El carrer de l’Esperança 15 de Sineu deixarà de fer olor de pa. El Forn de Can Caragol tanca. Després de gairebé un segle, el forn morú original, la joia de l’establiment, no courà més pa almanco per un temps. Biel Alomar, besnet de Miquel Torelló Romera, forner que obrí l’establiment l’any 1929, tanca el forn cansat de fer feina en la nit, caps de setmanes i festius. «La feina m’agrada i no és feixuga, però els horaris són els que són i…»
Avui, divendres, 6 de novembre, -com informà despús-ahir Díngola– és el darrer dia que Biel Alomar cou el pa, el darrer dia que Isabel Coll atén els clients darrere el taulell. Els comiats dels fidels són constants. «I ara? I a on se’n va en Biel? I ja tancau divendres? I ho agafarà qualcú?…»
«Fa 14 anys que duim el forn -explica Alomar- Aquest establiment el va fundar el meu repadrí, després el va agafar el padrí. Llavors els meus pares no el van dur, però va seguir funcionant, la nostra família el tenia llogat. I quan aquests ho van deixar ho vam agafar nosaltres. El forn funciona des de l’any 1929, pràcticament fa prop de 100 anys que està obert de manera ininterrompuda», apunta el forner.
Alomar, explica que «jo em dedicava a la costura; tenia un taller de tapisseria i tapisseria nàutica, i abans feia arranjaments per a botigues de roba com Mango o Springfield. Però amb la crisi del 2008 tot allò es va aturar, i va coincidir que els que duien el forn es jubilaven. Ho vam agafar i vaig aprendre l’ofici amb un treballador que quedà aquí».
PER QUÈ HO DEIX?
«Ara tancarem demà -per avui-. Per què ho deix? Senzillament, per qualitat de vida. No és que la cosa vagi malament ni que no hi hagi feina, perquè el negoci funciona, però és una feina molt esclava: s’ha de treballar cada setmana, a l’estiu no puc fer res i no tenc vida social. Faig jornades partides molt dures: m’aixec a la una de la matinada, faig el torn fins a les vuit o nou, després torn a descansar una mica, i a l’horabaixa una altra vegada».
«M’ha sortit una plaça de tècnic de manteniment al Conservatori. M’ho he estat preparant aquest darrer any i he fet l’accés a la Universitat per a Majors. Ara tenc 58 anys i he decidit fer un canvi de vida. Tenc moltes ganes de poder dormir els vespres de manera regular», apunta.
«La intenció amb el local és llogar-lo. És de la família, de ma mare, i a ella el vol seguir llogant, li interessa que continuï sent un forn, ja que té molta tradició al poble i a ella li fa il·lusió. El local té moltes opcions i avui en dia molts de forns es reconverteixen i serveixen cafès i begudes, ja ho veurem», ens conta just al costat d’una escaleta oberta que baixa cap a la boca del forn de llenya morú de tota la vida, un element imprescindible i sempre present a Can Caragol. «És dels que fas el foc dedins i després el retires a un costat», comenta orgullós per deixar clar que «el pa en el forn de llenya és més feina i més complicat que els elèctrics, però així com surt el pa d’aquest forn no hi ha comparació, res a veure».
Can Caragol té anomenada dins Sineu, no debades les ensaïmades o les coques de patata estan sol·licitades. Però també els pans, siguin elaborats amb cereals ecològics o no. «El forn de llenya et dona unes característiques que no trobes en els altres».
Avui, els clients de tota la vida de Can Caragol queden orfes de pa i simpatia, d’un bon dia conegut i familiar. Avui tanca -un altre- comerç emblemàtic, avui tanca una part del patrimoni immaterial de Sineu. Serà així si ningú no hi posa remei. Cal confiar, perquè en el carrer de l’Esperança tot és possible.
Notícies relacionades: