Diuen que no hi ha temps que no torn i aquest, el present, podria ser el moment de la llana. Aquesta fibra natural utilitzada des de temps immemorials pot tenir una nova vida a Mallorca però pel mateix ús ancestral d’abrigar-nos de les inclemències del temps i de la vida.
L’empresa Poraxa de Porreres ha llançat el projecte Aislan, una pionera iniciativa que consisteix a utilitzar la llana de l’ovella per a l’aïllament tèrmic i acústic en el sector de la construcció, és a dir, dels habitatges.
El gerent d’aquesta empresa, Antoni Garí, explica que “la llana d’ovella balear és un dels millors aïllants que existeix tant tèrmic com acústic i es caracteritza també per la seva transpirabilitat. Això el converteix en un material fantàstic per al seu ús en l’aïllament de construccions”.
Garí afegeix que fins ara el seu ús en la construcció “no ha estat possible a causa de la inexistència d’un tractament per evitar s’arni i que sigui capaç de garantir la inalterabilitat d’aquesta matèria a llarg termini”. La solució ha estat fer estudis fins a aconseguir patentar un producte que protegeix la llana. En aquest sentit, Garí apunta que “no hi havia res que pogués garantir la durabilitat de la llana per poder-la usar com a aïllant per a la construcció. Anàrem a un centre tecnològic, li exposarem la idea i el desenvolupàrem“.
DOS USOS
De tot plegat, s’han tret dos productes. Una làmina de cinc mil·límetres que es col·loca enterra sobre el forjat, a sobre hi va el formigó i després les rajoles. “És una làmina anti impacte que t’atura el renou quan mous una taula o una cadira”, explica Garí.
Per altre costat, hi ha l’Aislan per a parets i façanes i altres espais de la construcció que surt amb 80 mil·límetres d’espessor, però que es pot fabricar a mida, i que es pot col·locar per aïllar tot l’habitatge. “Pot anar col·locat a interior o exterior, però ara per ara només farem exterior. El motiu és que nosaltres hem fet proves, assajos, estudis… totes les proves han donat resultats molt bons. Però volem estar encara més segurs i l’estratègia que seguirem els propers dos o tres anys serà posar l’aïllament a l’exterior de la casa”, explica.
EL VIATGE DE LA LLANA
Garí fa dos cèntims del curs que segueix la llana bruta des que la compren a la Cooperativa del Camp Mallorquí: “El procés de rentada de la llana és el més complicat. El que feim és enviar la llana a rentar a la península. Després el procés de cardar i punxonar que també es fa fora de Mallorca i la duim cap aquí per posar-la a la venda”, explica.
Aquest procés ara per ara és impensable fer-lo a Mallorca. “Es podria plantejar però en aquests moments és inviable perquè les quantitats que es podrien fer aquí serien molt petites i els costos es dispararien. No seria rentable muntar les màquines aquí per la poca quantitat de llana que es produeix i perquè tendries les màquines aturades vuit o deu mesos. Això no seria rentable perquè la inversió rondaria els dos milions d’euros”.
“En el futur es pot plantejar? Sí, el que passa és que la tecnologia ha d’evolucionar un poc més i hi ha d’haver fabricants de maquinària que apostin per fer netejadores més petites, més modernes i el mateix amb les cardadores. És a dir, la llana té unes propietats fantàstiques però el sector no ha evolucionat els darrers 200 anys. Fa 40 o 50 anys, amb la vida moderna, se va anar substituint per fibres sintètiques. Per exemple, en el sector tèxtil el problema és fer-la neta, la gent avui no vol rentar a mà. Però ara a poc a poc està canviant i la tendència sembla que és anar cap a productes naturals”.
EL FUTUR
A Balears es produeixen cada any entre 250 i 300 tones de llana d’ovella que en la seva major part acaba sent rebutjada. En aquest sentit, Garí apunta que “si Aislan es consolida pel sector de llana serà molt interessant. Primer de tot, ja ho pagarem a un preu digne. Nosaltres ens hem compromès a pagar a 20 cèntims el quilo de llana bruta de la qual se n’aprofita el 50% perquè quan el dus a rentar entre la suor de l’ovella, la terra, l’herba i porqueria, la meitat se’n va de pes”.
Pel que fa als ramaders, El gerent de Poraxa apunta que “els ramaders ens fan arribar que estan superesperançats i contents i que esperen que això vagi bé perquè ara per ara la llana es considera un residu”.
Aquest projecte ha resultat guanyador a les “Idees Innovadores” en l’edició 2023 dels Premis Cercle d’Economia de Mallorca. El jurat va valorar “la seva proposta d’un innovador sistema d’aïllament per a la construcció confeccionat amb llana d’ovella balear”.