El 23 d’abril. Sant Jordi i el Dia Mundial del Llibre és una festa, una tradició ben arrelada als 14 pobles del Pla de Mallorca.
Basta pegar una ullada a les múltiples activitats que hi ha previstes a tots i cada un dels municipis aquest cap de setmana i les setmanes vinents.
Moltes d’aquestes propostes surten entorn de la biblioteca municipal de cada poble. Aquest element, la biblioteca, és un concepte que ja fou recollit al Manifest de la UNESCO sobre la Biblioteca Pública de 1994. Allà s’hi contempla aquesta institució com “un centre local d’informació que facilita als seus usuaris tota mena de coneixement i informació per a l’aprenentatge permanent, la presa independent de decisions i el desenvolupament cultural individual i col·lectiu“. És per això que la mateixa UNESCO insta a les administracions públiques a equipar les biblioteques per “proporcionar el màxim accés als nous recursos d’informació per a tots els ciutadans al marge de les seves possibilitats econòmiques, físiques o educatives“.
És per això que, per aquest primer Sant Jordi de TotPla hem volgut que fossin les persones que estan al capdavant de les biblioteques públiques dels nostres pobles les que ens recomanàssim un llibre.
De cap a cap d’any treballen i viuen envoltats de llibres i és per això que saben quina serà la proposta que més ens agradarà.
Aquí venen algunes de les recomanacions que ens han fet arribar.
Llegim?
“L’instant abans de l’impacte” de Glòria de Castro
Un dels motius que m’ha portat a triar-lo, a més que l’autora és veïnada de Llubí, és perquè tracta un tema que està a l’ordre del dia, fa raonar sobre la societat actual i el ritme frenètic que portam.
Aquesta novel·la ens fa plantejar moltes coses de cara a la societat consumista en la qual vivim actualment, realment necessitem tot allò que ens fan creure? També ens fa reflexionar sobre el fet de ser mare i les traves que ens trobem les dones habitualment, tant en el que és professional com personal independentment de si tenim fills o no.
Pens que qualsevol persona que la llegeixi es pot veure reflectida en alguna situació descrita o en algun personatge de l’obra i, fins i tot, també arribar a pensar que és hora d’iniciar el canvi.
“L’estiu que la mare va tenir els ulls verds” de Tatiana Tîbuleadc.
Fa uns quatre anys es va publicar en castellà però l’any passat es va fer en català. En el seu moment el vaig llegir en castellà i em va impactar la narració descarnada i amarga que té; és un llibre que romp tots els esquemes de les relacions maternofilials. El recoman perquè encara que sigui un llibre difícil de pair, la història que conta és bella, freda, poètica i terriblement realista.
El mateix llibre ens recomana MARGALIDA ROIG de PORRERES
L’estiu que la mare va tenir els ulls verds’, de Tatiana Tîbuleac: és una història sobre com la fatalitat podria regenerar la mala relació d’una mare i el seu fill. És aclaparadora, dotada d’una gran bellesa, decadent i malaltissa.
“Els Caps de Bou de Costitx” de Rafel Horrach i Llabrés.
Rafel Horrach és prevere i llicenciat en història, investigador excel·lent en temes d’història local, autor de diversos llibres molt apreciats arreu de Mallorca i especialment aquí al poble de Costitx. També ha escrit poesia, per exemple el llibre “Penombra i oracles per un temps difícil”.
Col·laborador de Diario de Mallorca, Última Hora i diverses publicacions especialitzades. Fou també Premi 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear. A més del llibre de la fotografia tenim el títol “Costitx, les arrels d’un poble”, “La senyera com a bandera de Mallorca”, “La formació del regionalisme catòlic a Mallorca”. El vaig conèixer de molt jove a Sóller, on era rector i allà va impulsar diversos grups de joves cristians com el MUEC. (Moviment Universitari d’Estudiants Cristians).
“El cel que ens queda” de Alejandro Palomas
És un llibre que vaig llegir fa temps, que em va agradar molt, que he recomanat molt i sempre ha tengut bona valoració.
“El cel que ens queda” és una història commovedora, sobre les dones, dones d’una mateixa família. Molt tendra, dura també, d’emocions vàries i de com generació darrera generació les dones transmeten valors, saviesa, etc.
.
“L’infern d’en Joan de Can Puig. Un mallorquí als camps de concentració nazis” de Michel Llompart amb Tomeu Canyelles.
La meva recomanació és L’infern d’en Joan de Can Puig. Un mallorquí als camps de concentració nazis (Nova Editorial Moll, 2022) de Michel Llompart Ballester amb Tomeu Canyelles i prologat per Rafel Puigserver Pou.
El llibret recull la història de l’algaidí Joan Llompart Garau (1903-1980) i l’horror que visqué quan, durant la Segona Guerra Mundial, fou empresonat als camps alemanys de Buchenwald i Plömnitz. Es tracta d’un llibre breu d’extensió, però d’un profund contingut que, en cap cas, ens deixa indiferents. Amb un llenguatge planer, sense innecessaris ornaments literaris el fill, Michel Llompart, condensa les conferències que sobre son pare ha realitzat per diversos indrets de Mallorca, a més d’entrevistes a mitjans de comunicació i documents privats de la família.
És un llibre imprescindible per a tots els que pensam que hem de conèixer una de les parts més fosca de la Història per a no tornar-la a repetir.
“El quadern gris” de Josep Pla.
Un clàssic indispensable que, escrit en forma de dietari i eminentment autobiogràfic, és tot un compendi de gèneres que es combinen a la perfecció. Un llibre on Josep Pla posa en relleu el seu mestratge del vocabulari, fent palès la seva capacitat del maneig de les paraules i del llenguatge, en definitiva.
“El color de la magia” de Terry Pratchett
Present un llibre que no és pas modern, però vos agraden els llibres de fantasia? El món de “Dragones y Mazmorras”? El difunt Terry Pratchett té una grandiosa col·lecció de llibres d’humor fent referència a tots aquests mons de fantasia. Lectura senzilla i enginyosa, brillant, innovadora fins i tot a través dels anys. Aquest és el primer llibre que vaig llegir del seu món. Capaç de fer-te riure en qualsevol moment i amb personatges que no et trobaràs enlloc més. Una de les frases que més record del llibre és: “Y se escuchó un ruido ligerísimo, como el de un mosquito bostezando.”
“Els anys” d’Annie Ernaux
Es un dels millors llibres que he llegit i que comentarem al proper club de lectura.
L’autora construeix una narració molt personal de sis dècades de la seva vida: dona veu a objectes, cançons, titulars de notícies o anuncis de cada moment històric, descriu fotografies familiars… És la crònica dels canvis de la societat francesa de la postguerra.
Rememora la seva vida a través de records, començant per la seva infantesa fins a la maduresa, tractant temes com l’avortament, la malaltia, la mort, el matrimoni i tot allò que té a veure amb la dona.
És capaç d’explicar el món i la societat a partir de la pròpia intimitat. Fascina pels temes que aborda i, també, per com ho escriu.
Ha estat guardonada amb els principals premis en llengua francesa i també amb el Premi Nobel de Literatura 2022. S’ha convertit en una figura referencia de la literatura.
Crec que és un llibre que val la pena llegir.