L’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca, (APAEMA), ha manifestat que aquest any 2023 “ha estat l’any de major sinistralitat per qüestions meteorològiques al sector agrari balear, d’ençà que es tenen registres”. Aquesta situació de canvi climàtic duu a la inestabilitat de fora vila i la incertesa en el món de la pagesia.
“Els fenòmens extrems cada vegada són més freqüents: ventades i caps de fibló, DANAs i barrumbades d’aigua, granís o nevades… Ara és el torn de la sequera, com ve sent habitual, també, en els darrers anys. A Mallorca, l’any 2023 només ha plogut un 50% del que pertocaria, segons l’AEMET, i el primer afectat és fora vila i el sector primari. Les pluges d’aquests dies són una bona notícia, emperò el mal ja està fet”. Així ho assegura Miquel Coll, taujà i president d’aquesta entitat de producció ecològica.
Pel que fa als cultius llenyosos s’espera un any més una baixada de la producció. “Estan debilitats, desorientats fisiològicament. No són pocs els pagesos que han decidit no sembrar cereal o llegum, perquè saben que no colliran res. Els ramaders d’extensiu tenen menjar per passar un parell de mesos més, si no es reverteix la manca de disponibilitat de pastura per a la guarda, i alguns ja han decidit començar a sacrificar i retirar animals. Els apicultors han d’alimentar les seves caseres d’abelles perquè aquestes tampoc no tenen on recol·lectar nèctar si no hi ha floració. Davant d’una inseguretat permanent, alguns productors tiren la tovallola i tanquen la seva explotació agrària, un fenomen recurrent entre les explotacions de policultiu de secà”.
El camp, la gent de fora vila, viu moments de gran incertesa, els patrons de pluja i temperatures han canviat dràsticament. En aquest sentit, Coll també explica que “també preocupen els efectes que pugui tenir damunt del compliment de la Condicionalitat reforçada o els Ecorègims de la Política Agrària Comuna (PAC), el que podria suposar en una pèrdua d’ajudes per a les explotacions afectades”.
Pel que fa als cultius herbacis i d’hortalissa a l’aire lliure des d’APAEMA asseguren que “es poden anar adaptant amb el pas dels anys i la feina de selecció que puguin fer els pagesos”. Però no passarà el mateix amb els llenyosos, que “o bé s’han de regar per sistema, o bé s’hauran de tornar a crear de bell nou varietats adaptades a les noves condicions climàtiques”, i això, suposa que “es necessitarà pràcticament una generació per recuperar certa agrobiodiversitat lliure de patents”.
Aquesta nova situació provocada pel canvi climàtic deixa moltes preguntes en l’aire: Mentre no adaptam els cultius, què passarà? Es podran produir aliments suficients? I amb la ramaderia? Quants pagesos es cansaran d’aquesta incertesa i abandonaran l’activitat agrària fins llavors?
SEQUERA?
APAEMA assegura que “aquesta sequera no és una excepció. Quasi cada any s’encenen les alarmes entre els productors i productores per aquest motiu. Per mirar de pal·liar els seus efectes, es posen en marxa ajudes o accions de suport, però no deixen de ser mesures passatgeres que no solucionen el problema de base. En aquest sentit, celebram que la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural hagi previst la celebració de la primera mesa sectorial de canvi climàtic, en poques setmanes, per abordar aquestes preocupacions. Emperò el debat sobre l’adaptació i mitigació del canvi climàtic pensam que hauria de ser molt més intens i profund, transversal a tots els estaments i actors socials”.
Finalment, Miquel Coll, com a president d’APAEMA assegura que “caldrà un canvi de mentalitat en tota la societat, i de paradigma en el dia a dia de fora vila. Caldrà també una planificació estratègica a mitjà i a llarg termini per afrontar el que ens ve damunt i sabre quin sector primari volem, quines illes volem”.