Entre aquells alumnes que acudiren al petit IES Sineu dels primers anys, avui parlam amb un nou Referents de l’IES. En aquest cas ho feim amb la sencellera Maria Antònia Oliver Ramis (Sencelles, 1988). Oliver es formà a l’escola de Can Bril de Sencelles per després passar amb els seus amics a l’institut sineuer, aleshores punt de trobada de tots els joves estudiants del Pla. Oliver és farmacèutica per la Universitat de Barcelona i ara la podem trobar treballant darrere el taulell de la farmàcia del seu poble natal.
— Quins anys anàreu a l’IES Sineu i com va ser aquell pas de l’escola a l’Institut?
L’Institut era nou, era un centre petit tot i que per a nosaltres aleshores ens semblava molt gran. Crec que vam estar per allà de l’any 2000 al 2006. Això sí, al costat del centre actual allò era un centre acollidor, familiar. Ens topàvem la gent dels diferents pobles i tots ens coneixíem.
— Què va suposar per una nina que sortia de l’escola de Sencelles topar-se amb gent d’arreu del Pla?
Era divertit. Ens sentíem més grans, teníem 12 o 13 anys, però arribar allà va fer que ens sentíssim més grans. Tenc molt bons records d’aquells anys a l’IES. Vam fer molt bones amistats, érem un bon grup, sé que hi ha les amistats, però la veritat és que tenc poc contacte. Aquelles amistats de joventut les tenc ben presents.
— Algun record o anècdota d’aquells anys a Sineu?
Ara mateix no en recorda cap, però sí que tenc present aquells moments del pati on cada poble tenia la seva zona al pati. Semblava que hi havia un espai pels de Sencelles, un pels de Llubí, etcètera. També record les anades i tornades amb el bus, aquells moments de fer la xerradeta, ens ajuntàvem amb els de Costitx que els passàvem a cercar…
— Aquests grupets de l’Institut a l’estiu es transformaven en sortides a les revetles dels pobles, no?
Clar, clar. Et convidaven a anar a les verbenes dels pobles del Pla… sí, sí eren bons estius aquells.
— Creieu que encara existeix aquest sentiment de comarca, de pertànyer al Pla?
Sí. En el nostre moment hi era i crec que això continua. Anar junts tots els joves dels pobles del voltant és una cosa molt guapa. Crec que allà era el primer moment que t’adones de les peculiaritats de la parla de cada poble, aquell xerrar diferent. Això no té preu.
— Del professorat en teniu un bon record?
Moltes vegades encara tenc presents alguns dels professors. N’hi ha que sempre et queden dins la memòria i no els oblidaré mai. No sé si és pels seus consells, per les seves classes… Per exemple un d’ells és el de català, una assignatura que no té res a veure amb el que he estudiat jo, però en Víctor Mulet, d’Algaida, sempre me’n recordaré d’ell.
— Ja teníeu decidit el vostre futur professional o el pas per l’IES us va servir per a decidir-vos?
No, mai. Mai, jo vaig arribar a segon de batxillerat que ja havia de decidir el que havíem de fer i no ho sabia. L’única cosa que tenia clar era que seria alguna carrera de ciències. La química, la biologia aquestes assignatures a l’institut m’estiraven molt i m’agradava estudiar-ho. Però no tenia ni idea del que volia estudiar. De fet, va arribar el moment de decidir, d’emplenar els papers per elegir les opcions a la universitat i jo no sabia què fer. Tenia les opcions de química, biologia i no sé com va aparèixer la carrera de farmàcia, que jo no sé ni si sabia si existia, però va sorgir per allà. Diria que fou la mestra de química que en una xerrada va posar aquesta possibilitat sobre la taula.
— Després, un cop ja la Universitat i fent la carrera en vàreu estar contenta de l’elecció?
Molt contenta. La carrera em va agradar molt, les matèries eren les que m’agradaven. Vaig passar gust d’estudiar. Has d’estudiar, però ho vaig fer amb gust.
— Quins consells els donaríeu als joves que avui optin per estudiar la carrera de farmàcia?
Una cosa que diria, no sols als alumnes que vulguin fer farmàcia, sinó també als que fan segon de batxillerat. Record una pressió molt gran per decidir en aquell moment el que vols ser la resta de la teva vida. O has de decidir en aquells cinc minuts d’emplenar aquell paper i el meu record és com d’angoixa i tot. Així que el meu consell seria que elegeixin una cosa que els faci ganes que el que triïn en aquell moment no vol dir que no es pugui canviar, o puguis fer més coses després o a mitjan carrera canviar-te o fer una FP o el que sigui. Vull dir que allò que elegeixis en aquell moment, a segon de batxiller, no és definitiu a la teva vida. La vida és llarga i en aquell moment pots elegir una cosa que més tard no t’agradi i pots passar a una cosa totalment diferent.
— Aconsellau als joves estudiant el fet de sortir de Mallorca?
Jo som una persona molt enyoradissa i vaig sortir i és una experiència bona. M’enyorava, no diré mentides, però el fet de sortir et fa créixer. Surts del teu confort i aprens coses que ja no són de la carrera aprens un poc més de la vida. Que si estudies a Mallorca també te n’adones, però si encara estàs vivint a ca teva és diferent que si vas a viure tot sol. Però alhora també ho has de voler fer; així i tot, si poden que ho facin, sigui estudiar la carrera o anar a fer un any a fora, tot això és experiència.
— Hem llegit aquests dies que el curs vinent es podrà estudiar farmàcia a la UIB, creieu que suposarà un major augment d’estudiants?
No m’ho he plantejat. Però diria que no. Molta gent que estudia farmàcia els hi ve de família i n’hi ha pocs com jo que no l’hi ve de família. Però també serà una oportunitat més fàcil, el fet de no haver de sortir a fora tal vegada ampliï la possibilitat d’estudiar. Així mateix, he de dir que estudiar farmàcia no implica sí o sí estar a una farmàcia, hi ha altres sortides professionals com per exemple investigació, indústria farmacèutica i farmàcia hospitalària.
— Com veieu el fet que adquirir una farmàcia sigui tan costós?
Adquirir una farmàcia no és fàcil. O s’ha d’anar a un concurs o has de comprar una farmàcia que hi hagi un trasllat. És un cost alt, sempre ha estat així i tal vegada també té la seva part bona que sigui així i no hi hagi lliure mercat. Jo crec que al final tenir la farmàcia de poble té els seus avantatges. Hi ha la part dolenta a l’hora d’adquirir-la, però la part bona a l’hora de fer feina, és proper, familiar.
— Vós veis en coratge de poder tenir una farmàcia pròpia?
Al principi em feia un poc de por. Ara ja tenc més experiència i tal vegada m’hi veig amb cor. Econòmicament, és més difícil, però les ganes i la possibilitat per ventura de cada vegada hi són més a prop. Però difícil, molt difícil.
— Quina carrera hauríeu triat estudiar de no haver estat farmàcia?
Bioquímica. En triar la carrera la vaig elegir per les matèries, sense pensar molt amb la sortida professional. Vaig elegir les matèries, així que hagués fet bioquímica o biologia.