En els referents dels “IES Sineu i Porreres” parlam avui amb la infermera i comare de Petra, Francisca Riera Salom. A banda de desenvolupar la seva feina a centres hospitalaris, va obrir a Sant Joan un centre d’atenció integral a la dona al que posà per nom Maiai.
-Quins anys vàreu estudiar a l’IES Sineu?
-He de fer comptes, però del 2007 al 2013
-Quin record teniu del pas per l’institut?
-Tinc un bon record, però tampoc diria que enyor aquesta època, és a dir, quan penso en aquesta època em ve al cap una època inestable a nivell emocional, amb molt alts i baixos, també molts aprenentatges i de conèixer persones molt boniques. D’estar i conèixer el món amb unes amigues, que per sort, encara tinc avui en dia i amb bastant autoexigència amb les meves notes i els meus estudis. Ho tinc compartimentat com una transició, a vegades fàcil i a vegades difícil, no sé si m’explico
-Quina carrera heu estudiat?
-Vaig estudiar Infermeria a la Universitat de Barcelona i l’especialització en Infermeria obstètrica-ginecològica a la unitat docent de les Illes Balears.
– Sabíeu quina carrera volíeu fer en començar o vos varen orientar?
-Sabia què volia estudiar per infermera, acabant fent comare per una via o un altre, o medicina. Al final em va atreure més la idea de ser comare i vaig decidir infermeria, per molt que sabia que el camí seria llarg en el millor dels casos.
-Per què vos vàreu decidir per infermeria? I de comare? On heu fet feina?
-Sempre he vist a la comare com una professional essencial i quan vaig indagar en les seves competències més em va atreure. És la infermera de les dones, la que no només atén els nostres parts sinó que dona resposta a qualsevol problemàtica del nostre cicle, menstrual i vital. La veia i la veig com una figura tan necessària, que jo volia arribar a això, era com el meu ideal a assolir. Vaig iniciar infermeria sabent que era molt possible que no arribés a poder ser comare, és difícil, almenys aquí a Espanya, però record clarament que tenia clar que si havia d’anar a fer-ho a la Gran Bretanya, me n’hi anava de cap. Llavors els anys van passar, les coses van canviar i quan vaig acabar la carrera vaig decidir intentar-ho per la via espanyola, presentant-me a l’EIR i després de tres intents i molta teràpia, vaig aconseguir treure plaça per formar-me a Mallorca, a l’hospital de Son Llàtzer. Varen ser dos anys una mica durs, però finalment em vaig graduar el 2022 com a comare. D’infermera vaig fer feina a l’Hospital de Manacor i al centre de salut de Vilafranca i on vaig estar més temps va ser a l’Hospital de Son Llàtzer a l’àrea de nounats i urgències pediàtriques. Com a comare, durant la residència és com treballar i vas rotant per diferents serveis com el lactari o atenció primària i evidentment el paritori. Ja de comare he estat fent feina al paritori de Son Llàtzer i al paritori de Manacor, en el qual estic actualment.
-Vàreu optar per obrir un centre a Sant Joan, com vos vàreu decidir a emprendre? Va ser difícil començar? Quina trajectòria du el centre i com vos va?
-No va ser difícil que em sorgís la necessitat, un centre com Maiai no existeix a tota la zona del Pla i Sud de Mallorca. Les dones tenim i aguantem tantes molèsties i patologies que ni tan sols sabem que ho són. Encara ara, la meva missió és conscienciar i donar resposta a aquestes molèsties i patologies. Algunes ja són més conegudes, com la incontinència d’orina, però d’altres encara s’ha de recórrer molt de camí: els prolapses, els dolors en les relacions, els dolors menstruals i la irregularitat, els símptomes de la menopausa. D’altres situacions com la maternitat tenen més camí fet, però encara continua sent un món en el qual moltes dones i famílies hi transiten sense cap mena de formació o ajuda fins al dia del part, en el qual tots els dubtes floreixen, però ja ens estem endinsant al postpart i encara més dubtes, pors i inseguretat arriben. L’atenció en aquesta època és vital, però la prevenció, que sapiguem que nosaltres hauríem d’acudir a preparació al part o que és recomanable realitzar exercici físic durant l’embaràs, ja no està tan assimilat. Començar no va ser difícil com a tal, vaig demanar una subvenció al Govern, presentant el meu projecte i la meva idea de negoci i va ser un dels seleccionats. Aquesta ajuda m’ha permès arrencar. Com que ja tenia el projecte pensat, les passes sabia més menys quines eren, i per això estava bastant encaminada quan ja vaig passar del paper a la realitat. Crec que el més difícil foren tots els permisos, llicències o documents que havia de tenir sense saber que era així o el món comptable, que sortim de l’institut sense saber entendre una nòmina i de sobte havia d’entendre que implicava un tipus d’impost o un altre o que si duc a terme aquesta activitat o aquesta, hi ha diferències a l’hora de presentar els trimestres. Per sort la gestoria està per això, però si, em vaig veure una mica aclaparada amb tants de conceptes i temes legals, que a la meva feina com infermera, comare o funcionària, no m’hi havia trobat mai. El centre, creuem els dits, duu molt bona trajectòria, vam obrir les portes el juliol del 2023 i cada mes hem anat avançant i sembla que de cada cop arribem a més gent que al final, transmetre el missatge, arribar, és l’essència de Maiai.
– D’on ve el nom? Què és i quins serveis oferiu? A la presentació posau que donau servei a tots els pobles del Pla de Mallorca, sou pioneres en aquest sentit?
-Maiai és com es coneixien les comares a la Grècia clàssica. De fet, Sòcrates, la seva mare, era una maiai i es diu que ell anomenà la seva teoria “maièutica” com una reformulació del significat de maiai que vol dir “donar a llum” i maièutica vol dir “donar a llum el coneixement/pensament”. Quan ho vaig saber, vaig tenir clar que si algun dia arribava a obrir el centre, aquest es diria Maiai. És un centre per a l’atenció integral de la dona, donem serveis de fisioterapeuta de sòl pelvià i de comare en format consulta i serveis d’activitats grupals com les classes prepart, matriu maiai; el grup postpart cercle maiai; l’Aipap activitat física a l’embaràs; el ioga prenatal, els hipopressius, reset maiai; el Hatha ioga per a tots els públics i ara estem mirant d’obrir un grup de ioga postpart. Donem servei a tota dona que vulgui, sigui d’on sigui i de la religió que sigui, però l’àrea d’acció més immediata és el Pla de Mallorca. Sí que som pioneres en l’atenció a aquesta àrea, ja que, per molt que als centres de salut hi ha la comare i que ara comença a haver-hi algun centre amb fisioterapeutes de sòl pelvià; un centre on hi ha una comare i una fisioterapeuta de sòl pelvià no existeix i crec que el tàndem és imprescindible per una atenció completa.
– Recomanaríeu a alumnes que facin la vostra carrera? Per què?
-Clar que si, perquè és tant, però tan necessària la nostra feina, fa tanta falta que conscienciem a la població i que l’ajudem per viure amb una bona qualitat de vida. A part que per mi és una de les feines més boniques que hi ha, viure el moment més bonic per mi d’una família, com és el naixement d’un nadó, veure com aquella dona és conscient del que ha fet i com veus que li canvia la cara quan se n’adona, com veus aquell pare/mare que s’emociona, és molt especial. Però també rebre les gràcies d’una dona que ja no sabia com fer-ho per solucionar un problema genital (per exemple) que no li permetia fer una vida normal i que tu l’ajudes i li dones una resposta, també és meravellós. Per tant, sí, clar que recomanaria la meva feina.