Després d’estrenar-se amb “Inconvenient” fa dos anys, la novel·lista Margalida Rosselló Salleras (Porreres, 1970) ha publicat “Niu de Serps” (Edicions Balèria). Ens conta com ha estat reprendre el procés creatiu i com superà la pressió de tenir cert deute amb els lectors que li demanaven una nova novel·la després de la gran acollida de la primera.
– Vos estrenàreu fa dos anys amb “Inconvenient” com ha estat el procés creatiu fins a arribar a “Niu de Serps”? Teníeu pensat fer una segona novel·la quan publicàreu la primera?
De sempre m’he sentit atreta pels llibres, m’agrada molt llegir i escriure. Tot i que de forma seriosa no vaig començar a escriure fins fa tres anys. Vaig començar fent relats curts, un tipus de literatura que em fascina d’escriure. Posteriorment, el 2020, va començar a agafar forma una història que em voltava pel cap i, finalment, va quedar plasmada en el que va ser la meva primera novel·la: “Inconvenient”. Aquesta primera novel·la va sorgir sense que ni jo mateixa cregués que arribaria a port, però amb constància i interès em va anar atrapant i va anar prenent forma el que el meu cap anava creant. Que aquell escrit acabàs publicat gairebé ho consider un exercici d’inconsciència perquè quan s’acostava el dia de la presentació al públic em demanava com era tan agosarada de mostrar allò que havia escrit. Però una mica d’inconsciència a la vida et pot regalar grans alegries i t’anima a superar-te. Una vegada “Inconvenient” va ser al carrer va tenir bona acceptació i la gent em felicitava i em demanava quan escriuria una altra novel·la o una segona part de la primera. Això m’afalagava, però a la vegada em creava pressió per tornar a fer un altre llibre. Fins que no vaig deixar de pressionar-me, la inspiració no va aparèixer. En el moment en el qual vaig recordar-me que escrivia per plaer i perquè jo volia, es va fer present una idea per a una nova novel·la: “Niu de serps”.
– Amb la vostra primera novel·la fèieu una radiografia de la idiosincràsia dels pobles petits d’interior i la seva gent, segueix la segona en aquesta línia?
No exactament. Aquesta vegada la novel·la es centra en la família. Niu de serps és una història de mares, filles, germanes i herències intangibles. Tracta de la família com institució conflictiva, del ressentiment, la culpa, la doble moral, la felicitat sospitosa, el cos i els seus desitjos, la maternitat, l’amor entès també com a conflicte i la violència. Es mostra l’amor com una possibilitat plena de paranys, que pot arribar a causar molt dolor. És una història on hi ha hagut humiliacions i ofenses. La maternitat es mostra com a front de batalla on es creuen, a vegades aliades i altres combatent entre elles, la família i la dona; la família com espai de conflicte i cau de la moral dominant i la dona portada pels condicionants socials i de les generacions passades i que la condicionen a l’hora d’esdevenir ella mateixa. Tot això ve emmarcat amb situacions de violència. No només física. I aquest còctel va provocant ferides a les protagonistes, ferides que en alguns casos no arriben a tancar-se i en altres es fan presents en forma de cicatriu. I acompanyades d’aquestes ferides i cicatrius, les protagonistes intentaran tenir la millor vida possible i provaran d’escapar del niu familiar que les ofega. Els fets que es narren no estan ubicats temporalment de forma expressa perquè les històries que hi transcorren poden ser atemporals. Els diferents models de personalitats que s’hi representen crec que són una mostra de la realitat actual però també ho poden ser de l’època de les nostres avantpassades.
– És Porreres o un altre poble del Pla de Mallorca, un bon espai geogràfic per a una novel·la?
La història podria transcórrer a qualsevol poble de Mallorca. Jo l’ubic prop d’un poble imaginari, Albàrcola, i que d’aquesta manera sigui el lector qui faci les connexions entre Albàrcola i el seu propi poble. Preferesc no centrar-me en un lloc real perquè això em podria limitar a l’hora d’escriure, haver d’enfocar-me més en el que existeix i no deixar tan lliure la imaginació.
– Hi ha algun fil conductor que uneixi les dues històries?
A ambdues, a part de tenir importància el que els va succeint als protagonistes, incidesc en el rerefons psicològic, en el perquè de determinants comportaments i en el llegat intangible dels nostres avantpassats que condicionen els nostres comportaments.
– Contàreu que escrivíeu relats curts fins que vàreu decidir fer una novel·la i publicar-la, és a dir, enfrontar-vos als lectors i a la crítica, com vàreu viure aquesta experiència?
El fet de saber que la gent llegirà el que has escrit genera un cúmul de sensacions diferents: alegria, pànic, satisfacció… A mi m’ha alegrat molt trobar-me persones que m’han dit que varen llegir “Inconvenient” i que ara frisen de llegir “Niu de serps”. Sobretot quan són persones que no conec de res i m’aturen pel carrer per comentar-me aspectes de la novel·la que els han arribat més o personatges que els han provocat reaccions diverses. Cada lector es pot sentir més identificat amb un o amb un altre personatge o arribar-li més una situació que una altra. El balanç que en faig fins ara ha estat molt positiu. Evidentment, ara tenc l’endarrer de saber com arribarà “Niu de serps” als lectors i lectores.
-Vàreu fer una presentació de gala per les festes de Sant Roc…
Sí, fou més que una presentació d’un llibre. El grup Tallats de Lluna, del qual en form part, va fer un tast de la novel·la,llegint alguns fragments i intercalant-hi tres cançons, de les quals dues es varen escriure expressament per a l’acte de presentació del llibre . Una fou escrita per na Caterina Sureda i l’altra per en Lluis Sastre. També voldria destacar la intervenció den Miquel Mora, que va ser l’il·lustrador de la portada del llibre.
-Hi haurà una nova novel·la? Algun altre projecte creatiu?
Jo continuaré escrivint perquè m’apassiona. Si arribarà a sortir o no una nova novel.la, això no ho puc assegurar.
