Els treballs de restauració del retaule del Nom de Jesús de Montuïri continuen avançant i ho han fet amb una sorpresa majúscula. Tal com ja va avançar Tot Pla amb motiu de l’inici del procés de conservació, la intervenció sobre aquesta peça històrica prometia aportar dades d’interès, però no s’esperava treure a la llum secrets amagats a la seva estructura interna. Ha estat a la zona de dalt de tot del retaule, l’entaulament, on s’han trobat antigues fustes que foren reaprofitades per l’estructura del retaule.
Antònia Reig, restauradora responsable del Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca explica que «la restauració d’aquest retaule s’ha fet en diferents fases. Després de treballar la part inferior, la predel·la, in situ, la feina ha continuat al taller del Bisbat. Així -continua Reig- va ser en treballar l’entaulament quan ens vam trobar peces d’altres retaules anteriors, d’època medieval. No era una pràctica inhabitual: quan els retaules quedaven obsolets o en molt mal estat, es desmuntaven, però s’aprofitaven aquells fragments que es conservaven millor per construir-ne de nous», explica Reig qui recorda que «això ja ens va passar, per posar un exemple, en un retaule de la Seu. El de Sant Antoni de Pàdua, on també vam trobar moltíssimes peces d’altres retaules, fins i tot taules gòtiques amb representacions figuratives que després vam poder identificar i vincular a un retaule concret».


En el cas de Montuïri s’han trobat aquestes petites peces policromades i ben conservades que demostren aquesta reutilització.
En desmuntar el retaule per procedir a la seva recuperació, s’ha descobert que a l’interior s’havien aprofitat materials d’èpoques anteriors per reforçar el moble. Concretament, s’hi han localitzat: fragments d’un enteixinat gòtic: Peces de fusta medievals que conserven restes de pintura original i mostren diferents tipus de decoració, tant geomètrica com vegetal. I també bigues motllurades del segle XVIII: Elements estructurals de la centúria de 1700 que van ser reutilitzats per donar estabilitat i consistència a l’estructura del retaule.

Aquesta pràctica de reutilitzar elements patrimonials d’altres construccions o ornaments anteriors posa de manifest com sovint el patrimoni s’ha anat reciclant i adaptant al llarg dels segles segons les necessitats de cada època.
Els treballs de restauració ara continuen al taller. «Ens trobem en la fase de consolidació estructural i reintegració volumètrica», diu Reig qui explica que «ara ja s’ha començat la part més estètica, que consisteix a estoquejar totes les llacunes on s’han perdut les capes policromes. Després ens quedarà la fase de reintegració pictòrica, per aportar color en aquestes faltes. Finalment, afrontarem la part més delicada, que és el muntatge. Abans farem unes proves per parts en una sala del taller, on podrem sustentar l’entaulament i fer diferents assajos per anar amb més seguretat a l’hora de muntar-ho a l’església de Montuïri».
Notícies relacionades:

