Les festes de Maria de la Salut han començat amb dues fites remarcables. Per un costat el pregó de festes a càrrec de Rafel Jordà Siquier, qui fa uns mesos fou guardonat amb el Premi Princesa de Girona. Per altre costat, ha estat la delegació de l’Obra Cultural Balear la que ha elaborat i difós un vídeo per a donar a conèixer i transmetre la llegenda existent entorn de la figura de la Mare de Déu del poble i l’intent per part dels margalidans de voler-la robar i endur-se-l’en cap a Santa Margalida.
PREGÓ
Rafel Jordà, el fundador d’Open Cosmos, on s’han fabricat alguns dels satèl·lits més innovadors d’Europa, va realitzar ahir horabaixa un pregó que va agradar molt. Jordà va demostrar que a més de controlar els satèl·lits també controla la paraula i toca de peus a terra. Com ja havia anunciat a les xarxes socials en el seu pregó parlà d’on venim, on anam i quin és el sentit de la vida. Però tot això amb un llenguatge distès i fent-ho entretingut pel públic que va omplir la plaça des Pou. Jordà va donar el sus a les festes agafant volada però estant al costat dels veïns. Cap dels assistents quedà falló i podem dir que Maria ha començat la setmana festiva amb energia.
LLEGENDA
A Maria la devoció i les festes patronals estan dedicades a la Mare de Déu de la Salut, una festa que cada 8 de setembre reuneix als mariandos al seu poble. Ara, l’Obra Cultural Balear de Maria ha fet un vídeo (Facebook i Instagram) per difondre aquesta llegenda i ajudar a la seva pervivència oral dins la gent del poble.
I és que a Maria, és ben viva la llegenda que explica com els bosquets o vileros, els seus veïnats de Santa Margalida, un cop els mariandos o talecons es van independitzar de la Vila, aquests no podien consentir que la Mare de Déu quedàs allà. Per això, s’organitzaren per un vespre endur-se’n la Mare de Déu, però quan arribarem als garrovers de Son Perot (frontera entre Maria i Santa Margalida) aquella imatge de cada vegada pesava més. Si feien enrere, dins el terme de Maria, anaven lleugers, si anaven cap a la Vila de cada vegada pesava més i més; per això hagueren de partir sense ella.
Ja ho diu la cançó:
Puix sou vida i fort escut,
i la salut en vos mora,
Siau nostra protectora,
Maria de la Salut
