Skip to content
EntrevistesPetra

Cristina Bauzà Joy: “Amb el periodisme hem de contribuir a fer que la societat sigui més humana”

cristina bauzà

Reprenem el fil de les converses amb exalumnes dels instituts del Pla, ells són els nostres Referents de l’IES. En aquest cas la nostra protagonista va néixer a Petra el 1996. Ella és Cristina Bauzà Joy. Va passar per l’IES Sineu i seguí el seu camí acadèmic estudiant Humanitats i Periodisme a la Universitat Pompeu Frabra de Barcelona. En finalitzar els estudis s’inicià en el món professional al digital pollencí Som Pollença. Després de finals de la dècada passada fins fa poc més d’un mes treballà als informatius de la televisió autonòmica, IB3. En aquests moments la podem sentir a les ones de IB3 ràdio, a l’informatiu matinal.

-A quin institut vàreu estudiar i quins anys?

Vaig estudiar a l’IES Sineu, això va ser entre els anys 2008 i 2014. Record que el meu darrer any a l’IES va ser l’any del TIL, amb aquella vaga indefinida en començar el curs i aquella gran manifestació.

Quin record teniu del vostre pas per l’IES Sineu?

En tenc un bon record. Crec que la majoria dels professors amb els quals me vaig trobar eren bastant bons i els companys de classe i institut també vam compartir moments ben agradables. Era fàcil anar a classe cada dia, i això, al final, és el que compta, ja que arribes a passar moltes hores. També ho record com un repte. Venia d’una escola petita com és la de Petra i va ser un bot molt gran, i especialment per a mi que era una nina molt empegueïdora. Ja podeu imaginar com va ser trobar-me amb tanta de gent, persones que no coneixia de res i gent tan gran que al final, la diferència dels 12 als 18 era una diferència que notava molt, especialment els primers anys. Al final crec que és un repte que vaig superar bé i que va ser una preparació pel que venia després, et preparava per sortir de la teva zona de confort. M’en vaig endur molts bons amics de l’IES Sineu, de fet alguns encara mantenim l’amistat. En definitiva, l’IES et fa ser qui ets ara.

– Quina carrera heu estudiat?

Em vaig decidir per estudiar Periodisme i Humanitats a la Pompeu Fabra de Barcelona.

– Sabíeu quina carrera volíeu fer en començar o vós van haver d’orientar els anys de l’IES?

No. No, en començar a l’Institut no sabia gens el que voldria fer. El que sí que tenia clar era que seria una cosa més relacionada amb l’àmbit més social i amb les lletres, i al final ha estat així. I tampoc me va ajudar ningú a decidir-me. En un moment donat ho vaig tenir clar i vaig dir vull ser periodista i ja vaig anar directe cap allà.

– Com va ser que vós vàreu decantar pel periodisme?

Ho vaig fer amb un motiu ben clar i que sempre ho he pensat. Donar veu a aquelles persones que no en tenen. Entenc que és una plataforma per donar veu i donar a conèixer aquelles injustícies socials i per explicar històries que puguin fer remoure un mínim la consciència de les persones i que et puguin fer veure la vida d’una altra manera. Al final amb el periodisme hem de contribuir a poder fer que la societat sigui una mica més humana. Però també que la gent pugui saber el que passa i que conegui el que hi ha en el seu envoltant. Això sols ho podem fer des del periodisme. A part d’això, una altra cosa que me va motivar a fer periodisme va ser poder conèixer, històries, persones… llocs, en definitiva aquesta curiositat que tenim tots els periodistes de voler saber més i de tots els àmbits.

– Què és el que més vós agrada d’aquesta professió?

El que deia abans, el periodisme t’obri les portes a conèixer molta de gent, moltes històries o poder estar a llocs on la gent que no és periodista no hi pot arribar. Crec que és una sort immensa que tenim i que s’ha de valorar. També m’agrada pensar, i això tal vegada és un poc egoista, és que som una part important en contar i fer la història.

– Cap on vós agradaria que anàs el vostre futur professional?

No ho sé. Ara mateix estic molt bé a IB3 i m’agrada molt la feina que estic fent. No sé d’aquí un parell d’anys cap on aniré, però sí que és veritat que no tanc la porta a res. Una cosa que sí que m’agradaria molt seria decantar-me cap a poder fer reportatges o documentals amb més profunditat. Però ara mateix m’interessa seguir creixent i, si ja ho pogués complementar amb això que explicava jo ja estaria contentíssima.– Contau-nos com és el vostre dia a dia a la feina…Ara amb el canvi i haver passat al matinal de la ràdio això suposa que m’aixec a les quatre del matí i arrib a la redacció a les cinc i fins a les set preparam l’informatiu. Revisam que tot estigui bé, repassam notícies que han pogut passar el vespre anterior a darrera hora, o si hi ha res en l’àmbit internacional, ja que aquí passen poques coses a les hores en què tothom dorm o encara no s’ha posat a fer feina. També ens organitzam per si hi hem de fer qualque directe de bon matí ja partim. Ara record la meva primera setmana allà que va haver-hi un incendi a un habitatge a Ciutat i hi vaig anar. De cinc a set són dues hores molt intenses, però igual ho són les dues de després, de set a nou quan hi ha l’emissió de l’informatiu. Dues hores en directe on s’ha de fer bastanta feina. A les nou ja duim quasi mitja jornada feta i arriba l’hora de fer un cafè i després ens hi tornam a posar a fer temes propis i entrevistes relacionades amb l’actualitat. Aquesta és la meva rutina.

– Ens deis una frase per acabar de convèncer algun alumne actual de l’IES que vulgui estudiar el mateix que vós?

Què ho estudiïn, què si els hi fa un poquet de ganes que dubt que se’n penedeixin. És una professió preciosa i que a més, almenys en el meu cas, et fa veure les coses en una altra perspectiva i això m’agrada perquè t’ajuda a ser una mica més crític, que fa falta. Però també encoratjaria a estudiar Humanitats, ja que fa falta que la gent pugui saber d’on venim, quin és el nostre bagatge per poder entendre l’actualitat. No la veig com una carrera base, però si com una carrera que val molt la pena.

Back To Top