Skip to content
Opinió

Sense pagesia no hi ha País

Aquestes darreres setmanes hem vist com hi ha hagut mobilitzacions pageses arreu d’Europa, amb més o manco afinitat ideològica amb algunes de les reivindicacions el que és cert és que la pagesia pateix totes les crisis, a cada bugada perd un llençol i no hi ha manera de recuperar allò perdut.

De bones paraules, declaracions d’intencions i copets a l’esquena ja n’hi ha prou. Ara el que necessita la pagesia és compromisos efectius, solucions que poguem tocar amb les mans.

Tal com estan les coses el sector està legitimat, obligat, a treure els tractors a les carreteres, la paciència pagesa ha vessat, ara és hora de què tota la societat conegui els problemes i l’administració, de la mà del sector, posi en marxa solucions efectives.

A Mallorca a més hem d’afegir els costos d’insularitat, que mai s’han arribat a afrontar de forma seriosa per part de cap institució.

El sector primari té com a funció fonamental la producció d’aliments, sense aliments cap societat pot sobreviure, avui en dia sense pagesia el desequilibri social, econòmic i ecològic seria brutal. És per això que el sector ha de ser declarat sector essencial i aprofitar aquesta declaració per posar en marxa un “Pla de xoc per la pagesia”.

No parlam de subvencions, sobretot és important posar en valor les explotacions agràries amb legislació, no amb més papers i burocràcia, tot al contrari, legislació per treure burocràcia, que permeti a pageses i pagesos fer tranquils la seva feina. 

Aquest pla de xoc ha d’incloure una revisió a la baixa dels impostos per les explotacions agràries, la baixada ha d’estar vinculada a la producció d’aliments, fent així més rendible la producció i més assequible als consumidors. 

És necessari democratitzar la producció d’energia, no pot ser que les energies verdes estiguin en mans de grans multinacionals i alhora facin la competència a la pagesia per l’ús del sòl fèrtil. Les explotacions agràries han de poder dedicar una part de les terres a la producció d’energia, però s’han d’aturar els macro parcs que tornen a posar en mans d’unes poques empreses transnacionals el mercat de l’energia.

S’ha de regular el mercat dels aliments, les grans plataformes de comercialització i distribució no han de fer ballar productors i consumidors al seu so, aquestes empreses volen dominar la producció, la transformació i la venda. I a més, volen dir-li al consumidor què ha de menjar en cada moment. De tota la vida l’especulació ha estat perjudicial per a la pagesia.

Hem de treballar per potenciar els mercats locals, les cadenes curtes de comercialització, el contacte entre pagesos i consumidors. Hem de recordar el temps de la COVID-19, quan moltes famílies varen descobrir que eren els pagesos qui produeixen allò que dia a dia mengem, o que tenien una botiga al seu carrer. Ara pareix que hem perdut la memòria, les institucions han de promoure mercats pagesos, el comerç de proximitat i el consum de producte local i de temporada.

Necessitam activar el relleu generacional al sector, ja fa massa dècades que perdem explotacions. Hem de prestigiar i valorar l’ofici de pagès, també per aquest motiu ha de ser una professió essencial s’ha de tornar a connectar la societat urbana i la rural, la ciutadania ha de saber què és i d’on ve allò que mengen.    

El canvi climàtic és un fet, és per això que hi hem de fer front de forma valenta i amb recursos. El sector necessita formació i ajudes per afrontar l’adaptació a la nova situació climàtica, això s’ha de fer de la mà de la comunitat científica i les institucions. La implicació del Govern és imprescindible, per una vegada els polítics haurien de tenir mirada llarga i invertir euros i esforços en aquesta qüestió.

Al nostre país tenim el problema afegit del valor de la terra i l’ordenació del territori. Si a la terra fèrtil li donam usos com el turístic o el residencial ens quedam sense terra per la producció d’aliments, alhora provoca una pujada inassumible del preu de la terra. Això fa que des de fa dècades els pagesos mallorquins conreen dins solars amb el cost i la inestabilitat laboral que això suposa.  

En definitiva, pla de xoc, compromisos concrets, implicació de l’administració i participació del sector en les solucions.

Així podrem fer valdre el treball d’aquells que ens alimenten cada dia.

Back To Top