Hi ha mesures que ja no són simples opcions, sinó fites imprescindibles per a la supervivència de les Illes. La regularització dels cotxes de lloguer, la limitació de l’entrada de vehicles o l’ecotaxa en són exemples clars. Però n’hi ha una que toca directament el nostre dia a dia i que hauria de ser norma: la bossa vermella.
Ho dic clar i que no serveixi de precedent: tenc enveja dels porrerencs i dels algaidins (només amb això, eh?, no vós envalantoneu). Ells, com els veïnats de Maria de la Salut, Sencelles i ara també els de Lloret —enhorabona, lloritans!—, ja han entès de què va la cosa. Tenen la bossa vermella per treure el rebuig i, amb ella, la responsabilitat de qui sap que embrutar no pot sortir de franc.
Diu el refrany que no hi ha pitjor cec que qui no vol veure. I hi ha persones humanes que són malentenents, per no dir caparrudes, i ja no entrem en el gènere de les malsofrides. Són aquelles que es neguen a entendre que reciclar és un bé comú.
Els abocaments d’enderrocs i les bosses de fems escampades arreu del Pla de Mallorca en són la prova del cotó. No seré jo qui tiri la primera pedra, però diguem les coses pel seu nom: preferim qualsevol “mangarrufa” abans que pagar el que pertoca a MacInsular. Qui no ha acabat un gran dinar o una bauxa i ha sentit allò de: “Posau-ho tot junt, que ja ho durem al punt verd o ho traurem al rebuig”? Aquesta comoditat ens surt molt cara a tots.
La bossa vermella hauria de ser obligatòria a tot el Pla, per no dir a totes les Balears. La lògica és així de senzilla: qui no vol anar per les ginyes i vol trepitjar el sembrat, que s’espolsi la butxaca. Com menys recicli un individu, més ha de pagar; i aquests doblers han de servir per alleugerir la càrrega dels qui sí que feim la feina ben feta.
Porreres i Maria varen ser pioners fa molts d’anys i no han tornat enrere. Després s’hi han anat afegint els altres. I convé destacar una cosa: això no va de colors polítics. A Porreres la imposà UM, a Maria el PP, i després l’han impulsada socialistes a Algaida, o el PI a Sencelles i els independents i socialistes ara a Lloret.
Tot i això, hem de dir que, ara que es parla del Pla com a reducte indígena o hi ha qui s’atreveix a dir allò de la ‘Mallorca autèntica’, cal assenyalar que amb els fems i el reciclatge també som diferents de la resta de l’illa. Majoritàriament, estam compromesos amb el reciclatge i ho feim bé si ens comparam amb altres nuclis o zones costaneres de Mallorca.
Com veis el reciclatge no entén d’ideologies o de grups d’edat o de pobles; entén de futur, de supervivència i de convivència.
Per un Pla de Mallorca net i responsable: Bossa vermella ja!