Amb la recent diada del 8M, en els nostres pobles, s’han viscut moltes mostres i expressions que ens assenyalen la vitalitat i la importància de la vindicació de les dones en l’actualitat. En els actes hem percebut amb fermesa la presència d’homes, apropant-se, al que representa i suposa la lluita que es fa palesa en aquesta diada. Deixant de costat absències, postures de negacionistes des de determinades formacions polítiques, impedint institucionalment expressar posicionaments de suport al reconeixement i la lluita emmarcada amb la data esmentada.
El paper dels homes en el context del 8M convé sigui mesurat, discret, absent de ser protagonistes. No obstant això, rigorosament respectuós amb tot el que contenen els valors i avanços assolits per part de les dones. Convençuts i decidits, de la necessitat de baixar-nos dels espais dels models prevalents, davallant dels púlpits i escenaris de privilegi, passant a reconèixer el fet d’assumir un rol allunyat del domini hegemònic que ens ve configurat des d’antuvi.
Amb aquesta reflexió, cerc fer un breu exercici personal, a cop que de convidada col·lectiva. Allunyar-me tot el que sia capaç d’assenyalar des de la culpabilitat i per descomptat, oblidant i descartant tot victimisme, en el qual a vegades ens podem capficar i aferrar com a taula de salvament. Mirem d’assenyalar a la “masculinitat” i els seus arrelaments extensos com a marc patriarcal, defugint de culpes ni victimització als homes com tals. Apel·lant clarament a la responsabilitat que tenim en fer camí plegats.
A hores d’ara són moltes les veus, en el context de la recerca de la Igualtat entre dones i homes, apostant en ferm per compartir i fer visible una realitat que ens compromet a tothom. Són també evidents, per part dels homes, les necessitats de rompre amb totes les resistències, justificacions, amb costums i cultures heretades que amaguen la urgència d’abraçar col·lectivament un procés alliberador.
Arreu hi ha molta experiència viscuda, molt de coneixement compartit, demanant que els homes acceptem desarmar-nos de la masculinitat dominadora i abraçar un horitzó, on emprendre el fet de transitar transformador, acompanyats i nodrits, mitjançant una pràctica emancipadora per a totes i també per a tots. Pobles i comunitats sense violència, ni sotmetiment per raons de gènere.
Els objectius als quals encaminar-nos cal siguin de reconciliació i de justícia social. Conscients de la cohesió com a ésser humà home que descobreix un marc de convivència que deixa fora de lloc tota pràctica allunyada del poder dominant: A casa, en la parella, amb les filles i fills, en la pràctica de la sexualitat sana, joiosa, compartida i consentida sense la violència en tots els ordres. On les relacions professionals i de veïnatge, a l’oci, a l’esport, esdevinguin marcs de referència en convivència igualitària. Desenvolupant un exercici continu de diàleg, conscients del que suposa el poder destructiu de les guerres, de tota la seva indústria criminal. Del dany de l’extractivisme i la depredació del medi natural, entre altres aspectes des d’on desarmar la nostra estratègia de prepotència androcèntrica.
Així: assaborint la descoberta de la pràctica humana de la justícia, avançar alliberant el nostre procedir. La nostra forma de mantenir les relacions, en tots els àmbits, construint progressivament uns pobles i comunitats en concordança en el bé comú, la justícia social. On els homes sense por a la vulnerabilitat, admetem i bategam el cor de la vida, sentint-nos plenament encaminats a una convivència sense competitivitat depredadora.
Cert, potser és una utopia, un desig llunyà. Alguns pensen que de pèrdua, fins i tot de la mateixa condició com a home, per la qual cosa encamina a rebaixar expectatives de mascle tradicional. Aquesta que apunta sempre a una contínua escalada de confrontació, on trobam i albiram tanta destrucció, tanta manca de respecte i amor.
Amb el 8M sentirem ben propers els objectius del futur. Els que floreixen i germinen amb llavor del feminisme. Aquests que ens aporten a tothom benefici i harmonia, generant oportunitats, on nosaltres, homes, també en som part.