Hi havia ganes, moltes ganes de viure un moment d’aquells que es contaran durant generacions. I el Pla de Mallorca, fidel al seu caràcter arrelat i tranquil, ho va fer a la seva manera: sense grans aglomeracions, sinó convertint cada terrat, cada turó i cada camí rural en un punt de trobada de veïns, amics i famílies senceres.
Horabaixenc el paisatge i el tragí de la comarca va anar canviant de ritme. A les viles que podien veure l’eclipsi directament des de ca seva, la nota dominant va ser la dels terrats que prenien vida. De fet, molts recordaren el període de la Covid que els utilitzaven per contactar amb els veïnats. Així, devers les 19.20 h tothom tenia taules parades. Pa amb oli, trempó a punt i cadires pel sopar que havia de venir just després del moment clau. Un ambient d’alguna cosa extraordinària, però alhora, també un nerviosisme que ningú sabia explicar que convertia el fenomen astronòmic en un fet històric.
TALAIES
Però aquells qui no gaudien de bona visibilitat des del pati o el terrat no es van quedar a casa. Els punts més alts de la comarca es van omplir. Turons, pujols i muntanyes emblemàtiques es van convertir en els millors miradors comarcals: al puig de Bonany hi va haver més de 300 persones; el puig de Sant Miquel a Montuïri, el puig de les Bruixes, fent partió entre Llucmajor i Algaida, el puig de Sant Nofre a Sant Joan o fins i tot el puig de Reig de Sineu van ser altres dels indrets predilectes per guanyar uns metres d’alçada i cercar l’horitzó net. A Monti-sion, a Porreres, la Policia Local advertí als que hi pujaven que d’allà no es veuria bé. Així i tot, s’hi reuniren prop de 40 persones, la mateixa quantitat que a la ronda del Sequer que era un dels punts de visualització oficial. Al camp de futbol de Santa Eugènia fou el punt elegit per l’Ajuntament de la vila per a concentrar els veïns, allà un centenar llarg de persones observaren el fenomen. Al mateix municipi altres optaren per enfilar-se al puig de Son Seguí o de Santa Eugènia.
Un dels municipis del Pla amb més desplegament de recursos d’emergència i seguretat fou Algaida. No debades tenia dos punts d’observació oficial als camps de futbol dels nuclis d’Algaida i de Pina i també el nucli de Randa i el puig de Cura. Amb tot, no es registraren incidències. Al camp del Porrassar hi hagué prop de 500 persones, a Pina 150; a Cura 300 i a Randa un centenar. La batlessa d’Algaida, Margalida Fullana, feu una carta d’agraïment a la Policia Local d’Algaida, Guàrdia Civil, Policia Local de Llucmajor, Protecció Civil d’Algaida i de Montuïri, Bombers de Mallorca, SAMU 061, Agents de Medi Ambient, Direcció General d’Emergències i Interior i 112 Illes Balears, i a totes les persones que varen formar part del dispositiu. En destacà especialment als voluntaris i voluntàries de Protecció Civil d’Algaida i de Montuïri, «per la seva disponibilitat, generositat i gran feina durant tota la jornada».
A Sant Joan, a banda de l’esmentat puig de Sant Nofre, la gent es va repartir també entre Consolació i Son Juny.
Però també les planures del Pla, comellars, tanques i pletes s’ompliren igual que casetes i cases de fora vila. També els camins i caminois que travessen el Pla, es van omplir de passejants i curiosos que cercaven la tranquil·litat de fora vila per contemplar l’evolució de la lluna tapant el sol.
AMB AMICS
La majoria de la gent s’havia organitzat amb amics i coneguts per seguir l’espectacle amb companyia. Molts ho van fer amb taula parada dalt del terrat. Les ulleres a punt i els infants controlats. No debades la gran campanya mediàtica que s’havia fet fa posar la preocupació al cos de moltes persones que alertats per tantes bandes ni tan sols es van treure les ulleres en el moment d’obscuritat i, sense voler es van perdre un espectacle que a les Illes no tornarem a veure amb un parell de generacions.
Durant els minuts previs a la fase màxima, les converses giraven al voltant dels mateixos detalls: els nervis i l’alegria dels infants, impacients per veure la «foscúria», i la preocupació constant dels grans per assegurar-se que tothom duia la protecció adequada als ulls. Quan va arribar el moment clau, el silenci i la fascinació es van apoderar de la comarca en una estampa de col·lectivitat gens habitual. Hi ha qui esperava més fosca, hi ha qui té la imatge gravada al cervell a foc. Sens dubte un espectacle màgic.
CAP A LA COLÒNIA
Com era d’esperar, molta gent del Pla de Mallorca que estiueja habitualment a la Colònia de Sant Jordi va elegir aquesta zona costanera del Migjorn per a contemplar l’eclipsi. Majoritàriament de Porreres, Montuïri, Algaida i Sant Joan entre altres triaren aquesta zona costanera. Però també altres zones menys pobles de costa, des de s’Estalella al Cap de les Salines o a la Serra de Tramuntana, els més atrevits.
INCIDÈNCIES
Menys urgències a l’Hospital de Manacor i més al d’Inca. El centre comarcal d’Inca fou l’únic de les Balears que augmentà el nombre de persones ateses respecte al dia anterior el passat 12 d’agost.
En general, tots els pobles van viure el fenomen amb tranquil·litat, com som la gent del Pla. No s’ha hagut de destacar cap classe d’incidència greu en cap dels 14 municipis de la comarca.
HISTÒRIA
Va ser un instant màgic i fugaç. Pocs minuts després del clímax, quan el sol començava a recuperar la seva forma i els primers niguls de la nit feien acte de presència a l’horitzó, la gent va anar recollint estris. Als terrats es van encendre els llums, a les casetes de fora vila es va destapar el sopar i els camins de tornada es van omplir amb la sensació d’haver estat testimonis d’un vespre inoblidable, històric, màgic.
