Abans de respondre’ns a la pregunta, facem un breu recorregut pel Pla de Mallorca en l’àmbit clerical.
Viatgem per Ariany: Mn. Sión, persona delicada de salut i amb més de 80 anys a les espatlles.
Voltem i passam per Maria de la Salut, Sineu, Llubí, Lloret i Santa Margalida sobre les espatlles de tres missioners del Verbum Dei. D’ells sol un és mallorquí.
Ens encaminam cap al nucli de Montuïri, Algaida, Pina, Sant Joan i Vilafranca: Dos preveres mallorquins ajudats per un missioner ruandès dels Sagrats Cors; Antoni Riutort a punt de jubilar-se i en Francesc Xavier Riutort.
Facem un volt per Porreres hi trobam Simó Tortella, diaca permanent que és el responsable, juntament amb l’ajuda del rector de Campos, Francesc Munar.
Sencelles i Costitx en mans del Vicari General Mn. Josep Adrover i arribam a Petra en mans d’una comunitat de Franciscans Mexicans que tenen a càrrec seu la parròquia de Petra i donen una mà a les parròquies de Manacor.
Ja podem treure dues conclusions: pocs i vells.
Amb aquestes dades podem afirmar que l’església del Pla no té futur. Una conclusió més polèmica pot ser que amb preveres que no parlen la nostra llengua el futur de la litúrgia en la nostra llengua materna està fortament amenaçada.
Per contra, jo afirm que l’església del Pla té futur… amb condicions:
– Sortir de les sagristies i ficar-se més en el poble.
– Opció per evangelitzar i no tant de culte: els pobres, els preferits.
– Recuperar la vena profètica (denunciadora de les injustícies)
– Donar responsabilitats parroquials a les dones i altres laics, així com als capellans casats.
– Optar per ser seguidor de Jesús i no tant per conservar l’estructura que tenim.
(Miquel Monroig és Capellà dispensat)