En una recent activitat de les denominades “Els dissabtes passejam per Llubí” que organitza l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Llubí va tenir lloc una visita guiada per tal de recordar i donar a conèixer a les noves generacions qui eren els responsables de la salut pública al llarg de la segona meitat del segle XIX i tot el segle XX.
Amb el títol “Metges, comares i apotecaris a Llubí”, la inscripció a l’activitat fregava les 50 persones i a més a més s’hi afegí altra gent no inscrita prèviament.
La ruta va ser guiada per Gabriel i Celestí Alomar, coneixedors i investigadors llubiners. El segon, descendent de la saga dels apotecaris Alomar, ens va facilitar l’entrada al local de l’antiga farmàcia.
Els participants anaren coneixent els metges, els apotecaris i les comares, les seves vides i els seus llocs de residència. Per això l’itinerari urbà comptà en sis aturades davant les cases on visqueren i a on passaven visita els metges –no existien centres sanitaris el metge tenia la consulta a casa seva-, i davant les cases on vivien els apotecaris i on també tenien la seva farmàcia. A la vegada es va esmentar la casa on visqueren les dues comares.
La passejada començà al carrer Nou, a la cruïlla d’aquest carrer amb les vies de Son Bordoi i Traginers a l’antiga casa del metge roig , Miquel Fiol Mayol, d’origen santjoaner i qui també va ser batle pel partit liberal fusionista i jutge del poble.
Tot seguit, la visita continuà pel carrer de Son Bordoi on hi havia les cases on va néixer i on va posar la primera farmàcia Celestí Alomar Vanrell, qui també va arribar a ser batle pel partit conservador –maurista- i jutge, com l’anterior.
A aquest mateix carrer es visità la casa del metge foraster, Lluís de Barcia i Calero d’origen gallec i castellà. Tant Barcia com Fiol es casaren amb les filles de dos grans terratinents del poble: els senyors de Son Mulet-Son Suau i de Son Torrens- sa Cleda.
Després anaren pel carrer Bernat Coll i entraren a l’antiga farmàcia Alomar regentada pel fill de Celestí, Antoni. Allà pogueren veure l’instrumental i els pots de l’antiga apotecaria. A la vegada a aquest mateix edifici hi va estar l’escola pública fins als anys 60 quan es va edificar el conjunt escolar actual.
La passejada va anar després cap al carrer de la Creu fins davant Can Sbert, antiga posada de Son Torrens. Aquí visqueren i visitaren el primer metge titular que va tenir Llubí el 1867: Joan Sbert Borras i el seu net Miquel Sbert Fiol (1904-1987).
La darrera aturada fou a la plaça de l’Església a l’antic carreró dels Homes on hi ha cas metge Nigorra i també l’antic convent de Ca ses Monges –avui propietat municipal- i que també fou clau en la tasca assistencial i sanitària. El darrer metge de qui parlaren fou Guillem Nigorra Reinés (1907-1991) d’origen santanyiner i germà dels Nigorra fundadors del Banc de Crèdit Balear i de la urbanització de Santa Ponça.
També parlaren de dues comares, mare i filla, Francisca Ferragut i Isabel Perelló Ferragut.
Les explicacions i l’itinerari va despertar una gran curiositat entre els assistents, els quals a la vegada feien les seves pròpies aportacions, així sortiren moltes històries i anècdotes d’aquests personatges que els mateixos guies desconeixien i que varen arrodonir la visita d’un capvespre intens i fresquet.
PASSEJADES PER LLUBÍ
El cicle pretén donar a conèixer aspectes diversos de la realitat llubinera perquè no es perdin o perquè no s’oblidin per sempre i que ajudin a fer memòria i a recuperar i difondre el nostre patrimoni.
Per això es combinen passejades molt diverses: itineraris per fora vila, visites a llocs singulars del poble: Ermita, poblat Talaiòtic des Racons, Església… o passejos pels diferents carrers de Llubí i Son Ramis per revalorar el patrimoni que conforma la nostra arquitectura popular, per desgràcia molt malmesa.
El cicle “Els dissabtes passejam per Llubí” continuarà i el seu coordinador, Gabriel Alomar, va anunciar que la pròxima sortida ja serà passat Pasqua, a principis d’abril, i serà una passejada llarga per fer l’antic camí que anava de Llubí a Santa Margalida, més de 10 quilòmetres de camí passant pels termes de Maria de la Salut, Muro i la Vila.