Les protestes del sector agrari balear arribaran a la part forana dia 19 de febrer i s’hi sumaran els pagesos de la comarca del Pla de Mallorca amb dues sortides a Ariany (Ses Torres) i Vilafranca (es Cruce).
El sector agrari ha concretat avui de matí les accions que durà a terme en l’àmbit local per reivindicar justícia per al camp davant la inacció de les institucions en diferents àmbits, el que els manté de cada vegada més ofegats.
En sintonia amb el col·lectiu a la resta d’Espanya i a altres països de la UE, els professionals de la pagesia han acordat dur a terme mobilitzacions massives conjuntes i organitzades, que han anunciat avui de matí en roda de premsa.
Concretament, seran dues marxes encapçalades per tractors i altres vehicles pesants, la primera a Palma, el dijous dia 15 de febrer, on portaran una desena de tractors fins a la Conselleria d’Agricultura per reunir-se amb el conseller i a la que convocaran els portaveus dels grups parlamentaris; i la segona, més nombrosa, dilluns 19 de febrer, amb la participació de més d’un centenar de tractors i altres vehicles pesants, que partirà de diferents punts de la Part Forana per reunir-se a Palma i marxar plegats fins a la Delegació de Govern. Aquestes mobilitzacions tenen per objecte fer més visibles les seves reclamacions a la societat.
Els representants de les OPA’s UPA-AIA Illes Balears, Unió de Pagesos de Mallorca, Cooperatives Agroalimentàries i ASAJA-BALEARS han detallat com seran les seves protestes i han explicat que segueixen un calendari de mobilitzacions que es pactà i començà la setmana passada en l’àmbit europeu i estatal. També s’ha posat de manifest la complexitat i responsabilitat que duu implícites organitzar aquest tipus de mobilitzacions, per a les que s’han demanat els corresponents permisos i s’ha informat tant a la Delegació de Govern i a les forces de seguretat.
Joana Mascaró, Jerònia Bonafé, Sebastià Ordines i Joan Company, en representació de les OPA’s i les Cooperatives, han fonamentat la seva postura sobre sis demandes, tres en l’àmbit nacional i europea, i altres tres a escala autonòmica.
DEMANDES NACIONALS I EUROPEES
Excés de burocràcia de les normatives de la UE, estatals i autonòmiques
Exigim una disminució i flexibilització de les normatives que ha de complir el sector difícil d’assumir en el període imposat per l’administració.
Els processos administratius han de ser més àgils, més simplificats i amb menys burocratització. L’administració electrònica també ha d’avançar cap a la simplicitat per poder ser realment democratitzadora.
Exigim una moratòria a la implementació del quadern de camp digital i com a màxim una presentació anual del quadern digital, així com una moratòria de la factura electrònica.
Exigim que els productes importats de tercers països compleixin les normatives internes de la UE
No podem permetre l’accés als mercats europeus de productes de països tercers que no se sotmeten a les mateixes normes que els productes produïts aquí. Europa no pot ser un mercat regulat per a la seva producció, però totalment desregulat pel que entra de fora. És inadmissible que els productes que arriben de països tercers respecte a la UE no compleixen les mateixes normatives sanitàries i d’usos de productes fitosanitaris, de benestar animal, de normativa laboral i en matèria d’envasos i residus que hem de complir aquí per a les nostres produccions agrícoles i ramaderes.
La sequera i el canvi climàtic
Els efectes del canvi climàtic i de la sequera els darrers anys també estan disminuint la capacitat productiva de la pagesia mallorquina. Els costos augmenten i les produccions baixen i segons quins sectors necessiten afrontar canvis varietals per garantir la producció futura.
Demanam una flexibilització i simplificació de la PAC, tant als ecorègims com a les BCAM. També una política d’assegurances agràries que facin front els nous reptes.
DEMANDES AUTONÒMIQUES
Una administració agrària al servei de la pagesia
Necessitem una administració més eficaç i eficient, que legisli mirant cap al sector agrari i que estigui ben dotada de recursos per fer-ho.
Els retards en la resolució d’expedients del FOGAIBA i els retards en els pagaments són alguns dels perjudicis que pateix la pagesia. S’han d’acabar de forma immediata. Una vegada tancades les sol·licituds, al cap de tres mesos s’han de publicar les resolucions. Una vegada presentades les inversions i la sol·licitud de pagament, al cap de tres mesos s’han de pagar les subvencions.
Necessitam que tota l’administració hidràulica faci un esforç dirigit al fet que el sector agrari disposi d’aigua en qualitat i quantitat suficient per produir aliments.
Producte Local
La introducció de productes de fora de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera produïts per davall els nostres costos de producció perjudica als productors d’aquí. S’han d’explorar mesures per corregir això. Hem de potenciar el producte local tant a nivell de la gran distribució com a nivell del sector turístic. Exigim el compliment de la Llei de la cadena alimentària i del producte local a nivell sector turístic.
Desenvolupament legislatiu de la insularitat.
Exigim que es contempli plenament el fet de la insularitat: que Europa ens atorgui un estatus d’insularitat com ja tenen les illes greges.
La insularitat produeix sobrecostos que no tenen els nostres competidors més propers del continent. El fet d’haver de pagar més cars els productes i els consums agraris augmenta els costos de producció, el que acaba repercutint i augmenta el preu final dels nostres productes, restant competitivitat als productes agrícoles i ramaders d’aquí. S’han de compensar els sobrecostos de la insularitat.
La petjada de carboni inferior que tenen els productes agrícoles produïts a les Illes Balears respecte als de fora no es veu compensada al mercat ni per les institucions públiques. Les externalitats positives de la producció de proximitat s’han de premiar i incentivar. Per això volem que s’incrementin els fons provinents de l’Impost de turisme sostenible (ITS) pel sector agrari de les nostres illes com a mesura de compensació de la tasca mediambiental que realitzem.
Demanem que el Govern, amb el suport del Parlament de les Illes Balears, defensi davant el Govern central i Brussel·les un reconeixement de la nostra insularitat amb les ajudes complementaris a la PAC que siguin necessaris.