Sandra Rebassa (sa Pobla, 1988) és Historiadora de l’Art i tècnica en gestió del Patrimoni cultural del Bisbat de Mallorca. Ella forma part de l’equip multidisciplinari que s’encarrega de gestionar i coordinar les tasques de conservació i restauració del Convent Concepcionista Palau de Sineu. Després de 400 anys d’ús per la comunitat de monges, i uns anys tancat, l’equip de Patrimoni del Bisbat foren les primeres persones que tornaven a obrir calaixos i miraven que guarda aquesta joia del Pla.
– Quina ha estat la vostra tasca en el convent de Sineu?
– Com a tècnic en gestió del patrimoni cultural del Bisbat de Mallorca les tasques i els projectes que duem a terme són certament variats. Començant per l’organització i gestió d’actuacions en matèria de conservació de patrimoni; el disseny de projectes i programes culturals; l’elaboració de plans estratègics vinculats a la recerca, conservació i difusió del patrimoni cultural sempre vinculat a la Diòcesi. El Palau-Convent de Sineu és un d’aquests projectes que tenim en marxa i que gestionem des de la Vicaria de Patrimoni Cultural del Bisbat de Mallorca. L’inici de l’acció cultural i patrimonial envers el Palau-Convent suposà una decisió valenta i molt raonada. Des d’un primer moment tot l’equip tingué clar que l’oportunitat de conservar la memòria de les religioses Concepcionistes passava per un tractament rigorós de tots els béns que es conservaven. Llavors l’inici de les tasques passava per l’anàlisi de la situació, la definició de les necessitats i la programació de les actuacions; conscients de la gran responsabilitat que requeia sobre nosaltres i tenint molt clar la cura amb què es tractava el BIC del qual parlem. En tenir sistematitzada i tractada la informació inicial i havent realitzat el preinventari, no dubtarem a plantejar la necessitat de difusió i divulgació, no solament de tota la tasca que estem duent a terme, sinó també de la història de la comunitat de religioses i del mateix Palau. El disseny i producció de l’exposició així com de les visites guiades ha estat el resultat que, de moment s’ha materialitzat. Queda molta tasca per fer, i continuarem treballant en el projecte perquè aquest bé patrimonial sigui conservat i estimat per tota la comunitat.
– Vàreu parlar de la formiga blanca. Ha posat objectes de gran valor en perill? Hauria pogut passar a l’església conventual?
– La qüestió de la formiga blanca és un dels temes més complexos amb els que, fins aleshores, ens hem hagut d’enfrontar. Des del moment en què se certificà l’afectació s’activaren els mecanismes per tal de dur a terme les passes necessàries per al seu tractament i tractar d’aturar el seu desenvolupament. El Palau-Convent de Sineu és un bé de gran valor patrimonial, material i immaterial, per la qual cosa l’afectació de la formiga blanca al bé no fou una bona notícia; com no ho és cap plaga ni les degradacions que puguin sofrir determinats elements. És important notar que el tractament que s’està duent a terme sobre les bigues afectades té un objectiu intervencionista, però sobretot, preventiu. La importància de posar el focus en l’eliminació de la colònia permet no només que s’aturi la degradació activa, sinó que es tracti d’evitar la degradació d’altres béns no afectats; no solament del mateix Palau-Convent sinó de tot el seu entorn.
El Palau és un bé de gran valor patrimonial, material i immaterial, per la qual cosa l’afectació de la formiga blanca al bé no fou una bona notícia
– Durant la jornada de portes obertes vam poder veure objectes etnològics del dia a dia de les monges. Un cop restaurats quin serà el seu futur?
– El fons etnogràfic del Convent Concepcionista Palau de Sineu conforma un fons molt nombrós. Actualment, s’ha iniciat la fase d’inventari, conservació i restauració d’aquells elements més delicats, de naturalesa vegetal. L’objectiu és doble: propiciar la seva conservació i evitar futures degradacions, així com tenir un coneixement més exhaustiu dels elements que conformaven el dia a dia de les religioses i, per tant, conèixer i recuperar la seva memòria. Es tracta d’unes tasques àmplies i àrdues. De moment assegurem la seva preservació i en realitzam un primer estudi, els resultats del qual volem que, en el seu moment, siguin objecte de divulgació de la vida que es duia a terme dins el convent.
– També vam poder veure un betlem dins una vitrina. Pertany al Mestre de les Verges Rosses?
– Aquest betlem és un clar exemple de la dinàmica habitual del convent. Per una banda, hi ha les figuretes que deuen provenir d’un o més betlems antics de la comunitat. Amb elles, les monges elaboraren una nova escenografia amb materials més moderns i afegiren figures que res tenien a veure amb la composició original. Podem dir que les figures sí que són del taller manacorí conegut com de les “Verges Rosses”, però que la composició és original de les monges.
– Quines altres peces mobles en destacaríeu de dins el convent?
– No som massa partidària de les classificacions tipus top ten, ja que és una fórmula que aconsegueix la divisió del concepte patrimonial més que no pas la visió de conjunt. Depèn molt d’on es posa el focus de valoració i sobretot, de quin és aquest focus. M’agrada més pensar en una visió de conjunt patrimonial, vinculada al concepte d’esperit de lloc que defensa Viel.
– El 1996 l’abadessa del convent, Sor Maria Anunciació, explicava a la revista local, Baula, això: “L’edifici fou donat per Felip II. També es conserva el pergamí de la carta de donació. Després donya Francisca Puigdorfila va fer donació de la seva possessió a Sant Joan anomenada Hortella de damunt el pont”. Què ens en podeu dir d’aquest pergamí? És a dins el convent?
– L’any 2018, i amb totes les mesures i autoritzacions del Consell de Mallorca, l’arxiu històric es va traslladar i dipositar a l’Arxiu Diocesà de Mallorca. Allà va ser catalogat i digitalitzat, on avui en dia es pot consultar sense cap problema per tots els usuaris que així ho desitgin. El pergamí, com a part integrant de l’arxiu, també va seguir el mateix destí. Hem de tenir en compte que, seguint el criteri d’unitat de fons, amb l’extinció de la comunitat de concepcionistes, l’arxiu de la comunitat quedava tancat i inalterable; i per criteris de conservació no era recomanable que quedés dins el convent deshabitat. Però no amb la resta de béns, com puguin ser quadres o béns etnològics, que encara romanen tots dins el convent.
El pergamí o carta de donació de Felip II, com la resta de l’arxiu històric es va traslladar i dipositar a l’Arxiu Diocesà de Mallorca
– Mossèn Francesc Vicens parlà que la prioritat encara és tornar a dotar el convent d’una comunitat de monges. Què pot significar això pel patrimoni allà existent?
– És important continuar amb la tasca que duem a terme des de la Vicaria de Patrimoni Cultural del Bisbat de Mallorca per a tenir un control sobre els fons conservats. Mantenir un bé cultural en ús no és contraproduent per al seu manteniment, ans al contrari. Si bé l’arribada d’una nova comunitat de religioses és més que present, també ho és la voluntat de mantenir el vessant cultural del bé, tal com s’ha anat manifestant.
– La memòria oral entorn del convent s’ha pogut conservar d’alguna manera?
– Considerem que la recuperació de la memòria oral és cabdal en el procés de conservació patrimonial. Si bé és cert que la recuperació de la narració directa de les religioses no ens ha estat possible a causa de l’esdevenir dels mateixos successos; intentem recuperar-la de forma indirecta. Analitzar, paral·lelament, els diferents elements materials que es conserven i les publicacions o enregistraments visuals i sonors que anam localitzant ens aporta una informació valuosa en aquest camp. No hem d’oblidar la gran tasca feta per Andreu Ramis Puig-gros, Joan Vanrell i Macià Puig-gros en aquesta línia.
– Si no s’aconsegueix trobar una comunitat quin creis, com a tècnica en Patrimoni, que ha de ser el futur del Palau?
– És una pregunta certament complexa i per a la que no tinc resposta. Com qualsevol agent que treballa amb la gestió patrimonial, el que volem és la conservació del bé. No hi ha una solució única i vàlida, són molts factors que li atorguen significat i que es conjuguen entre si. El que sí que és cert que la conservació del Convent Concepcionista Palau de Sineu ha d’anar de la mà de la seva difusió i el seu ús. Només podrem conservar i valorar el que coneixem i apreciam.