skip to Main Content
EntrevistesLlubiSineu

Maria del Mar Planes: “Vist amb perspectiva que et facin elegir carrera amb desset o divuit anys és precipitat”


La secció “Referents dels IES Porreres i IES Sineu” estrenam avui l’institut sineuer amb una exestudiant de Llubí. Maria del Mar Planes Mariano (1995) és graduada en Enginyeria Química per la Universitat de Barcelona. Actualment, treballa com a tècnica en una empresa distribuïdora del sector de les instal·lacions i la construcció. Per posar l’entrevista en context recordam que a l’IES Sineu acull alumnat d’Ariany, Costitx, Lloret, Llubí, Maria, Petra, Sant Joan, Sineu i Sencelles.

– Quins anys vàreu estar a l’IES Sineu i quins records teniu del pas per aquest centre?

– Escarrufa només de pensar-ho, ja ha passat molt de temps! Hi vaig estar de l’any 2007 al 2013.  Un dels millors records que crec que tenim tots els alumnes de l’IES Sineu és el fet de conèixer a gent de tants de pobles diferents. Així com passen els anys acabes fent amics (o coneguts) de molts de pobles i crec que això és una cosa molt guapa. És veritat que aquest fet també ha fet que no es mantingui el contacte de la mateixa manera que amb la gent del teu poble, però trobar-te a una verbena una nit d’estiu i repassar batalletes d’aquells temps sempre és un gust. Pel que fa al professorat, sempre recordaré na Toto professora de geografia i tutora a 3r d’ESO implicada fins a dir basta! Avui en dia coincidir amb ella per Sineu i com diria fer un Kit-Kat és molt agradable.

– Alguna anècdota divertida o no tant que recordeu?

– Record que quan varen acabar les obres del pati nou hi havia un caminet de terra amb una barrera al final. Podríem dir que era pràcticament tradició fer la xerradeta caminant fins al final del camí, tocar amb el peu la barrera i tornar enrere. Tothom que arribava al final del caminet feia el mateix. No ho fèiem a manera de ritual perquè pensàssim que ens donava sort, sinó que era més que s’excusa per fer el passeig i la xerradeta, ens miràvem i dèiem: Anam a tocar la barrera? La veritat que fa uns anys una amiga de Sa Pobla actualment professora, va tocar-li fer una substitució a l’institut de Sineu i em va contar que els alumnes feien això i em va fer molta il·lusió que la “tradició” continuï. No fa molt d’això, però em deman si avui en dia encara ho fan! 

Vareu estudiar Enginyeria Química, sabieu quina carrera volieu fer quan careu començar a l’IES?

– L’única cosa que tenia clara era que m’agradava estudiar i no descartava cap carrera pel repte que podia suposar, però mai vaig tenir clar quina carrera volia estudiar. Vist en perspectiva diré que consider que decidir amb 17 o 18 anys els nostres futurs és una mica precipitat sobretot si l’educació que hem rebut ha estat un purament teòric i amb això venc a dir que no es dedicava especialment atenció a aquelles habilitats i competències útils i necessàries en el món laboral.  De fet, record que una professora que m’agradava molt com a consell per ajudar-me a elegir va demanar-me: “Quines són les assignatures que millor et van? Quines t’agraden més?”. Les respostes a aquestes preguntes no crec serveixi de gaire. Per altra banda, al departament d’orientació, en aquell moment format per una única persona, quan vaig demanar informació i ajuda l’única cosa que vaig obtenir van ser dos llibres que segurament parlaven del tema, ni ho record, i una llista de les carreres que hi havia.  Amb tot això sembla que no estic contenta amb el que vaig estudiar i no és així, però és cert que vaig elegir Enginyeria Química perquè m’agradaven les matemàtiques, la física i la química i no vaig basar la meva decisió amb cap altre factor. Pot ser ara i després de treballar aquests darrers tres anys en el món de la construcció d’habitatges unifamiliars, hauria estudiat arquitectura o enginyeria d’edificació. 

A què vos dedicau?

– Després d’acabar la carrera vaig cercar feina a una enginyeria dedicada exclusivament a la indústria química, però com a bona mallorquina tenia clar que volia tornar a sa roqueta i aquí no hi ha gaires opcions. Entre les possibilitats hi havia la feina de laboratori, però mai m’ha agradat el laboratori. Actualment, faig feina al departament tècnic d’una empresa distribuïdora d’equips i material per a la construcció i instal·lacions assessorant i donant suport tècnic als instal·ladors.

– Ens dius una frase per acabar de convèncer algun alumne actual de l’IES que vulgui estudiar el mateix que heu estudiat?

– Adaptaré una mica la típica frase de: “Una enginyeria té moltes sortides”. Li diria que l’Enginyeria química o qualsevol altra enginyeria li aportarà el coneixement i la versatilitat necessaris per poder aplicar-los a diferents funcions i àmbits. Prova d’això és que cap dels meus amics més propers de la carrera exerceix feines similars.

Back To Top