Skip to content
AlgaidaArianyCostitxEntrevistesLloret de VistalegreLlubiMaria de la SalutMontuïriPetraPorreresSant JoanSanta EugeniaSencellesSineuVilafranca

Guillem Vanrell: “La simpatia de la gent del Pla val molt la pena, cal aturar-nos a escoltar-la”

Guillem Vanrell Rapinya

Guillem Vanrell Tomàs (Algaida, 1974). En Guillem de can Rapinya s’ha fet famós aquests darrers mesos per les seves aparicions al programa d’IB3 Emplatam. Una programa que ha servit als municipis de la comarca del Pla per donar a conèixer a la resta de Mallorca i de les Illes algunes de les singularitats del Pla. No obstant això, en Guillem fa anys que té la dèria de la gastronomia dins el cap, o a la panxa. Fa més de vint anys que treballa de Cap d’Obra al Grup Sampol. Una empresa que li ha permès conèixer i viatjar pel món. A Emplatam ha compaginat dues de les seves passions, trescar per conèixer coses, en aquest cas del Pla i la gastronomia.

– La vostra passió per la gastromonia vós va dur a impulsar la Societat Gastronòmica d’Algaida, com funciona i com sorgí aquest espai?
Sí, vaig ser un dels fundadors i impulsors i n’he estat president fins aquest any. Trobava que era necessari fer un canvi. L’entitat la vam fundar juntament amb en Toni Amengual de Gràcia i Margalida Fullana, actual batlessa d’Algaida. Durant els primers anys anàvem fent activitats i coses d’una manera desordenada. Es feia una festa de tapes, idò en fèiem, una altra cosa idò nosaltres hi érem. Però va arribar un moment que considerarem que havíem de tenir un local. Per això vam decidir sonar la passa i això, a la vegada, va servir per unir-mos. Per fer el local calien recursos econòmics i també pensàrem que podíem ampliar la proposta a més gent del poble. Així que vam crear un local on podem fer activitats més concretes. I, ara, arribats a aquest punt creia que era necessari passar el relleu a nova gent que pugui posar els seus punts de vista.

– Després de tants d’anys de trajectòria que creis que ha significat per Algaida aquesta associació?
Crec que li hem donat un valor al poble. No sols en l’aspecte gastronòmic sinó de fer una activitat més. Som un poble ric amb activitats culturals i nosaltres el que hem fet ha estat aportar el nostre granet d’arena. Hem donat contingut al poble d’una cosa que no hi era. Hem intentat afegir coses amb un punt de qualitat i d’innovació. Per posar alguns exemples, hem fet sopar de Cinema i gastronomia. Posàvem el tràiler d’una pel·lícula i Joan Carles Palos ens parlava d’aquell film i trèiem un plat relacionat amb aquell tràiler. Després férem un tasta sons. Va ser un concert en directe del cantautor Joan Miquel Riera i relacionàvem el plat amb les cançons. El mateix férem amb un sopar maridat amb bandes sonores. Amb aquestes coses la gent queda ben contenta, encantada, ja que són coses a les quals no hi estam acostumats. Hem fet tasts de vins de tota classe, excursions culturals-gastronòmiques… i contínuament feim tallers. N’hem fet per a joves, de cuina de tots molts d’indrets del món… però també hem fet tallers de cuina de subsistència, ensenyant a dones de mitjana edat per a poder utilitzar, per exemple, els ciurons que els donen els Serveis Socials i que no els saben cuinar.

– També he sentit parlar de les vostres Converses peus davall taula…
Sí, aquest és un cicle en el qual convidàvem una persona amb coses a contar. Precisament el començarem amb l’empresari montuïrer, finat recentment, Gabriel Sampol. El darrer participant d’aquestes converses ha estat l’actor manacorí Toni Gomila. El que feim és convidar-los a dinar i després ells ens expliquen coses de la seva vida. Intentam que venguin quan encara acabam de fer el dinar, així ells ja s’habituen a l’espai i més tard amb la panxa plena i a gust els convidats s’amollen i ens expliquen les seves coses. Per a aquestes activitats es dona prioritat als socis, però també s’obri al poble i s’apunta aquell qui vol.

– Com surt la idea i la proposta d’Emplatam?
Va ser el resultat d’una altra curolla. Vaig comprar el camió que surt en el programa, és una idea un poc americana, però sempre m’havia fet il·lusió això de poder menjar al carrer i parlar de tu a tu. Aquí pel que fa a permisos està prohibit. Sols ho pots fer quan hi ha una activitat més gran. És a dir, si hi ha mercat o un concert pots anar-hi. Idò bé, tenia aquesta furgona, com jo l’anomèn, i va ser el temps de la pandèmia i donant voltes del que faria. Vaig ajuntar dues idees, m’agrada molt la política, i sempre he cregut que, en general, els polítics estan molt mal vists. Així que vaig pensar que d’aquesta manera els podríem donar un poc d’humanitat, ja que crec que en molts casos no es mereixen el que la gent els feim, reben més del que els tocaria. Així que vaig escriure una proposta. També pensat amb una frase de Toni Gomila que me va quedar a dins. Va dir: Algaida? Algaida és aquell poble que hi ha al costat de la carretera i on hi ha Cal Dimoni. Però no sé què és Algaida més enllà d’això. I vaig pensar que havíem de posar remei a aquesta frase.

Emplatam
La periodista Inès Mateu i Guillem Rapinya foren els conductors del programa d’IB3 Televisió, Emplatam.

– I a partir d’aquí entre en joc la Mancomunitat del Pla?
Sí. Realment els batles es va fer seva la idea i m’encoratjaren encara més a tirar endavant el projecte. Llavors vam parlar amb el montuïrer, Miquel Verd, de la productora Singular i va ser ell qui va donar format televisiu a la meva proposta. Quan em van dir que el projecte tenia el vistiplau per jo va ser una gran satisfacció. A mi m’agrada molt la gent, estar amb gent, conèixer gent nova i vaig passar molt de gust.

– Quines han estat les sorpreses que vós n’heu duit dels pobles del Pla?
M’ha sorprès una cosa de caràcter personal. El molt que desconeixia aquests pobles. Som del Pla, tota la meva joventut, quan amb 14 anys podíem anar amb motoret i fora casc anava per tot, a les revetles… idò desconeixia moltes coses. Santa Eugènia, poble limítrof amb Algaida, idò la meitat del que vam mostrar al programa ho desconeixia. Això m’ha sorprès. Que jo tenint una relació directa amb aquests pobles desconeguis tantes coses bones com les que hi ha. I la gran quantitat de gent que hi ha la Pla que fa coses que valen molt la pena. No sols artesania… sinó la vitalitat que donen als pobles. Cada poble té les seves característiques i coses per les quals val molt la pena anar-hi. A vegades, quan anam accelerats no tenim temps d’apreciar certes coses. La simpatia de la gent, la gent val molt la pena, només t’has d’aturar a escoltar. La gent i els llocs del Pla valen molt la pena.

– Gastronòmicament, també t’ha sorprès o és una comarca més o menys homogènia?
Podem dir que és homogènia. Tots més o menys tenim la mateixa terra, els mateixos cultius… però cada poble, cada zona ha monopolitzat un producte o altre. O almenys tots tenim dins el cap que a Porreres hi ha bons albercocs, a Sant Joan bons embotits, a Vilafranca tenen els melons o a Lloret figues. Altres, com Algaida mateix no tenim un producte característic, però crec que tenim bona cuina mallorquina. En general el Pla és homogeni. La gastronomia ven. A tots ens agrada posar peus davall taula, totes les festes o celebracions de Mallorca acaben amb un bon dinar o un bon sopar. Fins i tot els polítics en els seus mítings conviden a coca.

– Quina és la vostra visió de la comarca sense platja dins una illa tan turística com Mallorca?
Sens dubte és un hàndicap. En preparar el dossier d’Emplatam és una de les coses que vaig posar. El Pla és el gran oblidat de les promocions turístiques que és fan a escala generalista. Normalment, les fotos de Mallorca, eren es Trenc, la Serra de Tramuntana, la mar… més recentment algunes imatges de ciclistes. Però el Pla de Mallorca no ha tengut unes grans promocions i, tal vegada, conservam el que tenim a causa d’això. Ara amb el turisme vacacional tal vegada la cosa canvii. Fins ara sempre hem venut el turisme de platja i canviam el xip. Es vol un turisme de qualitat i aquesta qualitat la podem donar el pobles d’interior perquè som autèntics encara no ens hem pervertit com si ho ha fet la vorera de mar. Ara bé, tampoc no ens hem de vendre del tot.

– Veis una segona temporada d’Emplatam?
Oh!, seria ideal. Si fos per jo, ho faria de totes les Balears. Però ara cal que els nous batles s’agombolin a les cadires. Intentaré que hi pugui haver més temporades. Crec que la gent ha passat gust d’escoltar-nos, de veure les coses i els hi ha agradat. Hem complit un 110% de l’objectiu que teníem. Ara a veure si podem donar a conèixer la resta de les Illes.

Back To Top