Si l’estiu passat molts veïnats dels nostres pobles van pujar als turons, miradors i terrats del Pla per contemplar l’històric eclipsi total de sol del 12 d’agost de 2026, el cel nocturn ja prepara una nova cita de les que fan història. El pròxim divendres 13 d’abril de 2029 (12 dies després de Pasqua), l’asteroide Apophis —una gran roca espacial de 340 metres de diàmetre (el puig de Sant Nofre fa 254 metres d’altitud) — passarà extraordinàriament a prop de la Terra i tot sembla indicar que es podrà veure amb petits telescopis o binocles des de Mallorca.
Després d’anys de seguiment i d’especulacions des que va ser descobert el 2004, la comunitat científica i agències com la NASA i l’ESA han volgut enviar un missatge de tranquil·litat absoluta: no hi ha cap risc de col·lisió amb la Terra. L’asteroide passarà a poc més de 31.000 quilòmetres de la superfície del nostre planeta, una distància tan curta en termes astronòmics que fins i tot se situarà per sota de l’òrbita de molts satèl·lits de comunicació.

MIRAR EL CEL
Tot el Pla de Mallorca i part de l’estranger no oblidaran fàcilment l’horabaixa del 12 d’agost de 2026, quan el sol es va ocultar completament davant la mirada de milers de persones. Tanmateix, la visita d’Apophis el 2029 oferirà un fenomen molt diferent, però igualment fascinant.
A diferència dels fenòmens habituals, Apophis sembla que no necessitarà grans telescopis per ser observat. Des dels camins rurals i zones amb poca contaminació lumínica de la comarca l’asteroide es veurà com un punt de llum similar a una estrella mitjana. La gran diferència és que se’n podrà apreciar el moviment en directe a mesura que creua les constel·lacions. I qui sap si col·lidirà amb algun dels satèl·lits que té la humanitat per allà.
L’ASTEROIDE
Qui en sap sobre el tema és el divulgador astronòmic, Pep Marcús. Segons explica el solleric «l’asteroide Apophis deu el seu nom al déu egipci de la mort i la destrucció, i li vam posar aquest nom a posta. Quan es va detectar per primera vegada en el 2004. I és que en aquell moment va arribar a donar un nombre d’opcions d’impacte amb la terra bastant alt —hi havia una entre 28 opcions de xocar contra la Terra—, la qual cosa va disparar les alarmes i va donar un valor important a l’escala de Palerm, que és l’eina que fem servir per mesurar la possibilitat d’impacte d’un asteroide». «Després, amb més observacions i recàlculs d’òrbita, aquest risc es va rebaixar dràsticament», explica Marcús.
«Apophis passarà a uns 30.000 quilòmetres de distància de la Terra. Això és aproximadament una desena part de la distància entre la Terra i la Lluna; és a dir, passarà molt, molt a prop. De fet, ho farà per dins del radi dels satèl·lits geoestacionaris, travessant directament la tecnòsfera que hem posat en òrbita. És insòlit que un asteroide del sistema solar creui un lloc on la humanitat ja ha posat coses».
És per això que Marcús explica que «Fins i tot podria endur-se qualque satèl·lit pel camí, però, tot i això, no hi ha cap perill d’impacte contra la Terra ni tampoc contra la Lluna. Tampoc en els següents passis previstos com el de l’any 2036. Això sí, ens brindarà un espectacle digne de veure».
Si bé és cert que Apophis s’apropa a la Terra cada 7 o 8 anys en la seva òrbita al voltant del Sol, una aproximació tan extrema i visible a simple vista com la del 2029 és un fet excepcional. Segons dades de la NASA, la freqüència amb què un asteroide d’aquesta mida (340 metres) passa tan a prop de la Terra s’estima en una vegada cada 5.000 a 7.500 anys. A més, el frec a frec del 2029 serà tan intens que la mateixa gravetat de la Terra alterarà l’òrbita de l’asteroide per sempre, per la qual cosa no hi haurà una altra oportunitat igual per a moltes generacions.
Marcús assenyala que «aquest episodi forma part de la història de la vigilància espacial. Avui dia s’ha de continuar monitorant perquè la població d’asteroides potencialment perillosos —els que s’acosten a menys d’un milió de quilòmetres de la nostra òrbita— cada vegada és més gran. Per sort, avui tenim constància d’aquests cossos gràcies a les agències espacials internacionals i als programes de guàrdia espacial (Space Guard), dedicats precisament a controlar-los».
Així es preveu que les associacions astronòmiques a mesura que s’acosti la data organitzin activitats per parlar d’Apophis. I la nit del 13 d’abril, un divendres, hi hagi trobades i sessions d’observació.
Falta poc més de dos anys i mig per a la cita, però Apophis ja s’ha apuntat a l’agenda dels grans esdeveniments naturals que deixaran empremta a la comarca.

