió dels taujans en sortir de missa per sempre més. L’espai es tracta d’un solar urbà que té tots els permisos corresponents.
I una cosa similar passa al Puget. La petita plaça d’aquest barri de dalt de la vila i que permetia unes espectaculars vistes sobre el Pla de Mallorca, amb el massís de Randa de fons. Ara també ha vist com una nova construcció li ha canviat, per complet, la visió. Com podeu veure a les imatges fa poc més d’un any s’eliminaren els pins de la plaça i se sembraren nous arbres. Però, ara s’hi afegeix aquesta construcció que torna a canviar la perspectiva del nucli. Com veieu tot i haver durat segles les coses no són eternes i si la normativa urbanística ho permet és irrebatible.
ELS LLEDONERS HAN TRET!
A Sineu n’hi ha més d’un que han fet un alè de veure que els lledoners del Pou Llavoner han tret. Els arbres, trasplantats uns metres més endarrera ja tenen fulles verdes i ben tendres. Ara bé, encara ha de passar l’estiu per davant i que hagin tret no significa que hagin aferrat. Però almanco alguns ja poden dormir més tranquils. Això sí, pel poble diuen que els comptes no surten. Entre lledoners reubicats i els que se llevaren sembla que se n’ha perdut algun pel camí.
EN CATALÀ
Al Pancaritat que comparteixen petrers, vilafranquers i santjoaners a Bonany, a més de parlar-se de la construcció del nou IES que avançà Tot Pla també és parlà d’un fet sorprenent. La llengua, l’idioma, utilitzat durant la celebració religiosa. Va ser un Pancaritat en castellà. I és que el rector de Petra, provinent de Mèxic, sembla que no s’acaba d’animar a fer una passa en el coneixement i pràctica del català. Però és que a això s’hi va afegir que mossèn Antoni Alzamora, petrer d’arrel, a l’hora de dir unes paraules de la seva infantesa ho va fer en castellà… llàstima!