Molt s’ha parlat els darrers anys, i al Pla en duim bandera, de neofestes. Però sabeu la història de la Mare de Déu de la Panada? Una neomarededeu que el propvinent dia 14 d’abril, coincidint amb el Tercer Diumenge de Pasqua, celebrarà la seva festa. Serà coincidint amb el setè aplec de devots i cavallers de la Mare de Déu de la Panada.
Així, aquesta entitat ens ha remès aquest text per difondre i donar a conèixer la història d’aquesta curiosa figura que va néixer a Ciutat i que ha posat bones arrels en el Pla de Mallorca. Diu així:
ORIGEN I HISTÒRIA DE LA MARE DE DÉU DE LA PANADA
Cal donar la paraula al poeta i escriptor Rafel Bordoy i Pomar; ell és cavaller de Santa Maria de la Panada, autor de composicions literàries que li dedicà i del llibre La Llibreria Jovellanos, un lloc entranyable de Ciutat (Ciutat de Mallorca, 2019). Entre les pàgines 33-37, hi explica la història d’aquesta advocació mariana que nasqué i es desenvolupà en l’àmbit de l’establiment esmentat, ara ja desaparegut.
“La història començà un 5 d’abril de l’any 1980. Era el Dissabte de Glòria. En el si de la llibreria Jovellanos una animada tertúlia —com tantes n’hi havia
hagut— parlava i comentava sobre els costums i tradicions de la Setmana Santa i la Pasqua de Mallorca.
Enmig de l’enardida conversa, una idea emergí, talment com aquell mateix dissabte el Crist Ressuscitat havia eixit de la seva tomba, la creació d’una
nova advocació mariana: la Mare de Déu de la Panada.
Tan bé va caure aquell projecte, fou tan ben acollit pels presents, que tot d’una Francesc Salleras [propietari de la llibreria i impulsor de tot el moviment entorn de la novella advocació] proposà a Joan Guerra la confecció d’una imatge d’aquella Mare de Déu que acabava de néixer. El pintor posà en marxa el seu art i la seva imaginació a fer feina en l’empresa. La va modelar amb pasta de paper [a l’estil naïf característic de l’obra d’aquest autor]: la cara rodona, els ulls vius i un vestit vistós i acolorit. Amb la mà dreta ens oferia una panada i sobre el braç esquerre la figura del Nin Jesús amb un somriure esplendorós als llavis. Abans que la imatge fos enllestida [el reconegut poeta] Llorenç Moyà ja li dedicà una “Oració”.
Pocs dies després Joan Guerra inaugurà una exposició a la Galeria d’Art Ariel de Ciutat, i allà fou presentada al públic la Mare de Déu de la Panada. La
imatge fou adquirida per Francesc Salleras i traslladada a la llibreria Jovellanos, on va romandre, primer a l’aparador durant una setmana i després col·locada sobre un prestatge de llibres per tal de presidir aquell entranyable indret…
De quina manera es podia estendre arreu el coneixement i el culte a la nova advocació mariana? El 16 d’agost de 1984 es donà una passa definitiva amb
la creació de l’Orde dels Cavallers i les Dames de Santa Maria de la Panada.
Una institució que té com a objectiu primordial promoure entre els seus membres l’amistat, el diàleg i la cultura. A més d’impulsar actes que servissin per enaltir la figura i la devoció a la recentment creada Mare de Déu. L’Orde tengué com a president-fundador, Francesc Salleras i Juan. A mesura que la institució cobrava força, d’entre els Cavallers sorgí la idea d’una nova imatge de la Mare de Déu, per tal de dotar-la d’una major dignitat i de valor artístic en consonància. Aleshores s’encarregà a l’escultor Mateu Forteza la seva realització. La nova figura, de fusta tallada i policromada, mostra la Verge, asseguda, amb una panada a la mà dreta i sobre el braç esquerre el Nin Jesús que sosté un llibre a la mà. Romangué acabada el dia 8 de desembre de 1988.
Aquella bella imatge de Nostra Dona Santa Maria de la Panada fou beneïda amb tota solemnitat a l’església parroquial de Lloret de Vistalegre, el 9 de desembre de 1990… [i llavors] traslladada i entronitzada a l’Ermita de Sant Honorat de la muntanya de Randa… Al tancament de la llibreria Jovellanos la primitiva imatge, obra de Joan Guerra, canvià d’emplaçament i ara es troba dipositada en el Museu de Sóller”.
ELS CAVALLERS DE STA. MARIA DE LA PANADA, UNA ENTITAT EN PLENA VIGÈNCIA
Després de l’entronització de Santa Maria de la Panada a Sant Honorat, lloc on encara es venera, es començaren a organitzar aplecs de devots i cavallers. Els cinc primers, en una etapa inicial (1991-1995) i a partir de l’any 2023, la sisena edició. En tots aquests anys quasi dues-centes persones del món de les lletres, l’art i la cultura en general, han rebut el títol de cavaller.
També hi podem comptar unes vint-i-cinc dames d’honor. Prop d’un centenar de composicions literàries, la major part del gènere dels goigs i la poesia, conformen la Corona Poètica de la Mare de Déu. La gran majoria foren publicades en un primer recull l’any 2005. Avui en dia podem trobar representacions de la Verge de la Panada (a més de les ja citades de Sant Honorat i del Museu de Sóller) a l’església parroquial de Lloret de Vistalegre, a la Comuna de Lloret de Vistalegre, a Sencelles, a Palma (Casa Mare de la Congregació de religioses Agustines Germanes de l’Empar), a Madrid, a Andorra i a l’illa sud-italiana de Sardenya. D’ençà de 2019 un nou col·lectiu de joves devots de la Mare de Déu de la Panada i interessats per la Cultura de Mallorca, entren a formar part de l’Orde de Cavallers, promovent els aplecs anuals i impulsant noves iniciatives entorn de la seva titular.
L’APLEC DE 2024
La panada és una reminiscència de la gastronomia pròpia de la Pasqua jueva (pasta de pa àzim i carn d’anyell), ben acollida per la cultura cristiana mallorquina. Tradicionalment, aquí, també són menjades per celebrar la Resurrecció de Crist i tenen una gran presència en els àpats propis d’aquests dies i a les romeries i pancaritats que se celebren a les ermites i santuaris de l’illa. Dins tot aquest context el nostre particular aplec, sempre coincideix
amb el tercer Diumenge de Pasqua.
Aquesta diada enguany s’escau el 14 d’abril. A l’ermita de Sant Honorat del Puig de Randa (Algaida), hi són convidats a participar-hi tots els cavallers i dames d’honor de la Mare de Déu de la Panada, els seus devots i simpatitzants d’aquesta advocació.
El programa d’aquest setè aplec s’estructurarà així: a partir de les 10 h hi haurà la concentració de tots els participants i se’ls donarà la benvinguda. A les 10:30 h la celebració de l’Eucaristia que oficiarà el P. Miquel Mascaró, M.SS.CC., superior de la comunitat i cavaller. Tot seguit, serà presentada la segona edició dels Goigs a lloança de la Mare de Déu de la Panada que es venera a l’ermita de Sant Honorat. Aquest s’han portat novament a la impremta per tal de retre un reconeixement al benemèrit Pare Gaspar Munar, M.SS.CC., uns dels primers cavallers de Santa Maria, del qual enguany commemorem el 125è aniversari del seu naixement. Aquesta composició, amb lletra d’Enric Balaguer i Mestres i música d’Odiló M. Planas, monjo de Montserrat, recull un dibuix d’Andreu Ponç i Fullana i la nota històrica que signa Jordi Llabrés i Sans. La publicació s’inclou dins la col·lecció Els Goigs de la Muntanya de Randa (núm.11).
Seguidament, es comptarà amb la intervenció de l’antropòloga Sra. Verónica Matta, promotora de la devoció i moviment entorn de la Mare de Déu de la Panada a Sardenya. L’aplec acabarà amb ball pagès que anirmaràn els membres de la colla de Xerebiols, de Sa Pobla i els Balladors de la Riba, de Ciutat, i compartint crespells, el dolç típic de la Pasqua mallorquina.