Podria ser un personatge de Toy Story. Si deim Guillem Cerdà Tarongí per ventura poca gent sap qui és. Però en veure la foto de l’entrevista tothom ha sabut que és es Curro: un home amb barba envoltat de juguetes a una fira de la Part Forana. Generacions i generacions de nins i nines del Pla, Llevant i Migjorn de Mallorca han crescut amb l’educació sentimental i els records de les juguetes que els ha venut es Curro a una fira de poble. En Guillem és d’Algaida però també té una cama de Montuïri. Però com ens conta a l’entrevista que li feim amb motiu de la temporada de fires, no va néixer a cap d’aquests dos pobles ni a cap hospital. Voleu saber on?
-Com és la història de la vostra família de firaires?
Som de sa família de Cas Curro d’Algaida. Som un marxando més d’aquests antics de tota la vida de Mallorca. I de sempre ens hem dedicat a fer les fires i festes de Mallorca. Vaig néixer l’any 1962 a dins la Fira del Ram. En aquell temps no hi havia ambulàncies i en tot cas havies d’anar amb autocar i noltros amb el nostre estil de vida ens tocava on ens tocava. De fet, tenc una germana que va néixer a Santanyí i un altre germà que va néixer a Porreres… això era la vida d’un temps.
-Marxando, firaire… com s’hauria de dir?
Un marxando és un firaire però antigament els marxandos eren aquells que venien els productes cantats. Què vol dir això? Idò cantaven les mantes, els cossiols, les ganivetes, les castanyes… tot era cantat. El darrer cantador que hi va haver a Mallorca va ser un inquero que encara molts el recordaran que li deien n’Embulls. Record que cantava “cinc bolígrafos un duro” i aquest home va morir essent conegut com n'”Embulls de cinc bolígrafos un duro”.
-El mal nom d’es Curro d’on ve?
Es Curro ve dels marxandos, dels venedors d’un temps. El meu padrí ja venia de tradició dels nostres avantpassats i es va casar amb una de Llucmajor que era madò Aina Tarongí i ara encara duim es Curro, Cas Curro per tot Mallorca.
-Com ha evolucionat la feina del firaire?
Bé avui en dia tardam no res en muntar i desmuntar. Un temps jo record que per exemple a Campos hi anàvem el dimecres (la fira és en dijous), a Llucmajor fèiem el dissabte de sa Fira, diumenge de sa Fira, dilluns es Firó, dimarts la bona i dimecres la millor (diu recitant). Anàvem amb unes casetes de lona on fèiem la vida. No anàvem a ca nostra com ara que podem tancar la porta i ens n’anam a dormir a ca nostra. Antigament no, antigament fèiem la vida dels pobles.
A Algaida se xerra dels preus dels porcs, a Llucmajor se compren es porcs, a Campos ses ganivetes, a Santanyí ses banquetes i a Felanitx es Pebre Bord i dimarts arribant a Porreres ja podríem fer les matances primeres
-Què recordau d’aquells anys? Enyoreu aquella vida a les casetes de lona?
Ara és un poc més còmode però no sé si hem guanyat en qualitat de vida. Abans a les casetes de lona tancaves i ja te’n podies anar a dormir, ja podies descansar. Sopaves, dinaves, et rentaves… ho feies tot dina la caseta. Érem un campament més de les fires dels pobles. Era molt especial. L’amistat que hi havia un temps entre totes les famílies que ens hi dedicàvem era molt gran. Un et deixava una tomàtiga, un la sal i això estava molt bé però ja no és així. Ara tancam i anam a ca nostra. Per ventura vivim millor però aquells anys varen ser molt bons…però molt bons.
-I el client ha canviat la manera de comprar? Ha afectat l’arribada d’internet i les compres online?
Noltros encara tenim una clientela que és la dels padrins que per sort encara no toquen molt tot això d’internet. Supòs que alguns sí però per sort i en general encara no. Així i tot, és un client que ens fluixeja un poc. Un temps venia el padrí amb el net o la neta i li deia “tria el que vulguis” perquè tenia un poder adquisitiu que li permetia fer-ho. Però avui en dia això ja no passa tant. Un padrí només pot donar cinc o deu euros que a veure que ja ens va molt bé, només faltaria, no el volem perdre mai a aquest padrí però un temps aquest padrí venia i si el veïnat s’enduia la millor jugueta el seu net també la s’havia de comprar. Aquí és allà on hem perdut bastant perquè sempre hi ha hagut tendes de juguetes i sempre hi ha hagut tendes de roba… i, així i tot, els marxandos arribàvem fèiem la nostra feina i partíem però el que realment ens ha afectat és la baixada del poder adquisitiu de la gent.
-I com veis el futur?
Un nin de tres anys avui en dia ja juga amb un telèfon mòbil això arribarà un moment que noltros no hi podrem competir. Aquest remolc ple de juguetes que veus aquí ja no podrà competir… Però nosaltres i un parell més lluitarem perquè els nins vulguin tenir juguetes i durem el que faci falta perquè el nin se senti content… ara bé (en aquest punt es Curro s’emociona i no pot continuar parlant i després d’una pausa continua amb veu tallada i la mà al cor) em pos molt malament quan pens que un nin perdrà la infància. Els nins d’avui en dia no tendran infància, No vull dir si serà millor o pitjor perquè el món no sé com vendrà, però es perdran moltes coses. Estan perdent aquella il·lusió que tenia d’aquella jugueta… la meitat de nins ja s’ho han perdut i això és molt trist.
-A banda de juguetes, veneu altres coses…
Venem castanyes, torró, dàtils… bé torró ara ja no en venem perquè antigament veníem el torró de Can Delante d’Inca que és el torró mallorquí bo. Però com que la fàbrica va tancar i per vendre torró foraster no en venem perquè tanmateix ja el poden trobar a qualsevol banda. Un temps ens compraven els primers torrons a les fires. De fet, a les fires el torró era un dels productes estrella. Abans d’arribar Nadal les fires eren torroneres. Jo a Campos per exemple he conegut quatre torroners. A Llucmajor n’he arribat a conèixer sis i a Palma la campanya general de torrons ja tampoc no es fa per mor de les grans superfícies. No és el mateix vendre torró mallorquí que vendre torró peninsular que podem trobar a qualsevol súper amb les que nosaltres no podem competir, i per això hem deixat de vendre torró.
-Cas Curro tendrà continuïtat? Els hereus vos segueixen?
En aquests moments tenc la meva filla i tenc el meu gendre i el meu fill que venen quan els he de menester i encara els agrada. Ara bé, hi ha molt de companys meus que ja no venen. Molts ho han deixat o els seus fills han obert tendes de juguetes. Però jo gràcies a Déu a ca meva hi ha relleu.
-Heu anat per tota l’illa, teniu alguna fira especial o preferida?
Jo, personalment, Algaida, Llucmajor, Felanitx, Campos, Porreres, Vilafranca, Montuïri… tota aquesta zona del Pla i el Llevant és el meu fort. Meam, a mi a pobles com sa Pobla o Muro m’adoren. Però jo a aquests pobles com Llucmajor o Campos fa 60 anys que hi vaig, Algaida és el meu poble, Montuïri també i Porreres també és un gran poble. Per jo Algaida i Montuïri són els millors pobles de Mallorca. Mon pare era es Pollo de Montuïri així que jo som “es pollo més curro de Mallorca” (riu). Tornant a les fires, jo estic un poc enfadat amb els ajuntaments perquè no expliquen les coses bé sobretot en la promoció de les fires perquè no ensenyen les coses d’un temps i jo ara t’ho diré: “A Algaida se xerra dels preus dels porcs, a Llucmajor se compren es porcs, a Campos ses ganivetes, a Santanyí ses banquetes i a Felanitx es Pebre Bord i dimarts arribant a Porreres ja podríem fer les matances primeres”… Hi ha moltes fires bones a Mallorca però aquestes són realment les de potada.