Ara fa 175 anys, el 15 de maig de 1851, Mallorca va viure el sisme més devastador de la seva història moderna. Amb l’epicentre situat a la falla que duu el nom de Sencelles, el Pla va ser testimoni d’una nit de pànic que va remoure alguns dels nostres pobles.
Així ho explicava la premsa del moment. Por largos años conservarán los mallorquines en su memoria el I5 de mayo de l851, y este recuerdo será mantenido en ella por dos sentimientos, bien distintos ciertamente: el de terror, que causó el espantoso terremoto ocurrido durante la madrugada, y el de gratitud hácia la divina Providencia, que limitándose á mostrarnos en los edificios los efectos del aterrador fenómeno, se dignó librar á las personas hasta de la mas leve desgracia.
Mancaven pocs minuts per a les dotze i mitja de la nit d’aquell dijous 15 de maig de 1851. La majoria de veïnats de Sencelles, Sineu, Santa Eugènia, Montuïri o Lloret ja dormien quan un renou profund, descrit per les cròniques de l’època com “un tro subterrani interminable”, va sacsejar les estructures de les cases. Mallorca no era, ni és, una terra acostumada a sentir moure’s el sòl davall els peus, però aquella nit la natura va recordar la seva força.
LA SEU
La història ens recorda aquell terratrèmol com el dels danys a la Seu, a la catedral de Ciutat o la destrucció de l’església de Sant Marçal a Marratxí, però el cert és que el focus geològic d’aquell desastre té nom propi a la nostra comarca: la Falla de Sencelles.
S’explica que aquesta fractura de la crosta terrestre, que travessa el cor de l’illa, va ser la responsable d’un sisme d’una magnitud estimada de 5,5 en l’escala de Richter. La intensitat va ser tan alta que a molts de punts del Pla es va arribar al grau VII-VIII (sobre XII) de l’escala de Mercalli, cosa que significa que el moviment va ser prou fort per fer caure objectes, esquerdar murs de pedra i provocar el pànic generalitzat.
A Sencelles, la proximitat a la falla va fer que la sotragada fos especialment violenta. Les cases de possessió de la rodalia varen patir esquerdes verticals i molts de veïnats varen optar per treure els matalassos al carrer o als patis, tement que les voltes de canó o els sostres de bigues de fusta cedissin davant les rèpliques que varen durar mesos. Jordi Llabrés, cronista de la vila, explica que “a la crònica de quan la beata Francinaina es feu monja, diu que a pesar que les voltes de l’església estiguessin obertes i en runa, aquesta lluïa les millors gales. Això era el 7 de desembre d’aquell mateix any de 1851”.
A més, a la revista Sa Sella (núm. 166, 2020), Llabrés explica que la por als moviments sísmics va deixar una marca no només en les esquerdes dels edificis, sinó també en el patrimoni religiós de la vila. Així, a l’església de Sencelles, davant la capella de la Mare de Déu del Carme, hi trobareu dues imatges singulars: Sant Emigdi i Sant Caralampi. No són sants habituals al nostre santoral popular, però la seva presència és el testimoni mut de la major por que ha viscut mai la comarca: la dels terratrèmols.
Les imatges que encara avui custodien el temple són obra de l’escultor Antoni Llinàs. Es varen encarregar l’any 1862 per un preu de 85 lliures, 13 sous i 6 diners. Durant dècades, cada 25 de maig, el poble celebrava un septenari en honor seu per demanar que la terra no tornàs a tremolar amb aquella fúria, explica Llabrés.
A Santa Eugènia, poble limítrof amb la zona de màxima destrucció, el sotrac va ser “espantós”. Els testimonis recollits en documents parroquials parlen de com el poble sencer es va reunir a la plaça per resar, convençuts que es tractava d’un càstig diví o de la fi del món.
En pobles com Sineu, Lloret, Costitx, Montuïri i Algaida, el sisme també es va notar. Les cròniques parlaven que va fer repicar les campanes de les esglésies per la sola vibració de les torres.
LA FALLA DE SENCELLES
Ara, 175 anys després, la geologia moderna ens permet mirar aquell fet amb uns altres ulls. La Falla de Sencelles és considerada una de les estructures tectòniques més actives de les Balears. Segons els experts, tot i que Mallorca no és una zona de risc extrem, el sisme de 1851 és la prova que la falla té cicles de retorn.
Recordar aquell fet no és només recordar un episodi tràgic, sinó fer valdre la necessitat de conèixer el nostre territori i conservar el patrimoni que, com l’església de Sant Marçal o les velles edificacions del Pla, varen haver de ser reconstruïdes amb l’esforç de tota la comunitat.
Què fa que la Falla de Sencelles sigui perillosa? No és només la magnitud del terratrèmol, sinó la profunditat. El sisme de 1851 va ser relativament superficial. En geologia, com més a prop de la superfície es produeix el trencament de la falla, més violenta és la sacsejada que rep la població, encara que el terratrèmol no sigui “gegant” en termes globals.
Si bé durant el segle XIX el terratrèmol es va viure com un fenomen inexplicable o diví, la geologia moderna ha posat dades i xifres damunt la taula. Segons l’estudi dirigit per M. Mas i J. J. Fornós (2014), presentat al fòrum d’experts Iberfault, la falla de Sencelles no és una simple esquerda, sinó una estructura “normal” de gran envergadura.
L’evidència més tangible de la falla es troba a la carretera Ma-3120, entre Biniali i Sencelles. Els conductors que salven el fort desnivell de sa Costa estan, literalment, creuant la cicatriu geològica que va provocar el sisme de 1851. Aquest graó de més de 30 metres d’alçada és l’escarpa de la falla, un monument natural que ens recorda que la terra sota els nostres peus continua viva.
El topònim del Puig Agut, a Biniali, no és casual. Aquesta elevació és un dels punts més visibles de l’escarpa de la falla de Sencelles, actuant com un mirador natural que es va anar formant sacsejada rere sacsejada, inclosa la de la fatídica nit de 1851. Els investigadors expliquen que varen trobar proves que la falla ha estat activa durant tot el període Quaternari. Això significa que el sisme de 1851 no va ser un fet aïllat, sinó part d’un cicle natural. L’extensió total de la fractura s’estima en uns 20 quilòmetres, una distància considerable que explica per què l’ona de xoc es va propagar amb tanta facilitat des de Santa Maria i Marratxí fins al cor del Pla de Mallorca.
Aquestes evidències científiques confirmen que el relleu del nostre entorn, des de les vistes que tenim des de Sencelles cap al Sud-oest fins a les petites elevacions de la comarca, és en realitat el testimoni mut d’una activitat sísmica que encara avui és objecte d’estudi.
Fonts i bibliografia consultada:
- Institut Geogràfic Nacional (IGN): Registre històric de sismicitat a les Illes Balears (Sisme del 15 de maig de 1851).
- “El terremoto de Mallorca de 1851”: Estudi de J. J. Fornós i G. Alomar sobre la geomorfologia i els danys estructurals.
- Arxiu del Regne de Mallorca: Cròniques de premsa de l’època i comunicats del Governador Civil cap a Madrid (maig-juny 1851).
- Estudis de la UIB (Universitat de les Illes Balears): Investigacions sobre la Falla de Sineu-Sencelles a càrrec del departament de Ciències de la Terra.
- Crònica de Pere d’Alcàntara Penya: Autor contemporani als fets que va descriure amb detall els efectes del terratrèmol a Palma i la Part Forana.
- Evidencias de desplazamiento direccional de la falla de Sencelles Mallorca Islas Baleares. Estudi de Guillem Mas; B. Gelabert i J. J. Fornós. El podeu consultar aquí.