skip to Main Content
EntrevistesMontuïriPorreresVilafranca

Margalida Garí: “La lluita contra una direcció autoritaria nova de l’IES que no coneixia el centre va unir molt als alumnes”

Nova entrevista del cicle “Referents dels IES Sineu i IES Porreres” a una vilafranquera, Margalida Garí Barceló (1995). Va estudiar filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (2013-2018). Després va fer un màster de formació del professorat (2018-2019). He estat tres anys professora d’ESO i Batxillerat del 2019 al 2021. Aquest darrer any va fer el postgrau d’assessorament lingüístic i serveis editorials de la UB i va començar filologia catalana a la UOC, que encara ara estudia.

-Quins anys vàreu estar a l’institut i quins records teniu del pas per aquest centre?

-Vaig anar a l’IES Porreres els anys 2007-2010. Tenc molt bons records de Porreres, perquè en aquell moment érem molt poquets i era molt familiar. Després els vilafranquers vàrem anar a Mossèn, a Manacor, i és un altre tema. Ni millor ni pitjor, però diferent.

– Alguna anècdota divertida o no tant que recordeu?

-Sí, qualque anècdota tenc sí, però record amb especial dolçor el darrer any allà. Va entrar una directiva nova, que no ens va caure gaire bé: era un equip amb unes mesures molt autoritàries i sense gaire coneixement de quin era l’ambient i com funcionava l’IES. Era una directiva molt distant i molt estricte amb els alumnes. Per exemple, un que aleshores era el nostre professor d’ètica després acabà anant a llistes d’un partit d’extremadreta. La lluita contra aquestes dinàmiques i mesures record que ens va unir molt als alumnes.

-Sabieu quina carrera volieu fer quan careu començareu a l’IES?

-No, quan vaig entrar a Porreres no tenia ni idea de res, ni tan sols si era més de lletres o de ciències. Després, me vaig anar configurant més cap a ciències, era bastant de matemàtiques i dibuix tècnic. Però en descobrir la sintaxi, vaig virar completament cap a aquest camp i, per això, vaig acabar fent clàssiques.

– A què vos dedicau?

-Actualment tenc dues feines. Soc autònoma i em dedic a fer correccions, traduccions i adaptacions per a diferents editorials i, des de gener, soc lectora de català a la Universitat de Guadalajara, Jalisco. Els programes de lectorat de l’Institut Ramon Llull tenen l’objectiu de difondre la llengua i cultura catalana arreu del món. I això és, bàsicament, el que faig allà.

-Com és el perfil d’alumnat de Mèxic que vol estudiar català?

Podem separar l’alumnat de Guadalajara en diferents branques: gent amb estudis avançats en lingüística o en filologia hispànica que volen conèixer una altra llengua romànica; gent que vol aprendre català perquè vol anar a estudiar a Barcelona i, després, hi ha un grup de gent que ve sobretot per “Merlí”, la sèrie que va tenir un boom enorme i va fer que molta gent volgués aprendre català. En general, els grups són bastant reduïts però això fa que puguem fer activitats més diferents i que la seva implicació sigui més gran. L’Institut Ramon Llull també ofereix estades lingüístiques arreu dels Països Catalans i els alumnes hi poden anar quasi gratuïtament: només s’han de pagar el vol. Clar, coses com aquestes fan que s’enganxin a la nostra llengua. Normalment, el cursen dos anys o dos anys i mig i amb aquest temps arriben des d’un B1 a un C2. És increïble que en un context no catalanoparlant la gent pugui arribar a aconseguir aquests nivells. Després aquí tenim els problemes que tenim… Això prova que és fàcil assolir un nivell de català en poc temps, si parteixes d’una altra llengua romànica. Fa poc hi va haver una lectora a Guadalajara que era de Pollença i va ensenyar la variant balear als seus alumnes, cosa que jo també estic fent, i em trob alumnes seus pel carrer que em diuen “Uep, Margalida, com anam? Marxa?”, en perfecte mallorquí. És important la tasca de l’Institut Ramon Llull d’enviar lectors de diferents variants de català perquè si no sempre ens quedam amb el català central. Hi ha molts de lectors del País Valencià o de les Illes Balears i amb ells parlam que ens hem de deixar un poc d’aquesta hegemonia del català central i ensenyar les nostres variants, sense cap classe de complex. Els mallorquins sempre hem tengut el clixé de graciosos, d’accent exòtic o similars i, en fi… Totes les parles catalanes haurien de rebre el mateix reconeixement.

Hem de deixar de folkloritzar-nos i ens han de deixar de folkloritzar, sobretot. Mallorca és molt més que ensaïmada, Tomeu Penya, boleros i articles salats. Som molt més que una postaleta i un “sa roqueta”.

– Ens deis una frase per acabar de convèncer algun alumne actual de l’IES que vulgui estudiar el mateix que heu estudiat?

-Els diria que si és lo que volen fer, endavant: que no tenguin por i s’hi tirin. Avui dia ses carreres d’Humanitats o ses que no tenen un resultat visiblement immediat o un reconeixement sempre són jutjades i criticades. En fi. Estudiar el que un vol i continuar passant gust estudiant és la millor elecció que un pot fer.

Back To Top