Skip to content
EntrevistesVilafranca

Apol·lònia Monserrat: “Un 70% de les places de lloguer turístic al Pla de Mallorca són en sòl rústic”

Apol·lònia Monserrat Febrer
Apol·lònia Monserrat.

Per acabar els seus estudis de Grau de Geografia, Apol·lònia Monserrat Febrer (Vilafranca, 2000), ha realitzat un treball per conèixer al detall la situació dels habitatges de lloguer turístics al Pla de Mallorca (2005-2021). Segons explica Monserrat “en general, el lloguer turístic ha generat forts canvis en la vida dels mallorquins i hi havia una evident falta d’estudi damunt la temàtica en el cas del Pla de Mallorca” per això en acabar els estudis va plantejar-se dur a terme aquest estudi.

Com comença la teva tasca sobre els habitatges de lloguer vacacional?
— Vaig començar per la digitalització de tots els habitatges de lloguer turístic (uns 1.200 punts) dins els 14 municipis del Pla de Mallorca que hi havia registrats. A cada punt posava el nom de l’establiment, l’any, si estava en sòl rústic o urbà i les dades de les places que ofereix cada un d’aquests punts. Un cop acabada la tasca, el que vaig fer va ser iniciar la redacció, recerca i estudiar i veure els efectes de les diferents lleis. Ara mateix seguesc estudiant damunt la temàtica i analitzant la situació de cara a la publicació d’un estudi a escala internacional amb el meu professor i llorità Miquel Àngel Coll.

Però al Pla, fins fa poc, no hi havia una gran oferta d’estades turístiques…
— Al Pla no hi havia una oferta turística tradicional sòlida, per tant, els habitatges de lloguer turístic han suposat un gran canvi. És important que a l’hora de mesurar el seu impacte es tengui en compte l’alteració que suposa damunt l’àrea d’estudi. No és el mateix que a un poble sense pràcticament oferta turística en l’actualitat hi hagi presència d’aquesta que aquest mateix fenomen es desenvolupi a la platja de Palma. No té la mateixa rellevància ni impacte per a la gent que hi viu.

— Les dades que maneja la Mancomunitat del Pla assenyalen unes 9.000 places entre els 14 municipis. És així?
— A l’hora de comptabilitzar les places turístiques d’un municipi, s’ha de tenir en compte la totalitat de l’oferta. Per exemple, les dades de l’Ibestat no inclouen el lloguer turístic, només parla d’allotjament tradicional. És un percentatge important que ha quedat invisibilitzat. Les dades ens diuen que al Pla de Mallorca hi ha aproximadament unes 9.200 places, entre tradicional i lloguer turístic, però a això encara falta afegir-hi l’oferta il·legal. Avui dia, segons les dades oficials, estam parlant que en l’oferta turística tradicional, el Pla de Mallorca suposa el 0,38% del total de Mallorca; el lloguer vacacional és l’1,86%. El que fa que els 14 municipis suposin el 2,25% total de l’oferta turística de Mallorca. Sembla poc, però estam parlant d’una zona on fins fa poc aquest ús era molt baix i, per tant, ha suposat una gran transformació.

— Aquest lloguer el feim els mallorquins?
— En part sí. Per exemple, conec diferents casos on durant els mesos d’estiu prefereixen anar a viure a un altre indret i llogar la casa. Sigui a casa dels pares sigui a una caseta de fora vila. A més, segons el que he pogut comprovar com a treballadora del sector turístic, de cada vegada els turistes opten per venir una setmana a un hotel i una altra de lloguer vacacional. No volen canviar el sol i platja, però demanen altres usos. És a dir, hi ha un tipus de turista que vol conèixer Mallorca més enllà del que ja coneix.

— Especialment al Pla hem vist un augment del lloguer a fora vila…
— L’atractiu paisatgístic i la tranquil·litat que ofereix suposa un dels seus grans atractius, però cal tenir en compte les repercussions d’aquest ús massiu. En sòl urbà hi ha problemes però no tants com en rústic. La majoria no estan connectats a la xarxa d’aigua, això suposa un desgast dels aqüífers, la contaminació pel mal estat de fosses sèptiques, consum d’aigua, electricitat… En el cas del Pla, fora vila encara es conserva bastant i ja no tant pel pagès professional com pel ‘pagès’ que ho té per hobby i que ajuda a conservar el paisatge, un dels atractius dels habitatges de lloguer turístic.

— En el vostre estudi parlau de diferents etapes per a l’evolució del lloguer vacacional. Quines són?
— Sí. Hem establert tres etapes en funció de la legislació d’aquest tipus de lloguer, basades en el Decret 55/2005, la Llei 8/2012 i la modificació d’aquesta, la Llei 6/2017. Durant la Llei 8/2012 s’assoleixen valors màxims el 2017 (434 habitatges donats d’alta en només un any) i al setembre d’aquest mateix any, es modifica la legislació i sorgeix la Llei 6/2017. Pràcticament, el que fan és fer aflorar una oferta ja existent, però que es comercialitzava il·legalment.

— I posteriorment arriba la pandèmia…
— La pandèmia ha afavorit els habitatges de lloguer turístic. Si anaves a un hotel havies de fer torns per sopar i evidentment hi havia més restriccions, en canvi, si anaves a una casa amb la família podies fer el teu camí.

Aquest model també suposa, com ja heu explicat en part, una pressió sobre el territori…
— Clar. Només posem per cas l’impacte que suposa un augment de cotxes de lloguer passant pels camins de fora vila, ja que aquest tipus de turisme generalment obliga a utilitzar aquest transport privat. Un 68,85% de les places de lloguer turístic són en sòl rústic, el que fa que inevitablement milers de cotxes passin cada dia per on fa uns anys, l’afluència era molt més baixa. Tota aquesta situació de l’habitatge de lloguer turístic ha anat en augment: la població se n’ha adonat que una part s’ha enriquit amb aquesta activitat, i han decidit sumar-s’hi per tal d’obtenir un dobler extra a partir de llogar casa seva, la casa de fora vila…

Però ara ja hi ha una consciència d’una massificació o no?
— Personalment, pens que ara hi ha més reticència al turisme. Crec que s’ha volgut passar per damunt les possibilitats que té Mallorca. No poder anar a la platja a l’agost ens molesta. El turisme ens ha beneficiat, però ara començam a ser reticents. La pregunta que jo em faig és: quina és la càrrega màxima a què podem arribar?

— Aquesta massificació de la costa s’ha estès al Pla?
— Abans el turisme intensiu es concentrava a la costa. Anava amb la polsereta i pràcticament no sortia d’allà. Ara hi ha el turisme extensiu, menys polseres però més turistes repartits, encara que no pens que actualment pugui dir-se que la massificació de la costa ha arribat al Pla. Hi ha hagut un evident augment, però no està massificat.

— El mallorquí també ven la seva terra…
— Hem arribat a un punt que el mallorquí també vol aprofitar-se d’aquests nous processos, el que ha fet que hi hagi hagut un evident canvi en el preu del sòl.

Back To Top