La consellera de Salut, Manuela García, va admetre ahir dimarts en roda de premsa que el Govern no té dades de quants metges no arriben o abandonen Balears pel català i que serà complicat avaluar l’impacte d’eliminar el requisit lingüístic com a mesura de captació de professionals. Fou en la roda de premsa de presentació del decret llei de mesures urgents per captar i fidelitzar professionals sanitaris aprovat pel Consell de Govern.
Partits polítics, entitats i associacions i col·lectius representants de metges s’han mostrat contraris a l’eliminació del català com a requisit per a accedir a un lloc de feina a la sanitat a les Illes Balears. Més per Mallorca, EL PI i PSIB han coincidit en el retrocés que suposa per a la llengua pròpia la mesura adoptada pel Partit Popular. Així mateix, també han mostrat el seu rebuig l’Obra Cultura Balear o el sindicat STEI entre altres. Per la seva banda el Col·legi Oficial de Metges diu que és el cost de la vida i no el català el que lleva metges les Illes.
MÉS PER MALLORCA
Des de MÉS per Mallorca han emès un comunicat amb el qual rebutgen frontalment l’eliminació del requisit de llengua catalana als
professionals sanitaris que ha aprovat avui el Govern de les Illes Balears, en la mesura en què no resoldrà la manca de professionals sanitaris i, en canvi, agreujarà la situació dels drets lingüístics dels catalanoparlants en l’accés a la salut”. Així s’han expresat la diputada ecosobiranista, Maria Ramon, qui ha afegit que “MÉS per Mallorca lamenta profundament que la llengua catalana torni a ser el cap de turc de la manca de personal sanitari, quan, en paraules de la pròpia Consellera de Salut, Manuela Garcia “el dèficit de professionals sanitaris és compartit amb Europa i Espanya i els problemes de les Illes Balears són similars a la resta del món”.
EL PI
El president d’El PI-PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS, Tolo Gili, assegura que “s’ha demostrat que la falta de metges no té res a veure amb l’idioma sinó a la falta de recursos econòmics que arriben de l’Estat“. Gili insisteix: “Si per anar a les Canàries, Ceuta o Melilla els professionals sanitaris obtenen un bon plus d’insularitat i per venir a les Balears no el tenen, és normal que no vulguin venir”. Declaracions del president de la formació després de conèixer que el Govern ha decidit eliminar el requisit del català per accedir a la sanitat pública. El president de la formació explica que “El Pi lluita per una plena integració de la nostra llengua en tots els àmbits de la vida. No entenem o permetem que de cada vegada més només es margini la nostra llengua que és la dèbil i la que hem de protegir”, assegura Gili.
PSIB
Per una altra banda, el PSIB ha denunciat que l’eliminació del català com a requisit “acabarà devaluant la sanitat pública perquè suposarà una pitjor atenció sanitària”. Així mateix, el portaveu parlamentari socialista Iago Negueruela, ha insistit en el fet que “la mateixa consellera de salut, quan era presidenta del Col·legi de Metges, reconeixia que no tenia cap constància de fuga de professionals pel català”. Per això, consideren que el PP “vol donar solucions a problemes que no existeixen, amb una decisió que acaba devaluant la sanitat pública perquè es deixen de demanar habilitats als professionals sanitaris i suposa una pitjor sanitària quan la ciutadania es dirigeix al sistema sanitari”.
COL·LEGI OFICIAL DE METGES
Així mateix, el president del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB),Carles Recasens, en declaracions a IB3TV, ha tornat a defensar la seva postura front de la polèmica de la llengua: Culpa el cost de la vida, i no el català, del dèficit de facultatius. “La capacitat d’adaptar-se i d’aprendre del metge és molt alta per això creim que l’idioma, en aquest sentit, no és una barrera”. “El metge està disposat a marxa a Alemanya a Anglaterra i aprendre nous idiomes i adaptar-se a noves cultures”, ha apuntat Carles Recasens.
OCB
Per la seva banda, L’Obra Cultura Balear (OCB) avisa la presidenta Margalida Prohens que, amb aquesta decisió, “vulnera el dret dels ciutadans catalanoparlants de les Illes Balears d’utilitzar la nostra llengua a l’àmbit sanitari i recorda novament, a Prohens, que cada vegada que el PP ha fet polítiques contra la llengua catalana, s’ha topat amb una societat mobilitzada, disposada a defensar-la”. Així mateix, l’OCB manifesta que “la mesura presa pel Govern no s’adiu amb l’art. 14.3 de l’Estatut d’Autonomia que reconeix el dret dels ciutadans a dirigir-se a l’administració en qualsevol de les llengües oficials i que sense una capacitació lingüística adient del personal sanitari, l’exercici normal del dret d’opció lingüística esdevé paper banyat. L’OCB recorda que el PP incompleix el seu programa electoral (apartat 3.6.1.), que es fixava com a objectiu “Garantir l’atenció al públic en qualsevol de les dues llengües cooficials” per part de l’administració”.
PROHENS
La presidenta del Govern, Margalida Prohens, defensà que “el que vulnera més el dret de la ciutadania és no tenir metges” després de ser preguntada pels mitjans pel decret que extingeix el requisit del català per a exercir com a sanitari en la sanitat pública. “La primera cosa és la salut”, afegí Prohens. “He dit moltes vegades que el requisit del català no és l’únic problema de la manca de metges a les Illes Balears però com han reconegut tots els sindicats i professionals sanitaris és un element dissuasori”, apuntà.
Així mateix, la consellera de Salut ha anunciat que la Conselleria de Salut “procurarà que, una vegada dins de l’Administració, les persones que no tinguin un determinat nivell de català puguin formar-se o millorar en el coneixement de la llengua catalana, amb la col·laboració de l’Administració, per mitjà del foment dels cursos adequats, per facilitar als ciutadans el dret d’utilitzar qualsevol de les dues llengües oficials en les seves relacions amb l’Administració. Igualment, els procediments de provisió de personal valoraran com a mèrit els diferents nivells de coneixements de català”.